|
Col·lecció Montserrat Sobregrau. AMG |
La
fàbrica de can Serra i Balet va obrir les portes l'any 1927 i es
dedicava a la fabricació de teixits de pana. A «les panes», com
popularment tothom la coneixia, bona part de la plantilla eren dones.
A la indústria tèxtil les teixidores i les bitllaires (encarregades
d'anar substituint el fil a mesura que s'anava gastant) sempre eren
dones, perquè se'ls suposava més habilitat a l’hora de fer servir
un teler.
Els
homes feien altres tipus de feines dins la fàbrica (tècnics,
contramestres, fusters...). A partir dels 15 anys els nois iniciaven
el procés d'aprenentatge i els seus salaris augmentaven a mesura que
desenvolupaven tasques més qualificades. En canvi, les noies no
rebien cap formació especialitzada, perquè treballaven bàsicament
per acumular un dot i acostumaven a deixar la fàbrica quan es
casaven o tenien el primer fill. Moltes, acabat el seu torn a la
fàbrica, ajudaven en les feines de la casa i del camp i tenien cura
dels avis o dels germans petits. El seu salari era inferior al dels
homes i les bitllaires eren les més mal pagades.
Les
condicions de treball eren dures per a tots. Es treballava els
dissabtes i es disposava de tan sols una setmana de vacances pagades
a l'estiu. Es patia fred a l’hivern, calor a l’estiu i soroll
durant tot l’any. A la imatge que acompanya aquest text, Filomena Cartagena, Elionor Solé, Hortensia Gargallo i Anita Selleras, treballadores de can serra i Balet, la dècada dels quaranta.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà