AGENDA





 

TERTULIA - VERMUT AL MUSEU

RECORDS DELS ESTIUS A GAVÀ”

Dijous 21 de juliol de 2016, a les 19 h
Al Museu de Gavà (pl. Dolors Clua, 13-14)
A la platja, a l’envelat, al càmping o al poble, patint amb els quaderns dels deures, gaudint de la migdiada o jugant al carrer,... Quin és el vostre record dels estius a Gavà?
 
Fem tertúlia, fem petar la xerrada tot compartint els records dels mesos d’estiu de la nostra infantesa o la nostra joventut mentre ens refresquem amb un vermut.

Activitat gratuïta.
Per a més informació, truqueu al 93 263 96 10

 

 PASSEJADA GUIADA

HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT”


Dimecres 20 de juliol de 2016, a les 21 h

Punt de trobada al Museu de Gavà (pl. Dolors Clua, 13-14)




En Joan, masover dels Lluch, us farà de guia i us descobrirà històries, anècdotes i llegendes del Gavà dels nostres avantpassats. Ens acompanyeu?
 
Activitat a càrrec de Joan Lara Teatre.Places limitades.
 
Preu: 2,70 €/persona
 
Inscripcions al Museu de Gavà, telèfon 93 263 96 10.

 

 

 

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "FILMINES. DIBUIX I PUBLICITAT A GAVÀ.1960-1970". Dilluns 27 de juny. Vestíbul Centre d'Història de la Ciutat. A les 19:30


El plan nacional de estabilización económica imposat pel banc mundial i l’FMI i aprovat l’estiu del 1959 obria una dècada, la des 60, que serà coneguda que permetrà l’estat espanyol vincular-se al gran creixement econòmic que llavors experimentaven els països de l’Europa Occidental. Per endreçar l’economia calia abandonar la política autàrquica del règim franquista, que va aïllar i va portar el pais a una total fallida econòmica, i calia obrir-lo als mercats exteriors. Així, els seixanta van ser l’inici d’una progressiva generalització del consum, als aparadors de les botigues de Gavà van començar a aparèixer electrodomèstics i aparells que fins aleshores només s’havien pogut veure a les pel·lícules americanes.

 L’arribada de nous productes i de la televisió com a vehicle de la publicitat de masses van canviant l’estil i les formes de fer publicitat. Es comencen a aplicar les modernes tècniques de marketing, amb missatges que poden ser eficaços en molts països i mercats. Pel mateix preu, els cinemes oferien dues pel·lícules i el NO-DO. Les pel·lícules es projectaven en sessió continua: quan acabava una es projectava l’altra i així fins l’hora de tancar. Després de dues pel·lícules seguides es feia un descans i en aquest intermedi és quan es passaven les filmines publicitàries amb anuncis d’establiments comercials gavanencs (confecció i moda, alimentació, bellesa, nous “productes” com ara televisions, tocadiscs, rentadores, frigorífics, cuines, vehicles, construcció...). També es projectaven les que anunciaven la pel·lícula de la propera setmana, les que ens recordaven quina actitud havíem de mantenir a la sala o el clàssic Visite nuestro bar...

 Aquesta exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de Jordi Ribó, família Pugès Estapé, família Sanchez Esteve, família Mitjans Castellano, família Miralles Tintorer, família Tutusaus Campanyà i especialment a Àngel Domínguez i Griselda Esteve que van evitar la desaparició de les filmines, que formen el gruix principal de l’exposició i que avui es troben dipositades a l’Arxiu Municipal. Un recull d’indubtable valor sociològic, cinèfil i sentimental.

 


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ¿Y SI EL AMOR EXISTE DE VERDAD? DE MARILÓ LAFUENTE. Biblioteca Josep soler Vidal. Dissabte 18 de juny a les 19 h

Mariló Lafuente, col·laboradora habitual de l'Arxiu Municipal de Gavà, publica la seva  primera novel·la ¿Y si el amor existe de verdad? de la mà de l'editorial LxL

 

Claire, escritora neoyorquina de éxito, tiene una vida perfecta al lado de su novio Philip. Un día al llegar a casa se encuentra la mayor de sus sorpresas. Dolida y decepcionada decide viajar a Sleepy Hollow, donde vivirá en una pequeña casa colonial junto al río Hudson. Descubrirá paisajes y leyendas increíbles, que le serán de gran ayuda a la hora de escribir su próxima novela. 


Matt, un hombre serio, apuesto, desconfiado, con un carácter de armas tomar y muchos desengaños a lo largo de su vida que le hacen llevar una vida totalmente solitaria, en la pequeña localidad de Sleepy Hollow. Un primer encuentro hará que se conozcan, aunque no de la manera que ellos imaginan. 

El destino a veces es caprichoso y mucho más terco que ellos, a pesar de sus pasados, recelos y sus imbatibles caracteres que harán que se distancien sin darse cuenta. ¿Será Matt capaz de superar sus miedos? ¿Podrá Claire conseguir su final feliz? Aventuras, infidelidades, pasión, lujuria y sobre todo mucho amor podrás encontrar tras estas páginas. Porque a veces la vida resulta muy dura, pero… ¿y si el amor existe de verdad?

   

CONFERÈNCIA  "SOBREVIURE A LA FAM A GAVÀ"

Dijous 21 d'abril de 2016, a les 19:30 h


A la sala d'actes del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)


Coincidint amb l'exposició "Menús de guerra", el Museu de Gavà acull la conferència de  Núria Ruiz "Sobreviure a la fam a Gavà".














PROGRAMA D'ACTES DEL DIA INTERNACIONAL EN COMMEMORACIÓ DE LES VÍCTIMES DE L'HOLOCAUST. Gener 2016


























TALLER EN CLAU DE DONES. Octubre 2015



T'interessa recuperar la memòrica històrica de les dones gavanenques? 

Conèixer com s'han transformat els espais de participació i relació de les ciutats? 

Apunta't al taller en Clau de Dones, Fem memòria de Gavà!
 
Més informació i inscripcions: 93 263 91 00 ext.9440 igualtat@gava.cat
 
Inici: 20 d'octubre, a les 17.30 h, al Centre d'Història - Arxiu Municipal de Gavà.






 

PRESENTACIÓ "L'ABANS. GAVÀ.  RECULL GRÀFIC. 1966 - 1985"

Dijous 8 d'octubre, a les 19 h


A la sala d'actes del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)


A la sala d'actes del Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)

Aquest dijous es presenta el nou col·leccionable de "L'Abans", una nova història gràfica de Gavà editada per efadós. En aquest segon volum, es recorre la història de la nostra ciutat des de l’any 1966 fins al 1985 i constarà d’un miler d’imatges, gran part cedides per gavanencs i gavanenques.


L'acte de presentació comptarà amb la presència de Leopold Estapé, prologuista de l'obra, i de les seves autores, Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez.










MOSTRA DE CARTELLS DE LA FIRA D'ESPÀRRECS

Dissabte 25 i diumenge 26 d'abril, horari especial de Fira 
Al Centre d’Història de la Ciutat (carrer de Salvador Lluch, 22)

 
El Centre d’Història de la Ciutat acull una mostra dels cartells de la Fira d’Espàrrecs, des de les seves primeres edicions fins l’actualitat. Un repàs d’aquesta tradicional fira gavanenca a través de la seva imatge gràfica.
Horari especial de Fira d’Espàrrecs: dissabte 25 i diumenge 26 de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.












EXPOSICIÓ D'HISTÒRIA GRÀFICA DELS BARRIS DE GAVÀ. Març 2015
 
 Entre el 10 de març i el 5 d’abril, es podrà visitar al Museu de Gavà la mostra antològica del programa d’exposicions fotogràfiques Érem i som que ha retratat, durant dos anys, la història dels barris de Gavà.


Després d’haver gaudit de quatre exposicions en diversos equipaments de la ciutat, finalment el Museu de Gavà acull la mostra antològica. L’exposició es compon de prop de 150 imatges antigues dels carrers i racons de la ciutat procedents de l’Arxiu Municipal o de donacions de gavanenques i gavanencs, a les quals se’ls contraposa la imatge actual, retratada per membres de l’Agrupació Fotogràfica Gavà.



VIQUIMARATÓ D'ARQUEOLOGIA

Dissabte 28 de febrer
A la Biblioteca Josep Soler Vidal


La Viquimarató Gavà és una activitat organitzada pel Museu de Gavà, la Biblioteca Gavà i Amical Wikimedia, emmarcada en el projecte Arqueopedia i que té per objectiu millorar articles relatius a l'arqueologia de Gavà.

El taller servirà per aprendre a editar viquipèdia i avançar en l'edició de continguts referents a les Mines Prehistòriques, Venus i temes d'arqueologia afins. No cal saber d'arqueologia ni d'informàtica, només ganes de participar en aquest projecte col·lectiu, que tot just comença aquest dissabte.










INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "LA FOTOGRAFIA D’ESTUDI A GAVÀ. QUAN ANÀVEM A CAL RETRATISTA" 

Dimecres 17 de desembre, a les 19.30 h 
Al Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14)
 
 A finals del segle XIX, el naixement de la fotografia va permetre que, de mica en mica, s’anés popularitzant el retrat. Calia però, anar a cal retratista i, en el cas de Gavà, desplaçar-se fins a Barcelona. I és que no és fins a la dècada dels anys vint que tenim constància de la presència del primer retratista professional a Gavà. S’anirà a l’estudi professional per tenir un record de la família o d’alguna data singular com el casament o el naixement d’un fill. De vegades, però, el retratista també sortirà del seu estudi i anirà a buscar els seus clients al carrer o a les masies. La feina segueix al laboratori i pren cos moltes vegades en un marc o un àlbum que immortalitza la imatge.
L’exposició mostra més de 150 imatges, des de finals del XIX fins als anys setanta, donades per ciutadans a Gavà a l’Arxiu Municipal i s’ha organitzat en ocasió del 175è aniversari del naixement de la fotografia.
L'exposició romandrà oberta fins al 22 de febrer.


GAVÀ SE SUMA A LA CELEBRACIÓ DEL TRICENTENARI DELS FETS DE 1714


La ciutat de Gavà s’afegirà a la celebració del tricentenari dels fets de 1714 amb tot un seguit d’actes que es van iniciar el dijous, 11 de setembre, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, i que es perllongaran fins a principis de l’any 2015.

Les activitats s’estenen durant els mesos de setembre i octubre i volen incidir en aspectes relacionats amb els fets de 1714 mitjançant xerrades, explicacions en clau teatral, i fins i tot una exposició al Museu de Gavà que ja es pot visitar i que s’hi estarà fins el 7 de gener de 2015.

Les activitats proposades estan orientades a tota la família i el ventall va des de les de caràcter pedagògic dirigides especialment als més petits fins a les conferències, però totes tenen la intenció de posar llum sobre els fets que van desembocar en la desfeta de l’11 de setembre de 1714.

Descarrega't aquí el programa d'actes

 

CONFERÈNCIA DE MARY NASH SOBRE LES DONES DEL 36 I LES DONES QUE VAN LLUITAR A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. 10 d'abril de 2014

 

 

ESTEREOSCÒPIES. FOTOGRAFIES DE GAVÀ EN 3D. Del 18 de desembre al 23 de febrer de 2014

En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicatius que avui dia ja s’estan convertint en habituals.

L’estereoscòpia, però, no és un invent nou. Es formula a la primera meitat del segle XIX i el seu desenvolupament amb la fotografia és espectacular fins al primer quart del segle XX. L’exposició, que s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys.

S’exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions, que formen part del fons del Museu de Badalona, o bé que han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà. Igualment, l'exposició presenta fotografies estereoscòpiques, del final del segle XIX i el primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retraten els, aleshores, indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Així mateix, com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà com Isidre Serra o Martí Sabatés ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població. La visió més contemporània d’aquesta tècnica ens la proporciona l’Agrupació Fotogràfica Gavà amb unes fotografies actuals completament diferents de les que s'han vist fins ara.




JORNADA DE PORTES OBERTES REFUGI ANTIAERI DE LA RAMBLA DE GAVÀ.  

Dissabte 14 de desembre. De 10 a 14 h i de 17 a 19 h
Accés pel pas soterrani de la cruïlla de la rambla de Salvador Lluch i el carrer de Salamanca. Per a més informació, truqueu al 93 263 96 50.
Entre març i desembre de 1938, setze gavanencs van perdre la vida en diversos bombardejos. Gavà era  objectiu militar a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils. Però les noves tàctiques no discriminaven entre objectius militars i població civil. Una de les respostes davant d’aquesta amenaça va ser la construcció de refugis. Avui podem visitar el refugi antiaeri de la Rambla de Gavà i reviure en primera persona les sensacions, pors i sentiments dels homes, dones i infants que van trobar-hi aixopluc.




ÉREM I SOM. FOTOGRAFIES ANTIGUES DELS BARRIS D’ÀNGELA ROCA, CAN SERRA I BALET I AUSIÀS MARCH. Inauguració, dilluns 11 de novembre, a les 19.30. Casal Municipal de Cultura American Lake (carrer de Castelldefels, 11)


El proper dilluns 11 de novembre s’inaugura la segona mostra fotogràfica “Érem i som”, una iniciativa de les regidories de barri i del Centre d'Història de la Ciutat amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà que pretén repassar la transformació dels barris de Gavà a través de la fotografia.

Aquest programa d’exposicions té com a objectiu repassar la història de cada barri a partir de les fotografies, siguin de l’Arxiu Municipal o aportades per veïns i veïnes. Les exposicions han comptat amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, que, amb instantànies fetes avui, ens ajuden a identificar i localitzar els indrets de les imatges antigues.

Aquesta segona edició està dedicada als barris d’Àngela Roca, Ausiàs March i Serra Balet, en els quals es localitzaven espais emblemàtics de la ciutat, com l’American Lake, o la fàbrica Serra i Balet, avui desapareguts. L’exposició s’inaugurarà dilluns 11 de novembre a les 19.30 h al Casal Municipal de Cultura American Lake i es podrà visitar fins el 10 de desembre en l’horari habitual de l’equipament.



 INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "EL SEXE A L'ÈPOCA ROMANA". Dimecres 9 d’octubre, a les 19.30 h. Museu de Gavà

Prostitució, adulteri, heterosexualitat, homosexualitat... La vida sexual dels antics romans era gaire diferent a la nostra? Tant les històries divines com les humanes estan plenes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys. Les pintures i els objectes ens parlen de desinhibició i desenfrenament, però sabem que també hi havia tabús i doble moral.

L’exposició "El sexe a l’època romana" ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans a través d'una selecció de les millors peces conservades als museus d'arqueologia de Catalunya i gràcies als textos llatins més suggeridors com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca.

Una exposició d’Arqueoxarxa i dirigida pel Museu de Badalona.






VISITA TEATRALITZADA. HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA DIMECRES  24 DE JULIOL A LES 9 DEL VESPRE

El Centre d’Història organitza un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja el Joan, masover dels Lluch, acompanyarà els visitants en un recorregut per la ciutat per recordar les històries i anècdotes que hi ha darrere de cada edifici i de cada espai. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.

És per aquesta raó que el Joan,  que d’històries i historietes en sap un munt,  ens explicarà totes aquelles històries de Gavà que mai no us han explicat. Per exemple, sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de camareres”? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

El dia de la trobada serà el proper dimecres 24 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Cal fer reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,90 €.






INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “ÉREM I SOM. FOTOGRAFIES ANTIGUES DEL BARRI DEL CENTRE”. 23 d’abril de 2013, a les 19.30 h
 
El Centre d’Història de la Ciutat i les regidories de Barri de Gavà inicien un projecte de difusió del fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal. 

L’objectiu és donar a conèixer com eren els barris de la nostra ciutat. La sèrie s’inicia amb una exposició de fotografies del barri del Centre i la Barceloneta. 

Amb la finalitat d’identificar amb més facilitat les imatges, l’Agrupació Fotografia Gavà s’ha encarregat de localitzar aquests espais i realitzar la fotografia actual respectant el mateix punt de vista. 



PER SANT JORDI,  EL CENTRE D’HISTÒRIA SURT AL CARRER
 

Us animem a passejar per la Rambla de Gavà, visitar l’espai que el Centre d’Història i el Museu de Gavà munten a la rambla de Joaquim Vayreda i a comprar llibres d'història local.

Per la seva banda, les biblioteques de Gavà, a les 10.30 i a les 11.30 h, oferiran la representació del conte de Sant Jordi a càrrec de Ruth Tururuth. A les 18 h,  el Cargol Barbut ens explicarà la llegenda de la campana de Sant Pere de Gavà.

A partir de les 19 h es faran les “Lectures encadenades”, lectura col·lectiva de textos de Salvador Espriu.








XERRADA COL·LOQUI SOBRE EL DESPERTAR DE LA JOVENTUT GAVANENCA. 21 de febrer de 2013

Un dels aspectes més rellevants de l’inici dels seixanta a Gavà és el paper que va jugar l’activitat parroquial adreçada als més joves, integrada en el moviment d’Acció Catòlica: l'Aspirantat. Creat pel jove vicari Mossèn Poch, a mitjans de la dècada anterior, i continuat per Mossèn Abelard i Mossèn Albert, l’Aspirantat desenvoluparà una important tasca formativa i d’arrelament que activarà la joventut del moment  i acabarà per convertir-se en el bressol de les iniciatives culturals i associatives que aniran sorgint a Gavà els anys següents. 

Així, un cop desfet el moviment de l’Aspirantat, alguns dels joves que hi havien participat,  van prendre la iniciativa de participar, allunyant-se  de la dinàmica parroquial, en la vida associativa del poble, creant diverses entitats que permetessin donar sortida a les seves inquietuds.

L’Aspirantat serà l’origen de l'Agrupament Escolta, els grups excursionistes Gavà, Goita Nius i Visco Pardales, que units formaran el Grup Excursionista Can Sellarès (i, més tard, la UME), el grup Juvens o la JOC. Molts d’aquest joves que, sovint, es  relacionaven amb varis d'aquests grups alhora, impulsaran i protagonitzaran els esdeveniments culturals i participatius més importants de la dècada.




PROJECCIÓ DE PLÀCIDO A L'ESPAI MARAGALL. 20 de desembre de 2012


Plàcido, dirigida per Luis García Berlanga, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 1962. El film és una crítica a la campanya ideada pel règim franquista “Siente un pobre a su mesa”. Interpretada per Cassen, en el paper protagonista, José Luis López Vázquez i Manuel Alexandre, entre d’altres, és un retrat devastador de la societat del moment i una obra mestra del cinema. 


ENTRADA LLIURE
















 INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “GAVÀ, 1962. L’ANY DE LA NEVADA “

Avui dijous 13 de desembre, a les 20 hores, tindrà lloc al Museu de Gavà la inauguració de l’exposició “Gavà, 1962. L’any de la nevada”, produïda pel Centre d’Història i el Museu de Gavà. 

La Nit de Nadal de 1962, tot just acabada la missa del gall, va començar a nevar. La neu va caure al llarg de tota la nit i durant tot el dia següent. El dia de Sant Esteve els gavanencs es van llevar amb un sol radiant i amb més de mig metre de neu als carrers. Com que era festa, la gent  va sortir a gaudir de la neu. Poc a poc, la neu es va anar fonent, però en la memòria col·lectiva l’any 1962 sempre es recordarà com « l’any de la nevada”.  Tot just unes setmanes abans, el 7 de novembre, un fort aiguat va afectar Gavà. Tots els camps de les Sorres van quedar negats d’aigua i es van perdre les collites. Però el pitjor va ser que moltes persones, que havien arribat a Gavà buscant feina i que vivien en coves a l’alçada del torrent del Calamot, es van quedar sense sostre. L’últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic, però  l’exposició , “Gavà, 1962 l’any de la nevada” no es limitarà a recordar l’aiguat  i la nevada, sinó que presentarà els fets en el seu context, explicant que passava a Gavà aquell l’any 1962.

La dècada dels seixanta va començar a tot Catalunya amb una activació de l’economia, va augmentar l’oferta de treball, els salaris i la capacitat adquisitiva.  Poblacions com Gavà, amb una oferta industrial important, van ser un pol d’atracció per a moltes famílies.  L’augment de la població va provocar noves necessitats i molts canvis. El poble creixia i també l’activitat associativa i cultural. Es van reprendre els concursos d’espàrrecs, es va recuperar l’Aplec de Sant Miquel i la Tornaboda, van començar a funcionar les diferents seccions de Can Sellarès, van actuar els Xiquets de Gavà i el grup d’harmòniques Els Rítmics, es consolida l'Handbol Gavà, la gavanenca Montserrat Campmany va ser proclamada Pubilla de Catalunya... En definitiva,  un retrat de l’any 1962 que ens recordarà com era Gavà i com vivien els gavanencs ara fa cinquanta anys.

L’exposició s’estructura en diversos àmbits que permeten fer un recorregut per la vida social, política, econòmica i quotidiana de la ciutat d’aquell any. Es recorda la força que tenia l’església i les tradicions, es repassa el calendari festiu, aspectes com el lleure, la cultura o la solidaritat, on treballaven i on anaven a comprar els gavanencs o la pràctica esportiva. Aquesta visió finalitza amb els aiguats de tardor i la nevada del dia de Nadal. Tot profusament il·lustrat i documentat gràcies a la col·laboració d’un centenar de persones i entitats  que han cedit imatges, testimonis i objectes, que ens transportaran al Gavà d’inicis de la dècada dels seixanta.  Moltes d’aquestes imatges i testimonis es troben al web  http://nevada1962.blogspot.com.es/




 XERRADA  SOBRE L’AIGUAT QUE VA AFECTAR GAVÀ EL 7 DE NOVEMBRE DE 1962

Pagès editors ha publicat “La riuda de Franco”, que recorda els 50 anys de les inundacions del Vallès i com el franquisme va convertir la tragèdia en una campanya de propaganda. 

La riuada del Vallès de la tardor del 1962 va deixar un saldo de més de sis-cents morts, centenars de cases i fàbriques destruïdes i milers de damnificats. El règim va convertir aquesta tragèdia en una campanya de propaganda a favor del cap d’Estat, el Caudillo Francisco Franco. Alguns sectors de l’oposició detectaren la manipulació franquista, però un dels pocs a combatre-la fou Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes. En aquesta operació, comptà amb la col·laboració dels monjos de Montserrat. Aquesta fou una de les maniobres més ambicioses dutes a terme per la Generalitat a l’interior de Catalunya des del final de la Guerra Civil.

A Gavà, des de mitjans dels cinquanta, famílies provinents de la immigració de les regions més deprimides d'Espanya i amb escassos recursos econòmics, s’instal·laren en habitatges atapeïts, rellogats, en pensions o en coves i barraques com les del torrent Bergelit i del torrent del Calamot. L’ aiguat que va afectar la nostra població el dia 7 de novembre de 1962, al marge de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals i supralocals en aquesta ocupació irregular del territori i d’haver-se permès l’edificació, en alguns casos, en àrees fàcilment inundables.

Els autors del llibre, Ferran Sales i Lluís Sales, han realitzat una exhaustiva tasca de recerca en diferents arxius, especialment en el de Govern Civil, que conserva abundant documentació sobre el tema. La presentació anirà a càrrec de Ferran Sales, que centrarà la seva exposició en l’aiguat que va afectar Gavà el 7 de novembre i en les seves conseqüències



V TROBADA D'ESTUDIOSOS D'ERAMPRUNYÀ. 17 de novembre de 2012 a Sant Climent de Llobregat

 




INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ CAN TRIES, EL NOSTRE BARRI. Del 7 al 9 de setembre de 2012



Del 7 al 29 de setembre, la sala d’exposicions de la Biblioteca Josep Soler Vidal acollirà l’exposició “Can Tries, el nostre barri”, que permetrà fer un recorregut per la memòria històrica i vivencial del barri. L’exposició s’acompanya d’una mostra d’obres artístiques realitzades pels veïns i veïnes del barri i per artistes de Gavà que han inspirat la seva obra en Can Tries.

L’exposició, organitzada pel projecte Llei de Barris en col·laboració amb l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Tries, el veïnatge, l’Associació d’Artistes Plàstics de Gavà i el Centre d’Història de la Ciutat, s’emmarca en el conjunt d’accions de millora urbanística i social que inclou el Projecte d’Intervenció Integral de la Serra de les Ferreres.

Tot el que es pot veure a l’exposició és fruit de la col·laboració veïnal i el treball dels equips professionals en la dinamització de grups de conversa, tallers i entrevistes individuals. Un recull de testimonis orals i documentals de la memòria del barri en el qual ha participat el Centre d’Història de la Ciutat. 




 HISTÒRIES DE GAVÀ QUE MAI NO T’HAN EXPLICAT. PASSEJADA GUIADA. Dimecres 25 de juliol de 2012

El Centre d’Història ofereix cada any al mes de juliol un itinerari nocturn per conèixer millor Gavà. Durant una hora i mitja un guia acompanya els visitants en un recorregut pel centre històric repassant la història dels edificis i l’evolució urbana. Però darrere de cada edifici o de cada espai de la ciutat hi ha altres històries de la gent que hi va viure. Curiositats, anècdotes, xafarderies... que no formen part de la Història en majúscules però que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara.

 És per aquesta raó que enguany hem volgut enfocar l’itinerari d’una manera diferent i explicar totes les històries de Gavà que mai no us han explicat. Sabíeu que a inicis del segle XIX al carrer del Centre hi havia un “bar de camareres”, on treballaven senyoretes que feien més coses a banda de servir taules? Recordarem també les històries de fantasmes de la Torre Lluc i la vida quotidiana del Gavà dels nostres avantpassats. Un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

El dia de la trobada serà el proper dimecres 25 de juliol, a les 9 del vespre, a la porta principal de la Torre Lluc. Us recomanem que feu reserva prèvia trucant al 93 263 96 10 perquè les places són limitades. El preu per persona és d’1,85 €. La visita anirà a càrrec del Joan, antic masover dels Lluch, que d’històries i historietes en sap un munt!  




L’EGIPTÒLOGA  GAVANENCA NÚRIA CASTELLANO PRESENTA EL LLIBRE "EM DIC TUTANKAMON". 11 de maig de 2012
El proper divendres 11 de maig, a les 19 hores, la sala d’actes de la Biblioteca Josep Soler Vidal acollirà la presentació del llibre Em dic Tutankamon, de l’egiptòloga gavanenca Núria Castellano.

L’obra està pensada per a infants de 9 a 12 anys i forma part d'una col·lecció de l'editorial Parramon en què el mateix protagonista explica la seva història des de la visió de quan era nen. El llenguatge molt proper i unes molt bones il·lustracions fan que el llibre sigui interessant i entretingut. 

Tutankamon potser és el faraó més conegut de tota la història d'Egipte, tant per la seva tomba fabulosa com per la llegenda de la seva maledicció. Però deixant de banda aquests dos fets, generalment no es coneix gaire cosa sobre la seva vida. A través d'aquest llibre es pretén donar a conèixer el que sabem del faraó i també apropar-nos al dia a dia del país del Nil.

Núria Castellano és doctora en Història amb l’especialitat d’egiptologia. És coordinadora i professora d’un màster d’egiptologia de la Universitat de Barcelona, i excava amb la missió arqueològica d’Oxirrinc a Egipte. Treballa a l’empresa Schola Didàctica Activa, dedicada a la didàctica de les ciències socials i el patrimoni. 




L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MUSEU DE GAVÀ PRESENTA UN NOU LLIBRE. Dissabte 21 d'abril de 2012



El proper dissabte, 21 d’abril a les 12.00h es presentarà, al Museu de Gavà, el llibre Els Balsells de la Boada, pagesos de Gavà al segle XX. La publicació, escrita per Teresa Balsells en primera persona, recull, entre d’altres vivències, els seus records d’infantesa, la vida de pagès a la finca de la Boada, la relació amb Àngela Roca, la participació de la seva família en l’activitat cultural i social de Gavà, i també els esdeveniments que els van fer protagonistes.

Teresa Balsells ha estat sempre una entusiasta col·laboradora del Museu i del Centre d’Història de Gavà i un important referent a l’hora de mantenir el record del Gavà pagès. Ens sentim orgullosos que tots aquests coneixements s’hagin pogut recollir en aquesta nova publicació dels Amics del Museu de Gavà.




INAUGURACIÓ, AL MUSEU DE GAVÀ, D'UNA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DEL FOTÒGRAF GAVANENC PERE MARRUGAT. 22 de març de 2012






HOMENATGE EN MEMÒRIA D'ANTONI TARRIDA. 25 de novembre de 2011

El proper 25 de novembre, a les 16 hores, el pati de l’escola Salvador Lluch serà l’escenari d’un acte in memoriam d’Antoni Tarrrida. En el transcurs de l’acte, organitzat per l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i l’escola Salvador Lluch, s’inaugurarà un plafó d’homenantge i es dedicarà la biblioteca del centre a la seva memòria. A la mateixa biblioteca s’ha muntat una exposició, que romandrà oberta per a les famílies la setmana del 28 de novembre fins al 2 de desembre, de 16:30 a 17:00 hores, i que ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Història.

Antoni Tarrida i Pugès
va nèixer a Gavà l’any 1921 en una tradicional família pagesa coneguda com a cal Xateta. Va finalitzar els estudis primaris els primers dies de juliol de 1936, sota el magisteri del mestre Joan Salamero, obtenint la qualificació d’alumne superdotat i, en consequència, una beca per a estudis superiors. Però l’esclat de la Guerra Civil va truncar el seu destí i el va destinar a fer de pagès durant tota la vida, dedicació que va reivindicar i de la qual, per cert, se’n va sentir sempre orgullós.
El fet de no poder assistir mai més a una aula d’estudi no va ser obstacle, però, perquè s’anés formant un bon bagatge cultural gràcies a l’interès per la lectura de tota classe de llibres. A principis dels seixanta va començar a col·laborar com a articulista en el periòdic local Brugués, del qual el 1966 va ser nomenat director, càrrec que va ocupar fins al 1974. En aquest període la publicació va desplegar una intensa activitat cultural donant suport a iniciatives col·lectives de tota mena i amb la creació dels premis literaris Brugués, de novela; Jacme March, de recerca històrica, i El Trobador de la Sentiu, de poesia.
Sempre actiu i compromès amb el seu país, va participar activament en la represa democràtica i més endavant fou escollit regidor de l’Ajuntament de Gavà en la legislatura 1983-1987. Apassionat per la història i en particular per la preservació de la memòria del seu poble, va publicar tres llibres: Pagesos, sorres i espàrrecs (2003), Terra i ànima (2005), i La generació perduda (2010).Ens va deixar el 28 de juny de 2010, als 88 anys.







 EL CENTRE D’HISTÒRIA ORGANITZA UNA TAULA RODONA AL MUSEU DE GAVÀ: "ENTRE LA CASA I EL CAMP. RECORDS DE LES DONES DEL GAVÀ PAGÈS. 3 de novembre de 2011

"El proper dijous 3 de novembre, a les 19.30 h, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu de Gavà una taula rodona amb pageses gavanenques que pretén posar de relleu el paper que han tingut les dones de pagès a la nostra població. 

La idea que el lloc tradicional de la dona és la casa i la cura dels seus membres ha estat tan àmpliament consolidada que aquest món l’hem vist sempre des dels ulls dels pagesos. A la tertúlia podrem escoltar dones gavanenques que ens obriran el seu cor i parlaran del que ha estat la seva vida a pagès. Han estat dones valentes i amb empenta. Coneixen la paraula sacrifici, la paraula esforç i la paraula sofriment. No les ha aturat ni el fred, ni la calor ni la duresa de la feina. Estimen la família, la terra i han seguit les tradicions transmeses pels avantpassats.

Lluny dels estereotips que les situen recloses en la llar familiar i dedicades exclusivament al manteniment domèstic, la situació laboral de les pageses s’ha desenvolupat en paral·lel a la dels homes i han format part activa de l’economia familiar. No obstant això, malgrat la seva ingent capacitat de produir i organitzar l’economia pagesa, han romàs allunyades dels centres de decisió. Han estat personatges de primera necessitat, però de segona fila. D’aquí que l’imaginari col·lectiu hagi construït sobrevaloracions dels rols assumits pels uns i infravaloracions dels duts a terme pels altres.
A la taula rodona podrem comptar amb presència de Pepita Coll, Felisa Domingo, Carme Amat, Teresa Balsells, Teresa Estrada i Rosita Zamora.



POMPILI MASSA PRESENTA EL LLIBRE SOBRE LA TORNABODA  AL MUSEU DE GAVÀ. Maig 2011

La sala d’actes del Museu de Gavà acollirà el proper dijous 26 de maig, a les 19.00 h, la presentació del llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i Pujol.
Pompili Massa és mestre d’educació musical, especialista en dansa tradicional i autor de nombroses publicacions dedicades a aquest tema. El 2006 va obtenir el Premi Joan Amades de Cultura Popular i el 2007 l’Obra del Ballet Popular li va concedir la Medalla al Mèrit a la Dansa Tradicional.
La publicació analitza els orígens i la formació de la festa de la Tornaboda, la coreografia dels diferents balls, la indumentària i l’acompanyament musical. També inclou un apèndix amb la relació de balladors i balladores de Gavà i Viladecans, una cronologia que recull totes les notícies relacionades amb la Tornaboda —des del primer terç del segle XIX fins a l’actualitat—, i un glossari amb les definicions del vocabulari més especialitzat. 





EL CENTRE D’HISTÒRIA PRESENTA EL LLIBRE LA CIUTAT REPUBLICANA S’ENLAIRA. L’AVANTPROJECTE DE L’AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934), DE PAU VINYES. Maig 2011


El proper dijous 5 de maig, a les 19.30, a la sala d’actes del Museu de Gavà, es presentarà el llibre La ciutat republicana s’enlaira. L’avantprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934), de Pau Vinyes Roig. L’obra és una aproximació al projecte de construcció d’un aeroport internacional a Barcelona en els anys 30 del segle XX en terrenys de Gavà i Viladecans.

Barcelona, a principis dels anys 30 del segle XX, no disposava d’una infraestructura aeronàutica que la projectés al món. Els tres aeròdroms existents al delta de Llobregat eren insuficients i estaven situats en una zona d’aiguamolls, cosa que dificultava l’aterratge d’avions de gran calat. L’Ajuntament republicà barceloní va encarregar a l’arquitecte del GATCPAC, Antoni Puig i Gairalt, la construcció d’un aeroport a Viladecans i un port de zepelins a Gavà.


L’Ajuntament de Barcelona, sota la batuta del tinent d’alcalde Joaquim Ventalló, va posar en marxa la Comissió de l’Aeroport Internacional de Barcelona, que va ser l’encarregada de redactar el projecte. La relació d’expropiats, així com les indemitzacions a percebre, estaven sobre la taula de negociacions. La greu situació econòmica que heredava l’Ajuntament de Barcelona de l’antiga gestió del govern municipal de la dictadura de Primo de Rivera va ser la causa, juntament amb l’entrebanc polític de l’oposició del constistori, de la suspensió del projecte.






DISSABTE 30 D’ABRIL, SORTIDA  PER RECORDAR LA TRADICIÓ DEL DIA DE LA MURTRA. Abril 2011


 
El proper dissabte, 30 d’abril, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat organitza una sortida a la Murtra amb la finalitat d’alliberar animals procedents de centres de recuperació de fauna salvatge. 

Els punts de trobada per al desplaçament fins a la Murtra es concretaran en el moment de la inscripció, que cal formalitzar al telèfon: 93.479.32.01.










 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE LA TORNABODA DE GAVÀ I VILADECANS DE POMPILI  MASSA I PUJOL. Abril 2011

El proper dimarts, 19 d’abril, a les 12 del migdia es presenta a Can Sellarès el llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans, de Pompili Massa i Pujol.

La Tornaboda és una tradició ancestral compartida entre Gavà i Viladecans que encara perdura i que formava part d’un cicle festiu que s’iniciava a Gavà el dia de Sant Esteve i a Viladecans el de Sant Joan Baptista. Tot començava amb l’elecció de les Juntes del Sac, encarregades d’organitzar la festa, i culminava el dimarts de Carnaval amb la trobada de les dues colles acompanyades d’un seguici de personatges. Cada any per Carnaval les colles de balladors de Gavà i Viladecans es troben en la partió dels termes per participar en una festa que, tal com se celebrava al segle XIX, vol simbolitzar la confraternització entre les dues poblacions.

Fa quatre anys, l’Ajuntament de Gavà, mitjançant el Centre d’Història de la Ciutat, va impulsar un projecte de recerca que tenia la finalitat d’esbrinar els orígens de la Tornaboda i definir-ne la coreografia, la indumentària i l’acompanyament musical. A aquest projecte molt aviat es va sumar l’Ajuntament de Viladecans, per mitjà del Departament de Patrimoni Cultural. També ha comptat amb la participació de l’Azahara Abadías, aleshores directora de l’esbart Brugués, i de Pompili Massa, mestre d’educació musical, especialista en dansa tradicional i autor del llibre. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada