ELS NOSTRES CARRERS. EL CARRER DEL CAP DE CREUS

En època antiga, el carrer del Cap de Creus formava part d'una vil·la romana dedicada al conreu de la vinya i a la producció de vi, que va estar ocupada entre els segles III i VI. Així ho testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades al subsòl, on s'han localitzat sitges, part d'una cisterna de grans dimensions i sis tombes construïdes amb teula romana. 

 Amb el pas dels segles, la zona propera al carrer del Cap de Creus va ser ocupada per una fortificació medieval. Per tant, junt amb el raval de Molins i els carrers de Sant Pere i Major, formava part del nucli medieval del poble i és un dels carrers més antics de Gavà. El 1855 tenia tretze cases. 

 

Aquesta via no sempre s'ha denominat igual. L'any 1921 va canviar de nom i va passar a dir-se de Jaume I. L'any 1939, acabada la Guerra Civil, es va anomenar de Juan Badosa i, finalment, l'any 1979, arribada la democràcia, va recuperar el nom de Cap de Creus. Popularment, durant molt de temps se'l va conèixer com a carrer d'en Cuyàs, perquè a finals del segle XIX aquest senyor va construir una promoció de deu habitatges de planta baixa i un pis. 

 

Pel fet d'estar situat al centre de la població, al carrer del Cap de Creus es van establir diversos comerços. Hi havia la taverna de cal Mateu, on es va instal·lar la centraleta telefònica; una carboneria, la lleteria de ca la Manuela, que venia la llet de les cabres que criava; un quiosc, cal Músics, on Josep Roselló construïa taüts per encàrrec; un taller de confecció i venda de bótes de vi, la cansaladeria i botiga de queviures de cal Mundo, el taller de gasoses de cal Ramonet Paleta, la botiga de queviures de la Maria Amat, i la fleca de Joan Badosa.

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà

QUI VA SER L'ARTUR COSTA?

L'Artur Costa Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerciar amb carbó era un bon negoci, quan Costa es va enriquir moltíssim va ser durant els anys de la I Guerra Mundial. Entre 1914 i 1917 tot aquell que tenia alguna cosa per vendre i els mitjans per transportar-la va fer molts diners. A partir d'aquell moment, en Costa va poder viure de renda.

Des de finals del segle XIX, Costa ja formava part de la burgesia més opulenta del moment i, com la resta de burgesos de l'època, va dedicar part de la seva fortuna a la compra de finques rústiques i urbanes a Gavà. Va ser en una d'aquestes finques, al peu de la carretera de Santa Creu de Calafell, on l'any 1898 es va fer construir una segona residència, envoltada de jardins i d'un gran llac, a la qual va dona el nom de Villa Carmen, en honor de la seva mare, Carmen Martí.

L'any 1909 va construir una fàbrica de llum, La Electra del Llobregat que donava electricitat a Gavà i els pobles veïns i uns anys després, al 1924 va cedir uns terrenys de la seva propietat per a que l'ajuntament construís un escorxador, raó per la qual el Consistori va decidir donar el nom d'Artur Costa a un carrer.

A inicis de la dècada dels vint, la societat anava canviant i amb ella l'estil de vida, que entre d'altres coses, es caracteritzarà per la generalització del lleure. Es generalitza l'estiueig, el turisme, l'excursionisme, la pràctica de l'esport i al mateix temps apareixen una sèrie de serveis encarregats de donar suport a aquestes activitats. L'oci es converteix en negoci. És, en aquest context que en Costa converteix Villa Carmen en un parc d'esbarjo, on es podien trobar totes les tendències de la moda del moment. Des de la pràctica d'esports, al ball, passant pel servei d'hotel i restaurant.

En Costa va morir un dia d'abril de 1930 als 61 anys. En el moment de la seva mort, tenia el projecte de construir un tramvia que connectés el parc amb els seus terrenys de la Pineda on volia construir uns banys. El parc va continuar obert, però sense l'esplendor d'altres èpoques i va ser definitivament tancat l'any 1936, quan va esclatar la guerra. Després de la guerra la finca va ser venuda a la Companyia d'Aigües de Barcelona que va desmantellar el conjunt i va urbanitzar els terrenys. 

  
Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà