Els
orígens de la telefonia a Catalunya es remunten a finals del segle
XIX. En començar el segle XX, l'Estat havia deixat en mans de la
iniciativa privada la construcció de les línies de telèfon. Per
això les empreses concessionàries només van construir les línies
que creien rendibles. Va ser la Mancomunitat de Prat de la Riba que,
amb una gran visió de futur, va entendre que es tractava d'un servei
públic que podia vertebrar el país. Així doncs, a partir de l'any
1915, va signar un acord amb la Companyia Peninsular de Telèfons,
que va donar l'impuls que va permetre la connexió de gran part de
les poblacions de Catalunya.
Dos
anys després, el 1917, el telèfon va arribar a Gavà. L'obertura,
el mateix any, de la fàbrica Roca Radiadors feia del tot
aconsellable disposar d'aquest servei públic. Després d'una
entrevista de l'alcalde —Oleguer Vendrell— amb l'enginyer de la
Companyia, es va acordar que l'Ajuntament es fes càrrec del lloguer
del local, de la factura de la llum, que facilités un encarregat i
que es comprometés a buscar 12 abonats.
La
centraleta i el locutori es van ubicar en una petita estança de la
planta baixa de l'Ajuntament, aleshores a l'edifici del carrer del
Cap de Creus, cantonada Sant Pere. El primer encarregat en va ser
l'agutzil, Nicasi Basolas, i, a partir de 1927, Mateu Amat. Després
de la Guerra la centraleta es va traslladar a casa de l'encarregat,
al carrer de la Rectoria. El 1972 es va inaugurar la centraleta
automàtica i la figura del o la «telefonista» i l'expressió
«posar una conferència» van passar a ser història.
Per
saber-ne més:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_telefonia_a_Catalunya
Alfons
Gibert. «El Telèfon» dins «Un segle de vida gavanenca»,
Ajuntament de Gavà, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada