DIMECRES DE CENDRA A INICIS DEL SEGLE XX

“Les festes de carnaval a Gavà, quan  jo era molt jove, consistien en disfressar-se unes poques persones que eren mirades com les més eixecelebrades, i estrafent la veu i fent moviments exagerats donaven voltes pels carrers amb seguiment i cridoria de la quitxalla, i quan arribava el dimecres de cendra anaven a la tarda els nois i noies acompanyats dels seus mestres a fer la berenada en lloc escollit de la muntanya, com també algunes colles de dones i principalment les modistes. 

Els homes, exceptuant uns pocs menestrals, eren en aquell temps tot pagesos, plegaven més aviat que els altres dies per a sentar-se i canviar-se els vestits, fer un sopar més extraordinari que el de costum i després  anar-se’n cap  al cafè i esperar l’ hora de començar el ball per a veure l’ espectacle que oferien des de dues sales del cafè de la Plaça i del Centre, que s’ omplien de gom a gom, per a contemplar les parelles disfrassades que als tres o quatre balls ja descobrien l’incògnita de la seva persona.

Existia un gran entusiasme per a la celebració dels balls de dimecres de cendra pel fet de que  durant les set setmanes de quaresma no es permetia retre homenatge a Tersipcore, com encara succeeix avui en els pobles de poc cens de població, però que a les grans ciutats ja no es té aquest mirament, i les sales de ball són freqüentades durant tota la quaresma, i si això és permès a les ciutats, no es concebible que en els pobles del seu entorn prosegueixi l’impediment; cosa aquesta que dona lloc de que la majoria del jovent no trobant prou esplai per a satisfer les seves diversions se’n vagin els dies de festa a la capital, corrent el greu perill al incitar-los a caure en les temptacions dels vicis que denigren els homes en el seu concepte moral i perjudici material”.

M. Colomé, Gavà, 1962