NUDISME I NATURISME A GAVÀ. EL PARTHENON

A la dècada dels anys vint i trenta del segle XX va quallar, sobretot a Catalunya, el naturisme com a pensament i moviment social, sovint vinculat a l’anarquisme. L’any 1925, Nicolás Capo, considerat un dels pares del naturisme català, va arribar a Barcelona procedent d’Uruguai. Capo va ser el creador de la revista Pentalfa, publicació de gran difusió que va arribar a editar 25.000 exemplars. També va crear una escola de naturisme i els seus socis disposaven de diversos espais on poder practicar la seva filosofia de vida; un d’ells, l’antiga masia de can Torelló de Gavà, a la qual anomenaven el Parthenon.

 La revista Pentalfa recollia sovint les activitats que es realitzaven a l’interior de can Torelló: exercicis gimnàstics i jocs, divulgació dels postulats naturistes en grup, banys de mar a la platja de Gavà... Les activitats del grup van ser destacades per diverses revistes publicades a Madrid. La revista Crónica va descriure la primera boda naturonudista, a la qual van assistir més de dues-centes persones, i Estampa va dedicar un article especial al grup de Capo on es reproduïa fotogràficament un grup de vuitanta-tres persones a la sortida d’un dels banquets fraternals i vegetarians que se celebraven els diumenges.

 El conjunt estava envoltat d’una tanca de tres metres d’alçada en un intent de preservar el grup dels tafaners. Malgrat això, l’any 1935 el Parthenon va patir un assalt a mà armada per part d’un grup de joves afins a la Falange. Van provocar desperfectes i van cremar la roba de tots els presents, la majoria de Barcelona, que no ho van tenir fàcil per tornar a casa.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

AVUI FA... 75 ANYS

"A les set del matí del 19 de juliol de 1936, un petit grup de joves gavanencs ens vàrem trobar a l’estació del poble per anar a Garraf a recollir musclos. Quan arribà el tren, que per cert ho feu puntualment, contents carregarem el fatu i cap a Garraf falta gent. Tot semblava normal encara que, essent diumenge, ens va semblar que hi havia poca gent.

Ens plantarem a la part dreta, sota mateix del Coll dels Corralets. Ens posarem els banyadors i després de joguinejar-hi una estona, ens estirarem a la sorra, menjarem uns entrepans i, entre bromades i acudits, ens disposarem a recollir musclos. Aviat, però, algú va comentar amb certa estranyesa, el fet de que passava el temps i ningú més s’havia presentat a la cala, malgrat ésser diumenge i fer tan bon dia. 

Un parell de nosaltres varem pujar fins a l’estació i allà només hi trobarem un funcionari que l’estava abandonant, i ens digué que ens en anéssim com poguessin cap a casa, perquè la situació s’havia complicat de mala manera ja que per tot el país s’havia generalitzat una gran revolta amb intervenció de l’exèrcit, que es proposava d’abatre el poder legalment establert. Quan vàrem emprendre el camí de casa, mai de la vida ens podíem imaginar que aquell dinou de juliol passaria a la història assenyalant el dramàtic inici d'un malson de prop de tres anys, seguits de quaranta anys més d’angoixa permanent per la implantació d’un règim totalitari".

 

Testimoni d’Antoni Tarrida, Gavà, 2010

CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL MESTRE JOSEP MARSAL

“Josep Marsal Rosell va néixer a Sort (Lleida) el 19 de juliol de 1911. Va obtenir el títol de mestre l’any 1928, però no va ingressar al cos fins al 1935.

Va ingressar a l’escola Salvador Lluch amb possessió de plaça el dia 1 de gener de 1941. Estava especialitzat en Iniciació Professional, matèria de l’antic ensenyament primari que servia d’introducció als estudis d’Oficialia. Quan sortia d’escola, anava a Can Sellarès, on la Companyia Roca havia muntat una escola d’aprenents de sis a nou del vespre. El seus alumnes diuen que era un mestre vocacional a qui li agradava el seu ofici i el defineixen com «tota una institució».

A l’escola, a banda de la seva tasca docent, va ser durant molts anys secretari de la junta de mestres, i era ell qui prenia nota i feia les actes de les reunions. També va ser-ne director interí des de maig del 1946 fins al febrer de 1948. El senyor Marsal es va jubilar a l’edat de 70 anys, exactament el 22 de juny de 1981.Va morir deu anys després, el 6 de setembre de 1991. Tenia 80 anys”.

Del llibre: Els Col·legis Nous. 75 anys de les Escoles Graduades Salvador Lluch. 1933-2008.

DIADA DE SANT CRISTÒFOL, PATRÓ DELS AUTOMOBILISTES

AMG. Colecció Pepita Coll. Autor desconegut

A Gavà, la festivitat de Sant Cristòfol va començar a celebrar-se al final dels anys quaranta, tot organitzant una acte senzill que se centrava bàsicament en la benedicció dels vehicles motoritzats de la vila. Els primer anys, com que poca gent tenia cotxe propi, hi participaven els taxistes Aleu, Pepito i el Francès, i els transportistes amb camions i furgonetes; també s’hi veia alguna moto amb sidecar o sense.

Ben entrats els cinquanta, i sobretot els anys seixanta, la diada gaudia d’una participació molt més massiva. Els vehicles formaven una llarga corrua i s’anava avançant lentament fins arribar davant del temple parroquial, on el conductor s’aturava perquè el mossèn beneís l’automòbil. Aquell dia tots els autos lluïen ben nets, ja que el dia abans el propietari s’havia dedicat a netejar-lo amb cura. A més dels propietaris dels vehicles, els vailets gaudien enormement de la festa, ja que tenien l’oportunitat de veure diversos models de cotxes a la vegada, cosa que a l’època no succeïa sovint, i aprofitaven per comentar-ne les característiques, tot fent especial atenció a la potència i a la velocitat de cada vehicle”.

Mireia Valentí

Del llibre: L’Abans, editorial efadós, 2002