“El 14 d’Abril de 1931 amb ocasió d’haver-se proclamat la República, l’alcalde de torn, en Joan Badosa Sanfeliu, uns quants regidors i el Marc i el Peret, varen travessar una curiosa situació: s’havia de penjar la bandera republicana i en aquells moments, ningú dels presents en sabia ni la forma ni els colors. Sense haver-ho aclarit del tot, es decidiren per uns colors determinats, i així varen penjar una bandera amb els colors de la francesa, blau, blanc i vermell, però en forma horitzontal.
Era mitja tarda i jo mateix, que tenia nou anys, amb uns amics ens ho estàvem mirant mig esporuguits però expectants. De sobte, vam sentir una gran cridòria i esvalot, provenint del final del carrer del Centre, tocant al de Sant Nicasi; era un gran grup de persones que enarboraven l'autèntica bandera republicana i també una de catalana, amb l’estel de cinc puntes.
D’aquells enfervorits gavanencs, sempre recordaré als que portaven les dues banderes, eren en Marian Colomé, el gran cronista local i en Miquel Tintoré, dit El Palabra per la seva fàcil oratòria. Arribats a la Casa de la Vila, després de tirar el retrat del rei pel balcó, efectuaren el canvi amb visques a la República i a Catalunya secundats amb alegria i satisfacció per tots els concurrents”
Testimoni d'Antoni Tarrida, Gavà, 2010
