Gavà
és l’únic productor d’espàrrecs de Catalunya i la raó per la
qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i
no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una
planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl.
A
Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a
Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a
Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de
cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les
ideals i els pagesos les van saber aprofitar.
Aquesta singularitat va propiciar el naixement d’un vocabulari propi relacionat amb aquest cultiu. Malgrat que no està recollit al diccionari, els pagesos l’utilitzaven de forma habitual. Una d'aquestes paraules és "barjola", utilitzada per referir-se al cistell de vímet ovalat amb una nansa al mig i una altra de més petita en cada extrem que els pagesos gavanencs utilitzaven per col·locar-hi els espàrrecs.
📷 Col·lecció J. Margarit
🖋 Assumpció Gabernet
