Treballadors de la panificadora de Gavà, any 1962. AMG. Fons i Foto Jordi Vaghi.
Des que es va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia mundial produïda per la COVID-19 la població ha demostrat tenir un grau de supervivència sorprenent. Ens hem passat els primers dies de confinament comprant productes d'alimentació per aprovisionar-nos i no haver de sortir de casa més vegades del necessari. Fins aquí tot seguiria la línia normal després de l'angoixa i el pànic per la incertesa de la situació en aquest primer moment. És un instint de control i protecció de l'ésser humà.
Però, per què diem això? Perquè de sobte tot canvia als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Comencen les invasions de fotografies de bunyols, pastissets de crema, magdalenes, rosquilles fetes en família. I quan arribes al supermercat animat per tota aquesta creativitat, t’adones que el llevat, la farina i el paper de forn han desaparegut. Però, com ha pogut ser? Després de visitar moltes botigues del barri, intentant evitar contacte, cues de persones esperant entrar, mantenint la distància social, guants, ... i veure com desapareixen de les prestatgeries el paper higiènic, el lleixiu, productes com els ous, fruites seques, plàtans... arriba el moment de la farina...
Sempre havia pensat que era l'arribada de la tardor que convidava a la confecció de tota mena de rebosteria, ja que és una manera de gaudir en família i sobretot amb la canalla. Doncs ara tot ha canviat. És molt agradable veure com participem a casa i com el confinament creatiu pot ser una bona idea per relaxar-nos. Segur que més d’un/a de nosaltres ja ha tret de la seva llibreria aquell receptari clàssic i a la vegada revolucionari que va escriure Eladia Martorell a la seva filla, anomenat “Carmencita o la bona cuinera” i que tant va ajudar els amants de la cuina. Així, a partir d'ara, molts de nosaltres podrem dir que sabem fer pa artesanal, coques de tota mena, brioixeria, llacets de sucre o rosquilles amb canyella, com si tornessin als anys en què l’àvia ens feia gaudir de la dolçor. El millor de tot és que, paradoxalment, podrem interactuar amb programes i concursos de xefs pastissers de la televisió i serà interessant veure-ho amb una mirada més professional...
Nosaltres hem volgut aportar també la nostra "goteta pastissera" i us deixem una recepta molt bona de Rosa Miquel Campmany —pastís de crema amb coco— publicada l’any 2008 al llibre “Cuina Tradicional de Gavà”, editat per l'Ajuntament de Gavà... Això sí, esperem que hi hagi coco per a tothom...
Ingredients:
Pa de pessic: 4 ous, 125 g. de sucre, 125 g. de farina, 1 sobre de llevat Royal, ratlladures de llimona, 100 g de coco ratllat i sal.
Crema pastissera:
1/2 l. de llet, 4 rovells d’ou, 125 g. de sucre, 50 g. de fècula de blat de moro Maizena, canyella, vainilla i sal.
Preparació:
· Per fer el pa de pessic bateu els ous sencers amb sucre fins que tripliquin el volum i facin molt relleu. Afegiu-hi la farina passada pels sedàs i el llevat, les ratlladures de llimona i una espurna de sal. Barregeu-ho de dalt a baix amb molta cura de no remenar-ho en excés. Aboqueu la past en un motlle prèviament untat amb mantega. Poseu-ho al forn prèviament calent a 180ºC durant 25 minuts aproximadament.
· Per fer la crema pastissera, separeu un tassa de llet i poseu-hi a desfer la fècula. Poseu al foc la llet amb canyella o vainilla, segons el gust. Quan comenci a bullir, retireu-la i deixeu-la infusionar. Bateu els rovells amb el sucre en un recipient fins que es blanquegen. Tireu-hi la llet i poseu-ho a coure a foc lent sense deixar de remenar-ho. Al cap d’uns moments, afegiu-hi la llet mb la fècula i un pessic de sal. Continueu-ho remenant fins que la crema espesseixi i, quan veieu que vol arrencar el bull, traieu-la del foc. Continueu remenant-ho uns moments i deixeu-ho refredar.
· Talleu el pa de pessic per la meitat i unteu-lo amb crema, tapeu-lo i cobriu-lo amb l resta de la crema. Tapeu-ho tot amb el coco ratllat
Recepta de Rosa Miquel Campamany
"Cuina Tradicional de Gavà",
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada