PÀGINES

dissabte, 16 de maig del 2020

CONEIXES LA HISTÒRIA DE L'HOSPITAL SANT LLORENÇ?

 

Hospital Sant Llorenç, dècada dels anys seixanta. AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi.

La creació de l'Hospital de Sant Llorenç de Viladecans està vinculada directament amb la història industrial de l'empresa Roca Radiadors, amb seu a Gavà des de l’any 1917.

A la dècada dels anys cinquanta Roca experimenta un important creixement industrial alhora que inicia una sèrie d’actuacions que tindran una important repercussió social, urbanística i cultural: la conversió del mas de can Sellarès com a centre de lleure dels treballadors, la inauguració de l’hospital privat de Sant Llorenç i, a les acaballes de la dècada, l’edificació de l’anomenat Poblado de Productores Roca —el poblat Roca— creat per a les famílies dels treballadors.

AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi, dècada dels anys 60

L’origen de l’Hospital cal cercar-lo en la constitució, a principis de la dècada de 1950, de la Fundación Benéfico-Privada de San Lorenzo amb un primer objectiu de construir un hospital a la veïna població de Viladecans, en terrenys de la seva propietat propers a la fàbrica. L'elecció del nom responia al fet que sant Llorenç és el patró dels fonedors

La finalitat de l'Hospital responia, en principi, a la necessitat d'oferir atenció sanitària als empleats de l'empresa, però des que es va posar en funcionament es va ampliar a la població dels municipis de Gavà i Viladecans.

 

AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi, dècada dels anys 60

El centre, que es va inaugurar el 21 de juny de 1953 amb el nom d'Hospital de San Lorenzo de Viladecans, tenia tres plantes i un subterrani amb una capacitat de 100 llits i disposava de serveis de maternitat, radiologia, geriatria i dispensaris de medicina general i de cirurgia. El centre estava dotat dels avenços tècnics més moderns del moment i s'havia fet una reserva d'espais per a futures necessitats assistencials. L'organització del centre anava a càrrec d'una comunitat de religioses Vedrunes que van ser presents en el centre fins a la primera dècada dels anys 2000.

Al llarg de vint-i-cinc anys l'Hospital Sant Llorenç va ser el centre hospitalari de referència de la comarca, tant pel que fa a l'atenció de malalts coberts per l'Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE) com per a l'atenció sanitària de caràcter benèfic i privat. Aquesta última s’oferia, majoritàriament, a través de la creació de la Companyia Anònima d'Assegurances Assistencials (CASA), que va acabar convertint-se en entitat col·laboradora de l'assegurança de malaltia i va contribuir al manteniment del centre. Des que es va inaugurar, l'Hospital va patir problemes pressupostaris que es van compensar amb el suport altruista de molts habitants de Gavà i Viladecans, que es van vehicular a través de l'Ajuntament i de l'Església. 

 

AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi, dècada dels anys 60

El juny de 1978, la Fundación de San Lorenzo va cedir la gestió del centre a l'Institut Nacional de Previsió (INP). Aleshores, l’Hospital tenia 150 llits i oferia 18 especialitats mèdiques i quirúrgiques i també es visitaven els 11.000 mutualistes de CASA. Durant aquest mateix any van tenir lloc diverses manifestacions amb l’objectiu que l'Hospital assolís caràcter comarcal i perquè se’n pogués ampliar la capacitat assistencial (més llits, servei permanent d’urgències, especialitats, etc.). L'INP havia adquirit el compromís amb les autoritats municipals d'adquirir l'Hospital mitjançant una subhasta pública, però quan es va fer aquesta subhasta a finals de 1979, l’INP no s’hi va presentar. Aquesta pèssima gestió burocràtica va suposar que des de mitjans de 1978 l’Hospital estigués pràcticament tancat. 

 

AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi, dècada dels anys 60

Després d'intenses negociacions i d'una forta pressió ciutadana, el 5 de març de 1980 l'Hospital de San Lorenzo de Viladecans es va incorporar de manera definitiva a la xarxa de centres sanitaris de la Seguretat Social.

A finals de 1981, quan ja s'havien traspassat les competències de sanitat a la Generalitat de Catalunya, es va presentar un projecte per renovar i ampliar l'Hospital per augmentar-ne la capacitat a 120 llits i oferir serveis de medicina interna, cirurgia general, traumatologia, pediatria, obstetrícia, ginecologia, oftalmologia, otorrinolaringologia i psiquiatria. Estava previst que el nou hospital comencés a prestar servei l'any 1982.

Les obres, però, es van dilatar més de quatre anys i l’any 1984 es va convocar una manifestació a la qual van assistir més de 4.000 persones per protestar contra la demora de les obres.

La manca de pressupost va comportar que la reobertura de l’Hospital no tingués lloc fins al gener de 1987, sota la gestió de l'Institut Català de la Salut. L'equipament donava servei als habitants de Castelldefels, Viladecans, Gavà, Begues i Sant Climent, que llavors tenien una població de 110.000 persones. No obstant això, fins a final de 1988, amb l'obertura del Servei d'Urgències de 24 hores, el centre no va funcionar a ple rendiment.

Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà
 
Per saber-ne més: 
Rafael Alcaide. “La història de l’Hospital de Sant Llorenç de Viladecans” 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada