ELS RECORDS DE MILAGROS ROYO

"Tinc 92 anys. Sóc aragonesa. Vaig néixer a Calanda, però vaig anar a viure a Sariñena. Vaig arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. 

 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família. Deixàvem les portes obertes, no es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet 1 pesseta. Sempre anàvem a peu al Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball.

Vaig aprendre ràpid el català. Recordo que un dia, mentre jugava al carrer, davant de cal Tatana, dos avis i una iaia van dir: “Aquesta canalla...”. Encara no havíem sentit parlar en català. Jo dic: “Aquesta canalla...?”. Vaig plorar fins a arribar a casa i una senyora em va dir: “No t’amoïnis, que 'canalla' són los críos de la calle”.

Testimoni de Milagros Royo, 2008

ELS RECORDS DE JOAN SOLÉ MARGARIT

“Durant l’època de jubilat, la meva dona i jo vam fer molt bones amistats. Vam passar uns dies a Riells de Montseny on hi havia el sacerdot-poeta, Mn. Pere Ribot, bon amic nostre, i allà després de sopar fèiem una animada tertúlia.  

El matrimoni Bassas-Onieva, de Barcelona, eren uns assidus concurrents. Tenien dues noies molt maques i un noi molt eixerit. Un dia, el xicot ens va sorprendre sortint de la cuina agafant una carxofa pel tronxo i fent veure que retransmetia un partit del Barça. Anava dient: “César passa a Manchón i aquest a Kubala, que empalma un xut que entra com una exhalació a la porteria contrària i... gol, gol, gol!!!”.  

Era el jovenet Antoni Bassas que ja demostrava que amb el pas dels anys esdevindria un locutor amb estil propi”.
 

Fragment de les Memòries de Joan Solé Margarit