dimecres, 17 de juliol del 2013

LA CIUTAT DE REPÒS I LES VACANCES


A inicis del segle XX els únics que es podien permetre el luxe d’estiuejar i de viatjar eren els burgesos. A partir dels anys trenta l’estiueig i les sortides de cap de setmana es van popularitzar. En aquells moments es calcula que de la ciutat de Barcelona en sortien cada cap de setmana més de 200.000 persones. Es per aquesta raó que es va pensar en una ciutat de vacances, caps de setmana i de convalescència a prop de Barcelona que ocuparia les platges del Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

El projecte, que va ser ser elaborat pel GATCPAP, pretenia crear una arquitectura moderna. Definia la ciutat a partir de cinc àrees: zona de banys, zona de caps de setmana (amb cases desmuntables de lloguer), zona de residència (amb hotels, cases i colònies escolars), zona de cures de repòs (amb sanatoris) i zona de conreus amb horts de lloguer.

La Ciutat del Repòs i les Vacances no es va poder dur a terme per l’esclat de la Guerra Civil, però també es va paralitzar pels problemes que van causar les expropiacions. Quan es va fer públic el projecte, els pagesos dels municipis afectats es van mobilitzar organitzant manifestacions de protesta i contractant advocats per defensar les seves terres. Explicava l’Antoni Tarrida que ell va assistir amb el seu pare a una reunió informativa que els promotors del projecte van fer al Cinema Novetats de Gavà, a la qual va assistir la població en massa. La protesta va ser tan gran que els organitzadors van haver d’escapolir-se per la porta del darrere. També hi havia veus en contra que al·legaven que el projecte tenia mancances tècniques, urbanístiques i sanitàries, i també d’altres de tipus ecològic, com la dessecació dels aiguamolls i la tala indiscriminada d’arbres de la pineda.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 10 de juliol del 2013

QUI NO BAT AL JULIOL, NO BAT QUAN VOL


« Finalitzada la sega, s’iniciava la batuda, gairebé sempre al juliol, com ho corrabora la dita: “Qui no bat al juliol, no bat quan vol”. La batuda es feia a l’era de les diferents masies i masos de Gavà, com la de can Ribes, l’Horta, can Llonch o la fassina d’en Moliner. El procés de batre durava tot el dia.

De bon matí es batia “a potes”: els animals, fent cercles, passaven per damunt del blat estès tot aixafant les espigues amb el corró; amb això s’aconseguia separar el gra de la palla. De tant en tant, els animals s’aturaven i el blat es girava amb l’ajut de forques de fusta, perquè la batuda quedés uniforme. Havent dinat començava el procés de ventar, que consistia a separar la palla del gra. En aquest punt era essencial que el temps fos favorable, ja que si bufava el vent del llebeig la tasca era molt més senzilla. Es ventava tot aixecant la palla amb les forques i llençant-la fora de la batuda fins que només quedava el gra i el boll. Modernament, van sortir unes màquines ventadores a mà que van facilitat molt la feina. Per separar-los es desembollonava, és a dir, es llençava la barreja enlaire i el vent s’enduia el boll, alhora que el gra, com que pesava més, queia a terra. El procés es repetia els cops que fossin necessaris fins que el blat quedava ben net.

L’últim pas consistia a porgar el blat amb un estri metàl·lic. Després es posava en sacs d’uns cinquanta quilos i es desava al graner o a la sitja. La palla s’amuntegava en el paller, en forma de punxa, de manera que si plovia l’aigua rellisqués avall; la palla es destinava bàsicament a l’alimentació de les bèsties i a la confecció d’adobs.Aquest procés tan laboriós va sofrir una important evolució amb l’arribada de la primera màquina de batre, que era de la marca Rustot i funcionava amb vapor. La van comprar Gras i Salvador Viñas i la van instal·lar als terrenys del Gras, on avui hi ha el Banc de Sabadell, a la Rambla. Més tard, Josep Llonch va comprar la societat d’en Gras, i la màquina es va col·locar al carrer de Sant Pere. Els anys quaranta, la màquina de batre ja era a cal Pauet, on la majoria dels pagesos hi anaven a batre ».


Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002

dijous, 4 de juliol del 2013

AVUI FA 75 ANYS DEL TERCER BOMBARDEIG AERI SOBRE GAVÀ


El 4 de juliol de 1938 va haver un bombardeig aeri sobre Gavà, el tercer, que va ocasionar diverses víctimes.  Al dia següent, el diari La Vanguardia va recollir la notícia i per això sabem que Gavà va ser atacada per l’aviació italiana i que el bombardeig el van fer cinc avions trimotors “Savoia 81” que van llençar 25 bombes i que van causar 9 morts, 25 ferits i la destrucció de vàries cases.

Entre els morts, la Rosa Caylà, de 19 anys, i el seu germà Artur, de 10, que eren fills del farmacèutic de la Rambla. La Rosa era mestra i treballava a l’escola de Viladecans, cap on es dirigia aquell matí acompanyada del seu germà. Sobre les 9 del matí va començar el bombardeig i tots dos es van refugiar sota un pontó, amb la mala sort que els va caure una bomba a sobre.

Una altra víctima d’aquell dia va ser en Joan Lleó, que treballava com a fonedor a la Roca. Quan va començar el bombardeig es va estirar a terra per evitar la metralla. La mala sort va fer que una bomba el toqués de ple. D’ell només en van trobar una mà. Va haver-hi dos bombardejos més, un al novembre i un altre al desembre, però no van causar víctimes. Entre març i desembre de 1938 a Gavà van haver-hi cinc atacs aeris amb un saldo de setze víctimes: 7 homes, 6 dones i 3 infants.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà