Antigament, bona part de les famílies pageses cultivava cereals, com el
blat. Al final del segle XVI, el 60% de les terres de Gavà es dedicava al
conreu de cereals, percentatge que es va mantenir força invariable fins a la
segona meitat del segle XX.
El gra se sembrava a la tardor- com ho
corrobora la dita: “Per santa Teresa, el blat a l’estesa”- i se segava al juny,
arribades les primeres calors. Quan tocava segar, tota la família hi havia de
col·laborar, ben provistos de grans barrets de palla per protegir-se del sol.
Temps enrere, se segava amb una eina anomenada volant, fins que es va introduir
la falç; finalment s’emprà la dalla, que era més gran i es feia servir usant
les dues mans.
Darrere el dallador, que segava el blat, hi
anava un lligador, que lligava els gavells. De cada tres gavells es feia una
garba i aquestes s’apilaven en piles de tres per quatre tot formant les
garberes. Com que després de passar la dalla sempre quedaven mates, per
recollir-les s’usava el diable, dit així perquè tenia una mena de punxes que
s’identificaven amb les banyes del dimoni. Per deixar el camp ben net
s’espigolava, tasca que feien les dones tot recollint les darreres restes de
blat.
Mireia Valentí
Mireia Valentí
Del llibre: "L'Abans", editorial efadós, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada