 |
| La plaça de la Bogeria a inicis dels anys setanta. AMG. Fons i autor: Francesc Català |
Fins al 1850 Gavà no tenia un nucli urbà definit i estava format per sis petits ravals, petits barris aïllats entre si. Eren aquests:
• La Palla (plaça Major i carrer de la Mercè)
• Calders (plaça de la Bogeria i part del carrer de Sant Nicasi)
• Cal Fuentes (carrer de Sant Pere)
• Molins (carrer Raval de Molins, amb sis cases a mitjan segle XIX)
• Rectoria (14 cases el 1855)
• Raval del Todo (plaça de Balmes)
Cada raval funcionava com un barri independent i disposava de forn, pou i safareig, que eren equipaments comunitaris. Les usuàries exclusives d’aquests equipaments eren les dones de la vila que eren les encarregades d’anar a buscar aigua, coure el pa i rentar la roba. Això transformava aquests espais en centres privilegiats de relació femenina. D’aquesta realitat en sorgí una expressió popular —“fer safareig”— com a sinònim de xafardejar. Mostra també el mal concepte que es tenia de les dones i que a Gavà va fer-se patent, primer popularment i després oficialment, en la toponímia: una de les places on hi havia un d’aquests safareigs va ser batejada com a “plaça de la Bogeria” en al·lusió al xivarri que s’identificava amb les rentadores.
Des de la segona meitat del segle XIX, Gavà va experimentar un augment demogràfic important. Els espais existents entre els diferents ravals es van anar reomplint i la morfologia urbana va anar canviant. A finals del segle XIX, els forns, pous i safareigs dels diferents ravals van deixant de tenir sentit i van desapareixent. El pou i el safareig del raval de Calders, on s’ubica la plaça de la Bogeria, van ser enderrocats l’any 1894, i el forn a inicis del segle XX.
