LA CIUTAT DE REPÒS I LES VACANCES

A inicis del segle XX els únics que es podien permetre el luxe d’estiuejar i de viatjar eren els burgesos. A partir dels anys trenta l’estiueig i les sortides de cap de setmana es van popularitzar. En aquells moments es calcula que de la ciutat de Barcelona en sortien cada cap de setmana més de 200.000 persones. Es per aquesta raó que es va pensar en una ciutat de vacances, caps de setmana i de convalescència a prop de Barcelona que ocuparia les platges del Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.

El projecte, que va ser ser elaborat pel GATCPAP, pretenia crear una arquitectura moderna. Definia la ciutat a partir de cinc àrees: zona de banys, zona de caps de setmana (amb cases desmuntables de lloguer), zona de residència (amb hotels, cases i colònies escolars), zona de cures de repòs (amb sanatoris) i zona de conreus amb horts de lloguer.

La Ciutat del Repòs i les Vacances no es va poder dur a terme per l’esclat de la Guerra Civil, però també es va paralitzar pels problemes que van causar les expropiacions. Quan es va fer públic el projecte, els pagesos dels municipis afectats es van mobilitzar organitzant manifestacions de protesta i contractant advocats per defensar les seves terres. Explicava l’Antoni Tarrida que ell va assistir amb el seu pare a una reunió informativa que els promotors del projecte van fer al Cinema Novetats de Gavà, a la qual va assistir la població en massa. La protesta va ser tan gran que els organitzadors van haver d’escapolir-se per la porta del darrere. També hi havia veus en contra que al·legaven que el projecte tenia mancances tècniques, urbanístiques i sanitàries, i també d’altres de tipus ecològic, com la dessecació dels aiguamolls i la tala indiscriminada d’arbres de la pineda.

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà