La
gent del Camp de Túria ha viscut tradicionalment de l’agricultura,
però el cultiu d’aquestes terres de secà no era suficient per
sobreviure i els seus habitants es van veure obligats a buscar
activitats complementàries com collir espart o segar la palma, que
servien per elaborar estris domèstics com graneres, cabassos o
barrets. A mitjan segle XIX s’industrialitza l’artesania
d’aquestes plantes, augmenta la demanda i es formen colles de
jornalers valencians per anar a segar allí on hi havia grans
extensions. Va
ser cap al
1880, quan es construïa el ferrocarril Barcelona-València, que una
colla d’olocauins que hi treballava van descobrir que al massís
del Garraf hi havia grans extensions de margallons i van
començar a venir a collir la palma. Se n’anaven d’Olocau en
acabar de podar les oliveres, per Sant Josep, i tornaven a Olocau a
l’agost per recollir les garrofes. A mesura que a Gavà s'anava
incrementant la producció agrícola a les Sorres, anava augmentant
la demanda de jornalers i molts olocauins comencen a instal·lar-s’hi
de forma estable. A la demanda de jornalers aviat s’hi va afegir la
d'obrers per a la indústria amb la inauguració de la bòbila dels
Querol, l'any 1903, i posteriorment de la Companyia Roca Radiadors
(1917), La Seda (1924), can Serra i Balet (1927) i la Companyia
General de Hules (1931).
La
integració dels valencians a la societat gavanenca es va produir
molt aviat i van ser un bon grapat els qui es van casar amb
gavanenques. Molt
aviat, també, i seguint la passió innata que la majoria de
valencians senten per la música, van fundar dues bandes. Per un
costat, La
Banda Unión Musical, dirigida pel mestre Rafael Blay, d’Olocau,
coneguda com la “banda dels Negres” i finançada per Salvador
Lluch Vinyals i vinculada a l’Ateneu popular. Per un altre, la
Joventut Artística Gavanense, més coneguda per “els Blancs”,
dirigida per Josep Roselló, originari també d'Olocau, i amb seu al
Cafè del Centre. La base de l’orquestrina Mickey eren quatre fills
de Josep Roselló, i també eren olocauins la majoria d'integrants de
la primera colla de bastoners, dirigits per
Joaquim
Farré Olivella.
Després de la Guerra Civil, la casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però els valencians continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, coneguts popularment com “els Valencians”, la cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música, dirigida per Rafael Blay.
Després de la Guerra Civil, la casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, però els valencians continuaven presents en entitats com el Cor l’Alegria, coneguts popularment com “els Valencians”, la cobla Brugués, l’Orquestra Blay o la Banda Municipal de Música, dirigida per Rafael Blay.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
