És difícil fer-se una idea de com passa de ràpid el temps. Fa només 150 anys Gavà i Castelldefels eren minúscules poblacions agrícoles, el tren era una novetat, la gent es movia a peu o en carro i érem, majoritàriament, analfabets. Sense llum elèctrica, poca quantitat i varietat d'aliments, tots de la nostra terra i uns pocs del mar. Els pantans de Castelldefels, amb les seves epidèmies i mosquits, eren el destí de tots els condemnats per delictes molt greus de tot Espanya; la Guayana espanyola li deien.
Els polítics, sempre atents a molestar, van tenir la brillant idea que els municipis de menys de 200 habitants s'haurien de fusionar amb els veïns de més població, cosa que va provocar una reunió d'urgència a l’ajuntament de Castelldefels el 26-11-1867. El secretari va llegir la circular del butlletí Oficial de la Província del dia 9 del corrent, on se suprimien tots els districtes municipals que no arribessin a 200 veïns (títol 5è, articles 71-72-73). Com que el nom de Castelldefels hi era present, l’ajuntament va acordar enviar una comissió al governador perquè es declarés Castelldefels en l'excepció de la llei, al·legant les enormes distàncies als pobles veïns (1 hora a Gavà i 3 hores a Sitges), dir que ells ja ho feien bé i que els serveis municipals estaven ben atesos.
L'acta municipal també recull que, en el cas que els obliguessin a afegir-se a una població veïna, preferien la de Sitges (1) i no la de Gavà. Com era habitual a l'època, signen l'acta l'alcalde Pablo Mata, Salvador Viñas i després el secretari en nom dels regidors que no sabien signar.
Podem deduir que Castelldefels estava tan poblada com qualsevol llogaret de l'Himàlaia, que les relacions entre municipis deixaven molt a desitjar, que pensant que ja no tindrien control sobre els impostos municipals més d'un ciutadà no va dormir aquella nit. Qualsevol temps passat va ser millor. Er... vols dir?
🖋 Enric Ferrer