ELS AIGUATS DE LA TARDOR DE 1962 (1)

A Gavà, les dècades dels anys seixanta i setanta van representar un període accelerat de creixement industrial, de població i urbanístic. L’arribada massiva de treballadors, majoritàriament industrials, es va trobar amb un poble que no podia satisfer la demanda d’habitatge que això comportava. Molts dels nouvinguts, a partir de mitjans dels cinquanta, s’instal·laren, atapeïts, en habitatges de parents que ja estaven establerts, en casetes construïdes en patis interiors d’edificis, rellogats o en pensions, a l’espera d’estabilitzar la seva situació i trobar un habitatge digne.

Altres, com a últim recurs, es van instal·lar en coves i barraques edificades en espais perifèrics com ara al camí de la Sentiu, al torrent que corre entre els turons de Caçagats i del Calamot, a les Ferreres o en les vessants abandonades al voltant de les masies can Tintorer i can Pere Bori. S’hi construïren habitatges precaris que, ni de bon tros, reunien les condicions necessàries per a viure-hi.

Després d’una llarga temporada de sequera, el 4 de novembre de 1962, a les conques dels rius Llobregat i Besòs es van registrar precipitacions de fins a 200 litres per metre quadrat en menys de tres hores que van fer créixer sobtadament els cabdals i també els dels seus afluents i rieres.

Aquests aiguats, a part de ser extraordinàriament intensos i de provocar inundacions de grans proporcions, van posar en evidència la desídia de les autoritats locals en l’ocupació irregular del territori i d’haver-se permès el poblament d’àrees fàcilment inundables. 

 

A Gavà, tot i que es van haver de tallar alguns subministraments de llum i aigua, i que diversos trams de carretera van quedar incomunicats, la riuada, afortunadament, no va ocasionar víctimes mortals. Hi va haver, però, una zona especialment afectada, el Torrent del Calamot, on la concentració d’habitatges precaris en va patir greument els efectes. Les grans pluges i la riuada consegüent, van malmetre les coves i van arrossegar les barraques, deixant, de cop i volta, sense sostre totes les famílies que hi vivien. 

 

 

Benet Solina 

Arxiu Municipal de Gavà