PUGEM A SANT MIQUEL (Sardana)

Pugem ardits el camí que dret s'enfila

fins a assolir el castell d'Aramprunyà.

El blau del cel i el del mar, que al lluny vigila,

fan bell dosser a la vila de Gavà.

Sent l'esperit l'emoció de la grandesa

i fuig del cor la tristesa i el recel,

tenint a prop un racó ple de dolcesa:

l'ermita xica en honor a Sant Miquel

Reposem en son llindar,

i que el sol ens acaroni.

Tot seguit podrem entrar

i al gloriós Sant pregar

que sa fortaleça ens doni

per a vèncer els enemics

que cos i esperit espien

i nostre camí desvien

per viaranys de fatics.

Companys, abrandem de Fe,

                                                                         com una immensa foguera

                                                                         eixa muntanya senyera

                                                                         que ens mostra un cel tant serè.

                                                                         I al ritme d'una sardana

                                                                         farem lluir un nou estel,

                                                                         i una joventut més sana

                                                                         pujarà amb joia galana

                                                                         a venerar SANT MIQUEL.

                                                                         Lletra: Joan Solé

                                                                         Música: Rafael Blay

 

40 ANYS SENSE CAN PERE BORI

Foto: Jordi Vaghi. AMG

La masia de Can Pere Bori té l’origen en una fortalesa medieval. Va tenir diferents propietaris fins que a l’inici del segle XIX fou adquirida pels Carreras, administradors de la baronia, que la usaven com a segona residència. L’any 1937, i durant un breu temps, va aixoplugar l’escola Ignasi Iglesias. Un cop acabada la Guerra Civil, la casa es va convertir en una caserna militar.

Després, l'edifici va quedar en total abandó fins que l’any 1962 va allotjar als damnificats de la riuada que va afectar Gavà el 7 de novembre. Es tractava de famílies procedents de la immigració de les regions més deprimides d'Espanya que des dels anys cinquanta s’havien vist obligades a instal·lar-se en coves i barraques al voltant del torrent Bergelit i del torrent del Calamot.

Mesos després se’ls va traslladar a uns barracons prefabricats, coneguts popularment com “Las casitas de San Rafael”. A Can Pere Bori hi van continuar instal·lades famílies d’escassos recursos fins que l’any 1973 va ser  enderrocada. Al solar que va quedar disponible s’hi va construir el col·legi públic l’Eramprunyà l’any 1978.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

ÀLBUM DE FOTOS. DESFILADA DE CARROSSES A BARCELONA

Feia més de cinquanta anys que la ciutat de Barcelona no organitzava cap desfilada de carrosses per la Festa Major i en la represa d’aquesta tradició, el setembre de 1959, Gavà hi va ser convidada. 

La desfilada de la Mercè, organitzada pel Real Círculo Artístico, va transcórrer pel passeig de Gràcia, entre la Diagonal i la Gran Via. La nostra població hi va participar amb una espectacular carrossa que feia al·lusió al Gavà pagès, representat amb un gegantí tall de síndria. El jurat qualificador, presidit pel vizconde de Güell, li va atorgar un primer premi. 

L'organització de la carrossa va comportar la mobilització de molts gavanencs que hi van participar desinteressadament —Antoni Basté, Joan Martorell o Jordi Vaghi,entre altres—, i d’empreses locals com ara Borderas-Pascual, Cia. Roca, Societat General d’Hules, Formo, Giralt i Carbonell, Serra i Balet i la Hermandad de Labradores. 

El dia de la desfilada, dalt de la carrossa hi anaren nou joves gavanenques: Rosa Agustí, Mercè Sans, Teresa Cardona, Margarida Parés, Paquita Pérez, Àngels Alsina, Carme Barrufet, Carme Amat i Rosalia Ariño. 

📷Autoria desconeguda. Fons Margarita Parès. AMG 

LA TORNADA A L'ESCOLA. ANAR A ESTUDI A GAVÀ AL SEGLE XIX

El segle XIX és l’època en què la ideologia liberal penetra en la societat i la instrucció pública es considera un element necessari per garantir el progrés econòmic i social. És en aquest context que el 1857, per iniciativa del ministre Claudio Moyano, l’Estat va aprovar la Llei d’instrucció pública, que organitzaria el sistema públic escolar, del qual prenia responsabilitats a través dels controls del Govern Civil. L’article 100 d’aquesta llei obligava als ajuntaments a escolaritzar tota la població infantil –nens i nenes de sis a nou anys- dels municipis de més de 500 habitants. Els mestres havien de ser pagats pels ajuntaments, tot i que l’Estat s’obligava a subvencionar part dels costos.  

Cap el 1800, Gavà era un minúscul poble d’uns 800 habitants format per petits ravals. L’any 1811 hi havia un sol mestre per a tots els nens, i l’escola —o “estudi”, com s’anomenava— estava situada en una de les dependències de l’únic edifici municipal que hi havia en aquell temps: l’hostal, tenda, taverna, fleca i carnisseria de la plaça Major (antigament anomenada també de la Creu de Terme), que també servia d’Ajuntament. L’escola estava separada de l’hostal per un pati on hi havia un pou cec o comuna on s’hi abocaven les deixalles de l’hostal i la carnisseria.

D’aquesta època, coneixem els noms de diversos mestres. L’any 1815, exercia de  mestre de l’estudi Pere Màrtir Lloberas. Els migrats recursos que aconseguia a partir de la tasca docent els complementava amb el que rebia com a secretari municipal. L’any  1851  pren  possessió  el  mestre Tomàs Navarro Farré, amb una paga de 2.000 rals anuals.

A inicis del segle XIX, el veïnatge de Gavà patia un intens analfabetisme. L’any 1857 només hi havia 87 nens escolaritzats, els altres havien de treballar per subsistir. Les xifres de l’any 1860 ens donen una idea del reduït abast de l’educació: només sabia llegir el 25% dels homes i el 3% de les dones.Amb l’aplicació de la llei  Moyano, l’any 1874 ja hi haurà un mestre per als nois i una mestra per a les noies. A Gavà, i gràcies a l’obligatorietat de l’ensenyament femení, l’analfabetisme va disminuir apreciablement: l’any 1877 sabien llegir i escriure el 32% del homes i el 10% de les dones, percentatges que es van mantenir estables fins a principis del segle XX.

Text extret de l’exposició: “De la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”, inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.