divendres, 28 de juny del 2013

FESTA MAJOR DE SANT PERE. LA CASA PER LA FINESTRA


La Festa Major d’estiu es caracteritzava per l’abundància i l’ostentació dels béns –sobretot de menjar i beure— que s’oferien, així com per la generositat i hospitalitat de les famílies. La carn, per exemple, no formava part de la dieta alimentària quotidiana dels gavanencs, o bé, en tot cas, en els dies feiners només es consumien les parts del porc considerades menys valuoses. Es convidaven amics i familiars dels pobles veïns i la festa consistia, bàsica i fonamentalment, a entaular-se i menjar fins a afartar-se de tots els aliments que hom no tastava mai, els aliments de luxe, el millor que havia produït la casa. El menú de Festa Major consistia en l’escudella i el rostit. Més endavant s’hi van incorporar el fricandó i els canalons. El segon dia, l’anomenat dels forasters, era també costum fer una gran cassolada d’arròs.

El trencament de la rutina quotidiana abastava un ampli espectre de comportaments i actituds.
Quan s’acostava la Festa Major, en previsió de l’arribada de forasters, l’Ajuntament enviava una brigada a arranjar els carrers del poble, aleshores sense asfaltar, que estaven plens de sots i roderes que feien els carros, sobretot el carrer de Sant Nicasi. Les façanes s’emblanquinaven, les mestresses deixaven la casa neta com una patena i n’hi havien que fins i tot compraven mobles nous.

Els gavanencs anaven a cal barber i a la perruqueria, que es veien plenes de gom a gom d’homes que s’hi feien afaitar —cal Basomba, cal Magí o cal Figa— o bé de dones que es feien la permanent. Estrenar vestit, sabates i barret era un dels principals al·licients per als més joves. Setmanes abans, les modistes i les xicotes que anaven a cosir s’afanyaven per tenir tots els vestits enllestits la vigília de Sant Pere. Els fotògrafs —locals o ambulants— aprofitaven l’ocasió per immortalitzar les mudades famílies gavanenques al davant de decorats muntats a l’aire lliure o en fotomatons.

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà

dimarts, 25 de juny del 2013

AL JUNY LA FALÇ AL PUNY


Antigament, bona part de les famílies pageses cultivava cereals, com el blat. Al final del segle XVI, el 60% de les terres de Gavà es dedicava al conreu de cereals, percentatge que es va mantenir força invariable fins a la segona meitat del segle XX.

El gra se sembrava a la tardor- com ho corrobora la dita: “Per santa Teresa, el blat a l’estesa”- i se segava al juny, arribades les primeres calors. Quan tocava segar, tota la família hi havia de col·laborar, ben provistos de grans barrets de palla per protegir-se del sol. Temps enrere, se segava amb una eina anomenada volant, fins que es va introduir la falç; finalment s’emprà la dalla, que era més gran i es feia servir usant les dues mans.

Darrere el dallador, que segava el blat, hi anava un lligador, que lligava els gavells. De cada tres gavells es feia una garba i aquestes s’apilaven en piles de tres per quatre tot formant les garberes. Com que després de passar la dalla sempre quedaven mates, per recollir-les s’usava el diable, dit així perquè tenia una mena de punxes que s’identificaven amb les banyes del dimoni. Per deixar el camp ben net s’espigolava, tasca que feien les dones tot recollint les darreres restes de blat.
 
Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002

divendres, 21 de juny del 2013

CORAL SELLARÈS


La implantació a Gavà de la fàbrica Roca l’any 1917 va suposar un gran impacte tant econòmic com social, així com l’inici d’una relació que hauria de modificar per sempre la fisonomia d’aquell petit poble agrícola. Acabada la Guerra Civil, els germans Roca, representats per la senyora Angeleta, van dur a terme una extensa obra social que va incidir en la represa cultural i associativa que va culminar amb l’edificació del Centre Cultural i la creació del complex de Can Sellarès. Aquests espais van acollir les més diverses iniciatives culturals i esportives del moment, moltes de les quals encara avui resten en actiu.

En el marc de Can Sellarès, i en resposta als desitjos de la direcció de la Companyia Roca de donar-li contingut tot creant seccions culturals i esportives, va néixer la Coral Sellarès l’any 1965. Aplegava un grapat de joves amb moltes ganes de cantar i sobretot de passar-s’ho bé... Sempre, això sí, sota la direcció i la inquieta mirada del mestre Ramon Marcó, que va ser al capdavant de l’entitat durant més de trenta anys. La segona meitat dels seixanta va representar un període de consolidació per a l’entitat amb el primer concert al Palau de la Música Catalana, l’assistència a certàmens i concursos d’àmbit estatal i també amb l’arribada dels primers premis.

Des dels primers passos com a entitat, la Coral Sellarès s’ha caracteritzat per la voluntat de donar-se a conèixer més enllà de l’àmbit local amb actuacions arreu de Catalunya i l’estat espanyol, sortides a l’estranger i molts intercanvis entre corals. Un dels viatges més significatius va ser el que van fer a Roma l’estiu de 1982, que va incloure una audiència privada amb Joan Pau II. Des que es va fundar, la Coral Sellarès va assumir el paper de motor de l’activitat musical de Gavà, ja fos fent realitat iniciatives pròpies o participant en les d’altres entitats o col·lectius. El Concert de Santa Cecília, el Festival Nacional de Música, els Concerts de Música Litúrgica o el Musicoral en són bons exemples. La creació de les corals infantils a finals dels seixanta va permetre apropar els infants de Gavà a l’educació musical. 

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà

dijous, 13 de juny del 2013

NORMES DE MORALITAT A LA PLATJA DE GAVÀ L'ANY 1958


BANDO

D. JUAN ESCALA MILA, Alcalde- Presidente del Ayuntamiento de Gavà.

De conformidad con lo dispuesto por el Ministerio de la Gobernación y en uso de las atribuciones que me confieren el ejercicio de mi cargo,

HAGO SABER: Que a fin de proteger las más elementales normas de pudor y de decencia queda prohibido en todo caso:

1º- El uso de prendas de baño que resulten indecorosas así como cualquier manifestación de desnudismo o de incorrección que pugne con la honestidad y buen gusto tradicionales entre los españoles.
2º - La permanencia en Clubs, Bares, Restaurantes y establecimientos análogos en traje de baño.
3º - El desnudarse o vestirse en la playa, fuera de caseta cerrada.

Los infractores serán sancionados debidamente por los Agentes de mi  Autoridad.
Lo que se hace público para su cumplimiento.

Gavà, a 15 de junio de 1958

El Alcalde,
JUAN ESCALA MILÁ