PÀGINES
diumenge, 20 de setembre del 2020
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC JOSEP CASTEJÓN PÉREZ
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC ANTONIO PÉREZ BURGOS
. |
CRIDA DE L'ASSOCIACIÓ AMICAL MAUTHAUSEN PER LOCALITZAR FAMILIARS DEL GAVANENC BALDIRI VENTURA VENTURA
dimarts, 15 de setembre del 2020
GRAN PEL•LÍCULA D’AVENTURES AL CENTRE CULTURAL DE GAVÀ. TAL DIA COM AVUI, EL 2 D’OCTUBRE DE 1954 ES VA PROJECTAR “TARZÁN Y LA CAZADORA”.
AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Johnny Weissmuller, Brenda Joyce i Johnny Sheffiel, en els papers de Tarzan, Jane i Boy, van ser els protagonistes de la pel·lícula “Tarzán y la cazadora”.
AMG. Fons Jaume Mitjans. Any 1954 |
Un film protagonitzat per un cèlebre esportista olímpic de natació guanyador de 5 medalles d’or i una de bronze. Johnny Weissmuller va ser considerat un dels millors nedadors del món en obtenir 67 rècords mundials. Els companys de repartiment van ser l’actriu Brenda Joyce (“Maryland”, “Vinieron las lluvias”) i Johnny Sheffiel (“Bomba, the jungle Boy”), i la va dirigir Kurt Neumann (“La mosca”, 1958).
La pel·lícula tracta sobre Tarzan i la seva família que visiten el Rei Farrod (governant d’una tribu africana) en el seu aniversari. Poc després arriba Tanya Rowlins i la seva expedició amb la intenció de caçar animals salvatges per vendre’ls als zoològics a Amèrica. A partir d’aquí, Tarzan, Jane, Boy, amb la participació de Cheetah, comencen la lluita per intentar salvar tots els animals capturats. Aquesta pel·lícula va formar part d’una dotzena més en què el protagonista va ser Johnny Weissmuller. Totes elles van ser adaptacions del llibre d’Edgar Rice Burroughs.
Tarzan protagonitzat per Elmo Lincoln, any 1918 |
Tarzan va ser un dels personatges més emblemàtics de la indústria cinematogràfica del moment. El personatge amb “taparrabos”, que es penjava dels arbres i que amb el seu crit defensava i reunia els animals més ferotges de la selva. El primer Tarzan de la història va ser Elmo Lincoln, que l’any 1918 va interpretar-lo en cinema en blanc i negre quan el cel·luloide encara no tenia so.
Molts més van fer el crit de Tarzan, Lex Barker (1949), Gordon Scott (1955), Jonn Derek (1981), Tony Goldwyn (film d’animació Disney, 1999), Alexander Skarsgard (2016), entre altres, però el més carismàtic va ser Johnny Weissmuller.
divendres, 4 de setembre del 2020
L’ESTUDI PRIVAT DE JOAN SALAMERO
Retrat Joan Salamero. AMG. Fons Família Estapé-Olivella |
Joan Salamero va néixer a Begues el 1880, on els seus pares feien de mestres. En morir el seu pare, la mare va trobar feina de mestra a Castelldefels, mentre ell vivia a la casa pairal gavanenca de cal Todo, on feia de pagès.
El 1897 va obrir un estudi al carrer d’en Cuyàs (avui carrer del Cap de Creus), encara que un any després es traslladaria al carrer de sant Isidre, on donava classes als nens que no podien entrar a l’escola municipal, que havia quedat petita davant del creixement de la població. Regentà aquesta escola fins més o menys el 1905, data en què, per mort del mestre Llorenç Vidal, ocupà la plaça de mestre interí a les escoles de la plaça fins a l’arribada del mestre Felip Solé.
En Marian Colomé el recordava així:
....Era un local que tenia uns cinc metres d’amplada per uns onze o dotze de llargada, amb un portal i una sola i petita finestra a la façana que no permetia la suficient renovació de l’aire pels quaranta o cinquanta nois que assistien a classe....
Era el senyor “juanito”, com tothom l’anomenava, un jove d’uns 18 anys que estudiava per ingressar al magisteri... de poca experiència encara per la tasca que s’havia emprès i això potser era la causa de la rigorosa disciplina que emprava en el tracte amb els seus deixebles per fer-se mantenir respecte, la seva severitat era massa forta per uns tendres infants que els infonia un gran temor. Recordo aquells forts càstigs de fer posar els nois drets aguantant-se amb un sol peu i amb els braços estirats i posant-los damunt de cada mà uns quants llibres, i quan pel cansament defallien, picava les mans amb un bastó, i el de fer posar la mà amb els dits apinyats donant cops amb el bastó fortament, era cosa freqüent durant les hores de classe.