FESTA DE LA MÚSICA. LES PRIMERES ORQUESTRES GAVANENQUES.

 Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach. 

L’origen d’aquesta remunta cap a final dels anys 20 i començament dels 30, moment en què es produí una proliferació de les orquestres de jazz, un gènere que, sorgit als Estats Units, arribà a Europa i agradà molt a les classes populars. Al llarg d’aquestes dues dècades es crearen a Catalunya moltes orquestres d’aquest tipus i a Gavà, Antoni Arnal fundà la Jazz-Mickey al novembre de 1931, que ajuntava un pianista, dos violinistes, un saxofonista i un que tocava el “Jazz-Band”. Amb el pas dels anys, s’hi van afegir al conjunt altres components, entre els quals hi figura Pere Bruach, com a pianista, que esdevingué el director cap a l’any 1935. Els principals escenaris de l’orquestra eren les festes majors que s’organitzaven des del Cafè del Centre (local de la família Bruach) per a les que el conjunt oferia sessions de “grans balls continus a l’envelat monumental”, juntament amb altres orquestres convidades provinents de localitats de la zona.

Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach. 

El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.

Les bulerias, els tangos, les sambes, les cançons mexicanes, les batucades, els vals, però sobretot, els boleros i els pasodobles, eren els gèneres que més abundaven en aquest tipus d’esdeveniments.

L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:

-         el mestre, Pere Bruach (piano i violí)

-         Antoni Arnal (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Pere Jurado (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Emilià Roselló (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Baltasar Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Vicente Zuriaga (trompeta i contrabaix)

-         Lluís Roselló (trombó i acordió)

-         Josep Gavaldà (contrabaix i violí)

-         Vicenç Villanueva (bateria)

-         Robert Agustí (bateria)

-         Francesc Balagué (vocalista i guitarrista)

 A més d’altres que s’incorporaren més tard, cap a finals dels 50, com Jeroni Medina, Josep Colomé, Pere Gavaldà o Amadeu Estrada (aquest últim ho va fer en substitució, al piano, de Pere Bruach, mort l’any 1959).

L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.

El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.

Maria Nadal Estrada

 

QUÈ SIMBOLITZA LA VARA DE COMANDAMENT DELS ALCALDES?

La vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i emperadors. A finals de l’imperi, l'església cristiana la va incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i cardenals. A l’edat mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.

És, precisament, a través del poder judicial que els alcaldes incorporaran la varaen l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o del rei.

Per a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les que tenien caràcter oficial.

A partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir únicament en la investidura o en altres actes solemnes.

A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l'alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L'acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s'identifiquen, també, l'alcalde sortint Joan Escala i els tinents d'alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).

 

Assumpció Gabernet

          Arxiu Municipal de Gavà