“Durant
la dècada dels anys seixanta vaig iniciar una col·laboració amb el
periòdic Brugués creant la figura d'un pardal molt eixerit amb qui
jo establia converses que reflectien les coses que passaven a Gavà.
Un dia que vaig parlar amb l'amic Josep Soler Vidal de la meva
intenció de plegar davant de certes imposicions per part de les
autoritats municipals de l'època, em va dir textualment: “No ho
facis...! Perdríem una important trinxera!”. El vaig creure i la
nostra amistat va continuar essent sincera.
En
certa ocasió vaig saber que estava ingressat en una residència del
carrer de Cap de Creus i que gairebé no parlava. Vaig decidir
visitar-lo. De primer, semblava que no em coneixia. Però, quan
agafant-li les mans vaig començar a cantar la primera estrofa dels
Segadors —l’himne que ell tantes vegades havia cantat—, em va
mirar amb els ulls plens d’una brillantor indefinible, que volia
ésser mostra d’agraïment pregon...
Cada
vegada que he tornat a cantar Els
Segadors
he recordat l’escena que vam protagonitzar en aquella residència
cantant el nostre himne nacional i l’amic Soler Vidal intentant
seguir-me. Sento una emoció indescriptible... i penso en les seves
paraules abans de caure malalt: “Cal que no perdem cap trinxera!”.
Joan
Solé Margarit, Memòries. Inèdit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada