La
primera notícia documental relativa a l'edifici data de l'any 1588
quan el baró va concedir la finca a Joan Pons. Aquest la va vendre a
Antoni Erill, i els Erill, a Antoni Ribas. Així va anar passant, per
venda o per herència, d'uns propietaris a uns altres. El 1682 els
tutors dels fills menors de Francesc Bosch van cedir el mas a
Francesc Aravitg i després va passar a poder de Josep Trias com a
dot per a la seva filla. Des d'aleshores el mas es coneix com a can
Tries.
Les
restes arqueològiques trobades en aquesta zona indiquen que l'indret
ja estava habitat pels volts de l'any 1000. No és estrany perquè la
masia de can Tries està situada en una cruïlla de camins, entre el
camí reial i el camí de la costa, que unien els diferents nuclis
habitats del territori d'Eramprunyà. Can Tries és un edifici de
grans dimensions, envoltat d'una tanca emmarcada per quatres columnes
de pedra obrada que possiblement provenen del pòrtic de l'antiga
ermita.
Molt
a prop, dins de l’actual jardí, encara es poden intuir les restes
de l'ermita de Sant Llorenç. Documentada des del segle XIV, aquesta
ermita era atesa per un ermità i només s'obria els dies
assenyalats, com el 10 d'agost, festivitat de Sant Llorenç. Aquell
dia el capellà de Sant Climent baixava en processó i hi feia missa.
A partir del segle XVIII va entrar en decadència i va ser destruïda
a inicis del segle XIX durant la Guerra del Francès.
L'any
1975 la Magda Rubio i el seu marit, el Fermí, van llogar la masia de
can Tries a la seva propietària, la senyora Forns. Durant dos anys
van fer-hi obres per condicionar-la i obrir-la al públic com a
restaurant. Finalment, l’any 1977 van inaugurar el restaurant Can
Feral. De l’edifici original, a la planta baixa se’n conserva la
porta de fusta de l’entrada, les arcades del vestíbul, les bigues
de fusta del menjador i dues llars de foc. Al pis de dalt hi havia
un petit oratori amb una talla de fusta de sant Llorenç, una obra
del segle XVI, que van fer restaurar.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà