La
motivació de la festa ha canviat molt en els darrers anys. Per als
nostres avantpassats, la mort era un fet inevitable i natural. La
mort dels vells s’acceptava amb menys dramatisme, perquè era un
fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars
—grans i petits— i pels veïns. Les vetlles tenien lloc al
domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.
La
societat actual ha deixat de tenir una relació propera amb la mort
quotidiana. La mort natural ha esdevingut una cosa que s’amaga, que
succeeix fora de l’entorn diari, que pot passar desapercebuda per
als infants. Perdut el sentit sagrat dels avantpassats, els difunts
esdevenen bàsicament personatges de fantasia que fan por: morts
vivents, esperits i fantasmes.
Sense
aquest canvi de mentalitat no es pot entendre la ràpida acceptació
d’altres models de festa, com el Halloween,
que fan de Tots Sants una festa lúdica que no fa referència a la
idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la
literatura fantàstica o del cinema. Una celebració que, més que
recordar els difunts, juga amb un imaginari banalitzat i, per tant,
més fàcilment assumible de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada