Norberto Guitart era un pagès de Castelldefels, casat i amb dos fills petits, el Nadalet i l’Aleix. Entre l’1 i el 16 d’octubre de 1938 va escriure 16 cartes a la seva dona, la Josefa Ros, una per dia. Feia més de set mesos que era a primera línia al front de l’Ebre i mantenir aquesta correspondència diària l'ajudava a mantenir l'ànim. Al llarg de 87 pàgines el Norberto narra el dia a dia en una trinxera: les guàrdies, l’avorriment, la incertesa, la falta d’higiene, l’alimentació... Es preocupa per saber com li va a la seva família —segueix els problemes dentals de la seva dona, l’estat de salut de la seva mare i els progressos del seu fill gran que aprèn a llegir—,dona consells a la Josefa de com portar les terres — que cal sembrar, collir o podar—, pateix pels companys ferits i s’entristeix pels que es van quedant pel camí.
Però potser el que crida més l’atenció és el fort sentiment d’enyorança dels seus i especialment de la seva dona, a qui sempre anomena “Josefa mía de mi corazón” i la necessitat de veure’ls i abraçar-los. Un anell, rebut a inicis d’octubre, amb una fotografia de la família, li serveix de consol:
También me dices que el Nadalet y el Aleix siempre te quieren ver la mano pues yo no tengo que pedirlo a nadie, de noche me lo pongo al revés, o sea le doy media vuelta y me queda en la palma de la mano y me pongo la mano debajo de la cara para teneros más cerca y si pudierais oír las cosas que os digo, pues entablo verdaderas conversaciones con vosotros pero no me contestáis, qué le haremos, un día u otro me contestaréis, verdad Josefa mía...
El Norberto va mantenir fins a l’últim moment l’esperança que el rellevessin i poder tornar a casa. El seu desig no es va fer mai realitat. Va ser afusellat pels franquistes i va ser enterrat al municipi de la Fatarella. La Josefa, vídua i amb dos fills petits, es va proposar tornar les seves restes a casa i el 18 de novembre de 1939 va ser retornat i inhumat a Castelldefels. La Josefa va decidir marxar amb els seus fills i començar una nova vida a l’Argentina. Allí va tornar a casar-se, però mai va oblidar el Norberto, a qui sempre va continuar considerant el gran amor de la seva vida. El plec de cartes sempre la va acompanyar i, poc abans de morir, les va confiar al seu net, el Luis Alberto Guitart, que fa uns anys va tornar a Castelldefels amb la seva dona i els seus dos fills. Ara viu a Gavà i el seu desig és donar a conèixer aquesta història d’amor, la dels seus avis paterns, el Norberto i la Josefa.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà