L'any
1881 el govern estatal va subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat
del cost de l'obra- la construcció d'unes noves escoles. La
intervenció del diputat liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en
aquest afer i per això hom li dedicà un carrer al poble.
El
nou edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars propietat
del comú que van quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la
carnisseria i l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de
la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a
nois i una per a noies- i dos apartaments —un per al mestre,
Llorenç Vidal, i l’altre per a la mestra, Maria Janer. Segons un
document de l’any 1879, en aquella data ambdós ja exercien la
docència pública a Gavà.
Les
escoles tenien planta baixa i pis, grans finestrals a cada costat, la
façana que donava a la plaça, i a més un petit jardí. Els baixos
eren destinats a les escoles i els pisos per estatge dels mestres. El
sou dels mestres sortia del pressupost ordinari de l'Ajuntament i no
arribava a les quatre pessetes diàries.
Als
anys trenta, l'escola va començar a quedar-se petita. Ja havia
arribat la indústria i els cultius del Delta estaven en el seu
millor moment. La població estava creixent. Es va projectar la
construcció de les escoles Salvador Lluch, les velles escoles de la
plaça van ser enderrocades i en el seu lloc es va construir el
mercat municipal, inaugurat l'any 1935.
Text
extret de l’exposició: “De
la instrucció a l’educació. L’escola a Gavà del 1310 al 1929”,
inaugurada a Gavà el 12 de març de 2009.
