SABEU QUÈ ÉS UNA BARJOLA?

 

Gavà és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i la raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl.

A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar.

Aquesta singularitat va propiciar el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzaven de forma habitual. Una d'aquestes paraules és "barjola", utilitzada per referir-se al cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.

 📷 Col·lecció J. Margarit

🖋  Assumpció Gabernet

LA FALLA DE GAVÀ

El 21 de juliol de 1930 una comissió formada per sis persones va presentar al Govern Civil de Barcelona una instància sol·licitant la legalització de la Casa de València de Gavà. La seu era ubicada en un edifici del carrer de Salvador Lluch, a l’antic Cafè de la Plaça, que l’any 1922 s’havia traslladat al Casino de la Rambla. Poc després, el 31 d’agost, ja es va celebrar l’assemblea de constitució de la Casa de València de Gavà a la qual van assistir 65 socis.

A partir d’aquell moment la Casa de València va començar a organitzar un bon nombre d'activitats com la commemoració anual de la conquesta de València en què no hi podia faltar música, tronadors, traca, ball i castell de focs. Les activitats lúdiques, culturals i esportives es van anar succeint fins a l’esclat de la Guerra Civil. Després de la Guerra ja no va tornar a funcionar.

Després de la guerra, la Casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però no així els valencians, que continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, la Cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música. L’any 1981 el retorn de la democràcia va permetre constituir de nou la Casa de València de Gavà, que el 1987 va plantar la primera falla al parc de la Torre Lluc.

📷  Primera falla de Gavà, 1987. Fons periòdic Bruguers. Autora: Sílvia T. Colmenero.

🖋 Assumpció Gabernet