ÀLBUM DE FOTOS



DE DAVID ACHELL

Previsualitza
Autor desconegut
Col.lecció David Achell. AMG
David Achell ens ha fet arribar a l’Arxiu una d’aquelles fotografies que, de seguida, ens situen en un espai i un temps concret. Podríem datar la imatge, que molt probablement fou presa des d’un dels edificis dels blocs de Santa Teresa, al voltant de l’any 1974 ja que, tot i estar construïts els pisos de les Ferrers, encara no s’han enderrocat les casitas de San Rafael. Podem identificar, també, el col·legi d’Àngela Roca al costat de l’antiga parròquia de Santa Teresa, els xiprers del carrer Pi i Margall indicant el camí del cementiri i, sobretot, encara molt d’espai buit.

DE JOAN PETIT

 

Autor desconegut
Col.lecció Joan Petit. AMG
Contemplant aquesta fotografia, cedida a l’Arxiu Municipal per Joan Petit, assistim a un dels moments més especials en la vida de qualsevol criatura, els Reis Mags. Es tracta de la cavalcada de l’any 1964 quan encara feien el recorregut per la nostra població muntants a cavall. Casualment, el transport utilitzat pels Reis aleshores era el mateix que els pagesos gavanencs feien servir per treballar la terra. Els ulls plens d’il·lusió de la nena són els de sempre i la carta que lliura, sens dubte, conté els desitjos que la faran anar a dormir ben d’hora i esperar que arribi l’endemà al matí el més aviat possible.

D'ODILE CASALES


Autor desconegut
Col.lecció Odile Casales. AMG
Carrers sense asfaltar, bassals d’aigua… Aquest és l’aspecte que presentava Gavà a mitjan anys cinquanta. En aquesta fotografia de l’any 1955 veiem l’Odile Casales —agafada a la seva filla Carmen i acompanyada de la seva cunyada— al carrer d’Àngel Guimerà en una de les habituals visites que feia a la família del seu marit. Acabada la Guerra Civil, l’Odile va haver de fugir a França perquè el seu pare era un militar republicà de carrera i la seva vida corria perill. Allí va créixer i conèixer el que seria el seu futur marit, José Garre, també exiliat i d’origen gavanenc. Actualment viu a Saint Hippolyte du Fort, prop de Montpeller. Als seus 82 anys encara ens visita un parell de cops l’any conduint ella mateixa el cotxe. Al fons de la imatge identifiquem la riera de les Parets i la tanca de l’antiga finca de la Boada que la protegia de les riades i que allotjava l’edifici del col·legi de les monges Agustines, tot just inaugurat.


DE FERMIN NAVARRO


Autor desconegut
Col.lecció  Fermin Navarro. AMG
En aquesta fotografia, que ens ha fet arribar Fermin Navarro a l’Arxiu Municipal i que podríem datar en la dècada dels cinquanta, a primer cop d’ull hi trobem quelcom de familiar: una xemeneia i, al darrera, el vesant del turó del Calamot... Tot ens confirma que es tracta de la segona bòbila edificada els anys vint pels germans Querol, també coneguts a Gavà pels Rajolers i que se situava en el mateix lloc on avui hi podem trobar el Parc del Mil·leni i l’Auditori Marc Grau. La xemeneia d’aquesta nova bòbila, que no es conserva, era una mica més alta que la de la primera que va edificar la família Querol i que encara podem veure com a símbol del complex esportiu inaugurat l'any 1995.


  ESTUDI DE LA MASIA CATALANA 

 

Autor desconegut
Col.lecció Centre Excursionisme Catalunya. AMG
Imatge dinicis de segle XX de les cases del carrer del Raval de Molins cantonada carrer de la Rectoria de Gavà, amb la casa de cal Marquesó en primer terme. Aquesta fotografia pertany a larxiu de l'Estudi de la Masia Catalana, projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que nencarregà el desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). Lobjectiu del projecte era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies amb la finalitat de publicar una gran obra en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.700 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i de les Illes Balears preses per fotògrafs de renom. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.



DE CATALINA GARCIA


Autor desconegut
Col.lecció Catalina Garcia. AMG
Un cop finalitzada la Guerra Civil, van haver de passar uns quants anys abans que es tornessin a recuperar els ànims per jugar a futbol. Als anys quaranta, a Gavà, anaren sorgint penyes d’aficionats que van recuperar la il·lusió pel futbol. L’origen i el nom d’aquestes penyes sovint anava lligat al barri de procedència o a la professió que exercien: Colonos, Industrials, Montó, Pagesos, Excelsa, Porvenir, Corsa, Peques...En aquesta imatge, cedida per Catalina Garcia a l’Arxiu Municipal, veiem l’equip de futbol de la penya Colonos, del barri de les Colomeres de Gavà, fotografiat al camp de futbol de l’American Lake a mitjan de la dècada dels quaranta. Entre d’altres, s’hi distingeixen Galindo, Codinach, Garcia, Castellanos, Sierra, Freixes, Pérez, Ismael, Martos, Puig i Martínez.


DE PEPITA CARRO


Previsualitza
Autor desconegut
Col.lecció Pepita Carro. AMG

Amb la implantació, a finals del anys quaranta, del bàsquet a Gavà, s’anaren creant equips que jugaven tant al Centre Cultural com al Casino. En aquesta imatge que ens ha proporcionat Pepita Carro podem veure l’equip femení de bàsquet del Casino que entrenava Joan Rovira, fotografiat a la pista anomenada “d’estiu” l’any 1953. En aquest espai, principalment, s’hi anava a ballar però també s’hi van fer concerts, ballades de sardanes, cinema i, fins i tot, s’hi va jugar a hoquei. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Pepita Carro, Pepita Sánchez, Carmen, Rosalia Ariño, Juanita López, Ramona, Teresa López.

 

A L'ASSALT DEL TREN



Previsualitza
Autor Vicenç Agustí
Col.lecció Vicenç Agustí. AMG
A l’assalt del tren. Vet aquí un possible títol per aquesta fotografia presa per Vicenç Agustí un dia d’estiu de mitjans dels anys seixanta, d’un tren aturat a l’estació de Gavà.Tot i que l’any 1956 les vies foren electrificades - un cop la línia ja era en mans de La RENFE- i que es locomotores elèctriques, que substituïen a les de vapor, eren més ràpides, còmodes i netes; les condicions dels viatgers no sembla, però, que haguessin millorat massa, una dècada després. Encara sort que en aquells trens de fusta s’hi podien obrir les finestres!!


DESFILADA DE CARROSSES A BARCELONA


Previsualitza
Autor desconegut
Col.lecció Margarita Parès. AMG
Feia més de cinquanta anys que la ciutat de Barcelona no organitzava cap desfilada de carrosses per la Festa Major i en la represa d’aquesta tradició, el setembre de 1959, Gavà hi va ser convidada.La desfilada de la Mercè, organitzada pel Real Círculo Artístico, va transcórrer pel passeig de Gràcia, entre la Diagonal i la Gran Via. La nostra població hi va participar amb una espectacular carrossa que feia al·lusió al Gavà pagès, representat amb un gegantí tall de síndria. El jurat qualificador, presidit pel vizconde de Güell, li va atorgar un primer premi. L'organització de la carrossa va comportar la mobilització de molts gavanencs que hi van participar desinteressadament —Antoni Basté, Joan Martorell o Jordi Vaghi, entre altres—, i d’empreses locals com ara Borderas-Pascual, Cia. Roca, Societat General d’Hules, Formo, Giralt i Carbonell, Serra i Balet i la Hermandad de Labradores. El dia de la desfilada, dalt de la carrossa hi anaren nou joves gavanenques: Rosa Agustí, Mercè Sans, Teresa Cardona, Margarida Parés, Paquita Pérez, Àngels Alsina, Carme Barrufet, Carme Amat i Rosalia Ariño.

 

DE PERE ALCARAZ


Previsualitza
Autor desconegut
Col.lecció Pere Alcaraz. AMG

Tot revisant la col·lecció d’imatges que Pere Alcaraz havia donat al fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal, hem trobat aquest acolorit retrat d’estudi fet a Gavà durant la festa de carnaval de l’any 1935. 

Aleshores la fotografia era monocroma, el que en diem popularment “en blanc i negre”, i molts estudis oferien la possibilitat d’acolorir la còpia manualment, és a dir, pintar-la amb uns tints dissolts en aigua. L’efecte podia anar des d’una cobertura subtil i precisa de la imatge, amb quatre o cinc colors, que arribava a donar un aspecte prou natural, fins a emprar-ne un de sol i mal escampat. El que podem apreciar en aquesta imatge és com “l’artista” va arribar a convertir la fotografia en una veritable pintura.

 

  

DE NEUS PINO


Autor desconegut
Col.lecció Neus Pino. AMG
A principis dels anys seixanta la fisonomia del barri de les Colomeres era prou característica: les cases d'una sola planta i de dimensions petites es diferenciaven de les construïdes al centre de Gavà. En aquest sentit, la manca de paviment n'era un tret distintiu. Aquesta fotografia, feta des d'un terrat del capdamunt del carrer del Treball i cedida per Neus Pino a l'Arxiu Municipal, ho il·lustra a la perfecció.


 

  DE JAUME RAFANELL 



Previsualitza
Autor desconegut
Col.lecció Jaume Rafanell. AMG
En aquesta imatge, presa al voltant de 1960, podem veure com un grup de treballadors de l’empresa constructora de Jaume Rafanell creua l’autovia de Castelldefels després de dinar al restaurant de la benzinera de la Pava. Tornen a la feina, que no és altra que aixecar el que serà uns dels primers blocs d’apartaments de la pineda gavanenca. Al centre de la fotografia, amb barret, podem distingir-hi Francesc Català, l’encarregat de la colla.








D'AGUSTÍ I ROCA



Autor Pons Teixidó
Col.lecció Agustí Roca. AMG
Aquest retrat de Pere i Miquel Agustí Roca fet pel fotògraf local Pons Teixidó, a finals dels anys quaranta, a l’estudi que tenia al carrer de Salvador Lluch de Gavà, ens serveix d’exemple per evidenciar els innombrables errors que s’han comès al llarg de la història a l’hora d’inscriure nounats al registre. El més freqüent són les equivocacions a l’hora d’escriure el nom o cognoms però en el cas d’aquest germans bessons l’error es va produir en la data. Així, segons els documents oficials van nàixer el 16 d’abril de 1946 però la seva mare sempre els va insistir que ho havien fet dos dies després i que ho recordava perfectament perquè aquell any, el 18 d’abril va ser Dijous Sant.


DE JOAN MITJANS


Previsualitza
Joan Mitjans
Col.lecció Joan Mitjans Badell. AMG
Un carro circulant, un altre “aparcat”, un carrer sense asfaltar que s’enfila cap a la muntanya, cases baixes... Si encara no ho heu endevinat, es tracta d’una fotografia del carrer Montflorit, entre Sant Lluís i Pi i Margall, feta l’any 1955 per Joan Mitjans. A partir dels anys cinquanta i seixanta, la part alta de les Colomeres es va anar urbanitzant amb construccions d’una sola planta i petites dimensions sovint aixecades pels mateixos propietaris que hi treballaven durant els dies festius. Paletes casolans que havien comprat un terreny al barri i que, de mica en mica, i amb l’ajut de familiars i companys s’hi anaren construint la casa.  


BITLLET D'AUTOBÚS DELS ANYS 60


PrevisualitzaSembla ja un costum establert començar l’any amb un nou increment dels preus del transport públic. No valorarem pas aquesta circumstància, però casualment hem trobat aquest bitllet d’autobús dels anys seixanta que ens indica que anar de Gavà a Barcelona costava, aleshores, vuit pessetes, és a dir, encara no cinc cèntims d’euro. 
Un bon exercici podria ser comparar els sous d’aleshores amb els d’ara i treure’n conclusions.



DE MARTÍ SABATÉS



Martí  Sabatés
Col.lecció Martí Sabatés AMG
L’ús del vehicle privat no es va començar a generalitzar fins ben entrats els anys seixanta i, a Gavà, de la formació dels nous conductors se n’encarregava la Academia de Chófers Térmens, que tenia la seu a l’edifici Garriga de la Rambla, a la cantonada amb la carretera. En aquesta fotografia, presa per Martí Sabatés a mitjan anys cinquanta on hi ha l’actual avinguda d’Àngela Roca, podem reconèixer l’Antonio Arnau, un dels seus primers professors i pioner en l’ensenyament de la conducció de cotxes i motos a la nostra ciutat.


DE CARLES BALLO


Autor desconegut
Col.lecció Carles Ballo. AMG
Molt sovint ens fan arribar a l’Arxiu Municipal fotografies sense cap informació que ens ajudi a interpretar-les. No és el cas d’aquesta cedida per Carles Ballo, que ens indica el lloc, el camp de futbol del Gavà, i la data, l’any 1947.
Si observem atentament la imatge podrem veure una colla aixecant un castell al bell mig del camp i aquest fet ens planteja un dubte pel que fa a la data. Sabem que la colla dels Xiquets d’Eramprunyà van fer la primera actuació a Gavà, precisament a l’esmentat camp situat a prop de can Tintorer, però a l’any 1948. Davant d’aquestes dues dates contradictòries, de moment, només podem pensar que es tracta d’un assaig o que alguna de les dues és errònia. Agrairíem més informació.

DE MARGARITA SOLÉ


Tot i que ens trobem davant d’una imatge de caràcter esportiu, l’interès d’aquesta fotografia, cedida a l’Arxiu per Margarita Solé, són els comentaris que ens n’ha fet Pere Agustí, un dels joves futbolistes que hi apareix.Aquest grup de joves, a principis dels seixanta, combinaven el treball en alguna de les fàbriques de Gavà amb l’aprenentatge d’un ofici: torner, electricista o mecànic. La formació més general la rebien de professors del col·legi Salvador Lluch, i la tècnica, d’especialistes de la Companyia Roca. L’escola on anaven estava situada en l’antic edifici de la Unió de Cooperadors de la Rambla —seu actual de la Policia Municipal. De fet, es tractava d’una continuació de l’escola d’aprenents de la fàbrica Roca, que als anys quaranta va començar a capacitar professionalment els joves que a partir dels catorze anys hi entraven a treballar. A la fotografia d'equip, presa a can Sellarès al voltant de l'any 1963, hi podem reconèixer Almirall, Lisardo, Agustí, Agulló, Castellano, Suñé i els germans Pujalte, entre altres.

DE DOMINGO ESTRADA


Domingo Estrada
Col.lecció Domingo Estrada. AMG




Quan l’any 1964 Domingo Estrada va fer aquesta fotografia del carrer Montserrat, el vianants encara podien caminar, sense perill aparent, pel mig del carrer. Les dues mares que empenyen el cotxet carrer avall poc s’imaginen l’amenaça que representarà per als seus fills aquest innocent i solitari sis-cents aparcat en un costat. Aquest “petit intrús”, en pocs anys es farà l’amo dels carrers, els omplirà i ens obligarà a vigilar si no és que volem anar a parar a l’hospital.




DE JORDI NADAL 

Autor desconegut
Col.lecció Jordi Nadal. AMG

Quan en Jordi Nadal ens va mostrar al Centre d’Història un curiós àlbum fotogràfic escolar de principis de segle, que havia estat de Joan Busquets (Barcelona, 1903-1987), oncle de la seva mare, vam reconèixer amb sorpresa aquesta fotografia que ja teníem a l’Arxiu però de la qual no sabíem res. El context que ens ha servit el conjunt d’imatges de l’àlbum i la informació aportada per l’actual propietari ens ha permès, per fi, identificar-la. Es tracta d’un grup d’alumnes de la Salle Bonanova de Barcelona un dia d’excursió a la pineda de Gavà. A la imatge els podem veure al davant de l’estació abans d’emprendre el camí. 
Observem que alguns d’ells porten unes gruixudes    carpetes  que   bé   podrien servir per dipositar-hi plantes per a un futur herbari. Traient el cap entre els dos alumnes de  
l’esquerra,podem identificar-hi l’Antonio Mendoza, el guardaagulles de Gavà. 

DE MARGARITA PARÉS 


El 8 de novembre de l’any 1961 va tenir lloc una “Extraordinària vetllada teatral en el Teatre Casino” en homenatge a Santiago Rusiñol i motivada per la celebració del centenari del seu naixement. La vetllada havia estat iniciativa de La Igualtat a partir de la idea d’Antoni Basté, director del quadre escènic de l’entitat, home polifacètic i gran admirador i amic de Santiago Rusiñol. A l’acte hi va assistir la filla de l’insigne dramaturg, novel·lista, poeta i pintor català, la senyora Maria Rusiñol de Planàs.

Es representà en primer lloc la divertida comèdia en tres actes El casament deconveniència i, com a fi de festa, el sainet en un acte A ca l’antiquari. Les actrius foren Margarita Parés, Montserrat Traité, M. Teresa Fuente, M. Rosa Traité i Pepita Sòria; els actors van ser Gabriel Borrut, Tomàs Vilanova, Josep Aparicio, Joan J. Gascó i Jaume Escofet, el el repartiment de l’obra principal. I en el sainet, Rosa M. Ybarra, Pere Comas, Antoni Basté i Joan Solé. 

Hi hagué, també, una dissertació sobre la personalitat i l’obra de Rusiñol a càrrec de Josep M. Ferrer i Serra, advocat i director del col·legi Salvador Lluch.  El benefici de la recaptació va ser destinat a la Biblioteca Pública Municipal.

DE JORDI VENDRELL


Autor desconegut
Col.lecció Jordi Vendrell Duran. AMG
Aquesta fotografia familiar ens mostra una escultòrica font que hi havia hagut a la Rambla de Gavà, prop de la cruïlla amb el carrers de la Mercè i de la Indústria. Fou construïda l’any 1924 pel paleta Josep Vendrell Duran per encàrrec de l’Ajuntament presidit, aleshores, per Josep Gras Pagès. La foto ha estat cedida per Jordi Vendrell Cañas, fill del paleta i germà petit del minyó que apareix al costat de la font.

En el solar de darrera la tanca que podem veure al fons de la imatge, és on, un any després, Joan Brunet Alsina construirà l’edifici que actualment acull l’establiment Foto Amores i el restaurant Rojo. Cal esmentar que aquest edifici és la primera casa de pisos construïda a la Rambla. 


DE JOAN GRAU

Autor desconegut
Col.lecció Joan Grau. AMG
Aquesta fotografia de can Pere Bori, on hi apareixen al davant un grup de dones i canalla, és de principis del segle XX. Es tracta d’una postal, cedida a l’Arxiu Municipal per Joan Grau, de la desapareguda masia de can Pere Bori. L’edifici, que estava situat aproximadament on ara hi ha el col·legi Eramprunyà, era molt antic ja que tenia el seu origen en una fortalesa medieval. A l’inici del segle XIX la finca fou adquirida pels Carreras, administradors de la baronia d’Eramprunyà, que van fer reformes a la casa i la usaven com a segona residència. Des d’aleshores l’edifici va tenir usos ben diversos: escola, durant la guerra civil; caserna militar, durant la postguerra, i fins i tot va aixoplugar els damnificats de les riades de l’any 1962, fins que fou enderrocat el setembre de 1973.   Encara que al peu de la postal apareix identificat com a “Torre Carreras”, l’edifici sempre fou conegut pel nom del primer masover.


DE JOSEP CORBALAN

Autor desconegut
Col.lecció Josep Corbalan. AMG
Aquesta era la vista que tenia Josep Corbalan des del terrat de casa seva als anys seixanta. L’edifici de pisos estava situat a la Rambla, cantonada amb el carrer Indústria; el mateix que, als baixos, acollia el popular Bar Sport. El que avui ens sorprèn d’aquesta fotografia és veure emergir la masia de can Sellarès —ja refeta per la Companyia Roca— enmig dels camps de conreu, i l’horitzó tan sols esquitxat per les torretes de l’Alba-rosa i l’ermita de Sant Ramon.


D'ALFONS GIBERT 

Autor desconegut
Col.lecció Alfons Gibert. AMG
Desconeixem l’autor d’aquesta fotografia d’una cavalcada dels Tres Tombs, segurament presa als anys cinquanta, passant pel carrer de la Indústria, a la cantonada amb el carrer de Sarrià. Fou cedida a l’Arxiu Municipal per l’Alfons Gibert. Es tracta d’una “instantània” —així se’n deia aleshores de les preses fetes càmera en mà— una mica moguda  a causa de la pressura per captar el trot dels cavalls i les corredisses dels acompanyants. Malgrat això, ens permet apreciar al fons l’edifici que va allotjar la caserna de la Guardia Civil a Gavà durant molts anys

DE JOAN MITJANS

Joan Mitjans
Col.lecció Joan Mitjans Badell. AMG
Abans, com ara, amb l’arribada del bon temps, les famílies acudien a la platja els diumenges, únic dia de la setmana festiu, per tal de passar-hi el dia. En aquesta fotografia familiar, presa per Joan Mitjans Badell l’estiu de 1934 a la platja de Castelldefels, podem apreciar la tranquilitat que hi havia a la zona dels banys i de l’embarcador. A la imatge hi apareixen d’esquena la seva muller Maria Pons i la seva mare, Dolors Badell, amb el petit Joan en braços.

DE JOAN CALVO
 


Autor desconegut
Col.lecció Joan Calvo. AMG
Amb motiu de l’exposició sobre l’Agrupació Fotogràfica Gavà que es va poder veure al Museu de Gavà per celebrar el seixantè aniversari de l’entitat, vam poder descobrir aquesta interessant fotografia de Joan Calvo. Presa als anys cinquanta, es tracta d’una vista de la cantonada de la tanca que encerclava la finca de la Boada, a l’alçada de la riera de Les Parets, i del pont que hi havia per travessar-la en cas de pluja, just on actualment hi ha el col·legi de les monges agustines. A banda i banda de les roderes de carro del que avui és el carrer de Sant Josep Oriol, s’urbanitzarà més endavant, a l’esquerra, la plaça de l’Església, i, a la dreta, el passeig de Joan Maragall.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada