PÀGINES

dimarts, 28 de juny del 2011

LA LLEGENDA DE LA CAMPANA DE SANT PERE DE GAVÀ

«Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat. Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar. Hi anaren els de sant Boi, però no pogueren moure-la. Fracassaren també els de Viladecans i els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja. Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble. Des d’aquell dia Gavà va tenir a sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny».


Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs

dimecres, 22 de juny del 2011

PEL JUNY, LA FALÇ AL PUNY


LA SEGADA

Segador pel mes de Juny
quan la calda cau pesada,
amb volant o falç al puny
del blat fa arran la segada.

Tot suat, negre de pols,
mulla amb vi sovint la gola,
si no passa el volant dolç
amb la pedra bé l’esmola.

Per salvar-se d’algun tall
l’esclopet a la mà es posa,
que amb ell nota pel treball
que li fa bastant de nosa.

Amb els brins del mateix blat
sens que trenqui cap espiga
fa el lligam molt ben nuat
i amb burxó les garbes lliga.

M. Colomé

dimarts, 14 de juny del 2011

ARA FA 25 ANYS... FANTASMES A LA TORRE LLUC

El mes de juny de 1986 el diari Brugués publicava l'article "Respiraciones nocturnas", escrit per Ramon Campos. Les esmentades respiracions es referien a l'existència de fantasmes a la Torre Lluc. Uns anys abans, l'actual seu del Museu acollia Ràdio Gavà, i a l'article, Campos explicava que tot va començar la nit del 30 d'agost de 1983. Aquell vespre, la programació començava amb l'emissió d'unes psicofonies obtingudes al soterrani de la Torre del Baró de la veïna població de Viladecans. Per parlar sobre aquest fenomen es va convidar una mèdium que, tot just travessar la porta de la torre, va dir: "Sento una estranya força en aquesta casa".

A partir d'aquell moment, les històries sobre fantasmes i misteris de la Torre Lluc es van multiplicar. El personal de Ràdio Gavà assegurava sentir els compassos d'una respiració a la sala de control i, un cop acabada l'emissió de la nit, baixaven les escales "amb els pèls de la nuca eriçats i un nus a la gola", i ningú no volia ser l'últim a sortir. Expliquen que a l'emissora hi havia un telèfon interior que comunicava amb l'Ajuntament. La centraleta d'aquest podia saber en quin moment s'utilitzava qualsevol extensió telefònica. Doncs bé, una nit, a un quart de quatre, el guàrdia urbà de nit va rebre una trucada telefònica. Va observar que la trucada provenia de la torre, però ningú no va contestar. Al cap de dos minuts, la mateixa trucada i idèntica resposta. El guàrdia va sortir al carrer per mirar cap a la torre i va veure que totes les llums eren tancades. Després es va adonar que les claus eren guardades a l'armari i, per acabar-ho d'adobar, va recordar que aquella extensió feia dies que no funcionava!

Els rumors eren tants que fins i tot la revista Pronto va publicar-ne un reportatge. Finalment, amb la col·laboració de l'Ajuntament, es va contractar una mèdium per investigar els suposats fenòmens. No es van poder gravar psicofonies, ni es van veure ectoplasmes, ni res de semblant. Això sí, l'especialista va determinar que “captava energies del passat que tenien el desig de romandre a la casa”!

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dimecres, 1 de juny del 2011

ÀLBUM DE FOTOS: Riera de les Parets



Fons i autor: Joan Calvo. AMG.
Amb motiu de l’exposició sobre l’Agrupació Fotogràfica Gavà que es va poder veure al Museu de Gavà per celebrar el seixantè aniversari de l’entitat, vam poder descobrir aquesta interessant fotografia de Joan Calvo.

Presa als anys cinquanta, es tracta d’una vista de la cantonada de la tanca que encerclava la finca de la Boada, a l’alçada de la riera de Les Parets, i del pont que hi havia per travessar-la en cas de pluja, just on actualment hi ha el col·legi de les monges agustines. 

A banda i banda de les roderes de carro del que avui és el carrer de Sant Josep Oriol, s’urbanitzarà més endavant, a l’esquerra, la plaça de l’Església, i, a la dreta, el passeig de Joan Maragall.

📷 Fons i autor: Joan Calvo. AMG.