divendres, 13 de maig de 2016

ELS SERENOS DE GAVÀ


Melcior Rosich Amat

Josep Esteve Pugés
No és molta la informació que disposem dels serenos de la nostra població, però originàriament eren els encarregats d'encendre els fanals de petroli repartits pel poble. Al llarg del recorregut que feien des de les deu de la nit i fins a l'alba, tenien l'obligació de cridar les hores tot anunciant el temps de cada moment: “Les dotze en punt i serè” -d'on prové la seva denominació-. També havien de fer llum al veïnat que ho demandés, cridar el metge, la llevadora o el capellà, anar a ca l'apotecari en cas de necessitat, i alertar en cas d'incendi. Cap a l'alba començava la seva tasca de donar tants cops en les portes de les cases com pedres hi havien deixat els seus propietaris, les quals indicaven, segons el nombre, l'hora en què el pagès volia ser despertat. En determinats casos també s'encarregaven d'obrir les portes de les cases, raó per la qual custodiaven les claus.

L’any 1883 l'Ajuntament va destituir l'anterior fanaler i sereno —el nom del qual desconeixem— i es va nomenar en el seu lloc Josep Solé Gasset, que, a més, també es va encarregar de la cura del rellotge públic durant alguns anys. En 1887 es va designar com a sereno suplent en Federico Rafols Comas. Inicialment el sereno vivia únicament de les donacions o propines dels veïns. Aquest minvat sou va donar lloc a la creació d'unes artístiques felicitacions que, abans de Nadal, repartien pel veïnat a canvi d'unes estrenes (aguinaldo).

El 1890 l'Ajuntament va constatar que un únic sereno no podia cobrir totes les necessitats de la vila, per la qual cosa va convocar la Junta de Veïns perquè hi donés el seu parer. Arran d’això, es va nomenar Jaime Urpí Rafols com a nou sereno, i es va dividir la població en dos districtes. En 1902 va començar Joan Ventura Ros. Rosendo Ventura Sebastiá i Ramón Urpí Mélich es van afegir a la plantilla de serenos l’any 1908. L’any 1909 el panorama nocturn del poble va canviar radicalment. Es van començar a encendre les bombetes il·luminades per la força elèctrica i es van anar arraconant per sempre els fanals de petroli. L'any 1935 va començar a treballar Josep Fulquet Sagrera, que, junt amb l'altre sereno, Juan Duaso Sarrau, van ser destituïts en acabar la Guerra Civil, i van ocupar el seu lloc Josep Esteve Pugés i Melcior Rosich Amat. Dos anys després, es van crear dues places de sereno, que van ocupar Josep Fulquet Sagrera i Josep Esteve Pugés, un cop superades les proves pertinents. No va ser fins el 1957 quan es van crear dues noves places de sereno, reservades al personal de l'exèrcit. Desconeixem els noms dels qui van ocupar aquestes places.

No s'han trobat les actes de quan van cessar en els seus càrrecs els últims serenos, però al final de la dècada dels 60 del segle passat aquesta entranyable figura va desaparèixer de la nostra població.

Pedro Campos

6 comentaris:

  1. Entranyable figura, sí!

    ResponElimina
  2. El meu avi va ser sereno de Gava, es deia JOSEP VILA SOLE, i no surt en l'article. m'agradaria ho fessiu, i em diguessiu el que en sabeu. Jo se que era sereno en el temps de la guerra Civil, i que va veure mori a un dels Badosa. Gracies!! Soc Nuria Callao Vila.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, l'autor de l'article comenta que no va fer esment d'en Josep Vila perquè era vigilant nocturn, no sereno. Els vigilants nocturns podríen ser motiu d'un altre article. Teniu fotografíes a casa del teu avi?

      Elimina
  3. El meu avi, Joan Cabané, treballava de sereno a l'Ajuntament. Jo vaig néixer al 70 i recordo que quan jo era molt petit acompanyava la meva iaia a portar-li aigua i sopar al meu avi per poder passar la nit

    ResponElimina
  4. Hola Joan, nosaltres tenim documentat al teu avi com a vigilant nocturn, entre 1953 i 1974. Estaria bé tenir més dades sobre els vigilants nocturns. Teniu més informació? Tot el que recordeu de la seva feina, fotografies, documents...

    ResponElimina