Les pràctiques supersticioses per guarir diferents malalties eren comuns en les societats rurals. Habitualment, encara que no sempre, eren exercides per dones, moltes d’elles profundament religioses, però que tenien una peculiar manera d’entendre la religió oficial.
A Gavà, la tradició passava de mares a filles. Entre les guaridores gavanenques en destacava l’àvia “Noia Xica” de cal Salom, especialitzada a curar malalts de “desfeta” (una infecció dels ulls, probablement conjuntivitis). L’àvia “Noia Xica”, sense cap ànim de lucre, rebia als malalts a casa seva, els persignava amb un gra de blat sostingut amb dos dits de la mà dreta, i el dipositava en un got d’aigua. Mentre observaba com lliscava cap al fons, recitava l’oració següent:
Gra de blat:
Déu ha nascut,
Déu ha mort,
Déu ha ressucitat!
Senyor:
Pel senyal de la Creu
Tres voltes donat
la desfeta desfeu
i el mal sia curat!
El gra de blat devia ser l'avantpassat de les pastilles de placebo, oi? :D
ResponEliminaL'oració m'ha fet molta gràcia, especialment el final "Si Déu vol": això sí que és "curar-se en salut" i mai millor dit.