«Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat. Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar. Hi anaren els de sant Boi, però no pogueren moure-la. Fracassaren també els de Viladecans i els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja. Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble. Des d’aquell dia Gavà va tenir a sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny».
Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs
Text basat en el diari personal de Baldiri Soler Tomàs
Qui va publicar la llegenda va ser l'Antoni Tarrida (Bruguers, 150, any 1971, pàgina 13). L'havia tret del diari manuscrit d'en Baldiri Soler Tomàs.
ResponElimina