“Va començar en
trencar l'alba d'aquell dia, amb un
seguit de llamps i trons que els produïa un cap de núvol que s'aixecava
de part de ponent, i començant cap dalt de les muntanyes a ploure a bóts i a
barrals, anava baixant la tempesta desaforadament cap el pla, i no podent ésser
prou les rases, torrents i rieres par a discòrrer l'aigua ordenadament, es
desbordaren.
Aquell desbordament que fou la causa de la
inundació del poble, feia exhalar crits de socors dels habitants dels llocs més
baixos, per entrar-los-hi l'aigua dintre de les cases, sobretot al raval del Fuentes i de Molins i les cases
de començament de la part esquerra del carrer de Sant Nicasi, on segons m'havia
contat el meu avi, l'aigua va arribar a tocar les bigues del trespol, tenint de
refugiar-se en els pisos on hi havien anat acumulant tot el que de més valor
tenien en els baixos de les cases, i l'aviram i els porcs que tenien en el patis,
com també els ases aquellas cases que en tenien.
Quant
l'aigua va arribar dalt de l'últim graó de l’escala que duia al pis, m'havia
explicat l'avi en la segona casa del dit carrer de San Nicasi, que se pensaven
d'haver de fer un forat a la teulada per a poder salvar llurs vides, pero
havent parat de ploure feia cosa d'una hora després d'aquella pujada d'aigua,
van notar que minvava i els ànims
es tranquil·litzaren. Aquella
tempesta va quedar batejada amb el nom de l'aiguat de Santa Tecla, per escaure's
en la dita diada”
M.
Colomé, periòdic Brugués, 1-5-1971
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada