TAL DIA COM AVUI. SUPERESPECTACLE DE MANOLO ESCOBAR A GAVÀ

 

Tal dia com avui, el 26 de febrer de 1971, al Teatre Maragall es penjava el famós cartell de “Agotadas todas las localidades de tarde y noche” amb l’espectacle de la companyia de Manolo Escobar, “Las mil y una coplas”.

Segons la revista El Bruguers del mes de març de 1971, era la quarta vegada que Manolo Escobar ens visitava a Gavà. La seva companyia va tenir molt d’èxit i aquest any va estrenar un dels seus grans hits: “Mi carro”.

A l’entrevista va comentar: "A pesar de no haber encontrado mi carro en esta localidad de Gavà, estoy plenamente satisfecho y contento de este público tan estupendo que siempre me ha acogido con cariño y simpatía."

Com diu l’entrevistador: "Las mil y una coplas se convirtieron, la noche del 26 de febrero, en los mil y un aplausos."

M. Carmen Carbonero
Arxiu Municipal de Gavà

El CARNAVAL PROHIBIT

 Les autoritats franquistes mai havien vist amb bons ulls la celebració del carnaval, així que, durant tota la dictadura mantingueren la prohibició de celebrar-lo públicament, que ja havien decretat l’any 1937 en plena Guerra Civil.

Els primers anys de la postguerra la festa i les disfresses quedaren restringides a l’àmbit de les amistats i a l’entorn familiar. Amb el temps es van poder estendre als casinos i les societats ja que eren fàcils de controlar per les autoritats.

Els infants, però, es van seguir disfressant inspirats, sobretot, per les estrelles de les pel·lícules del moment. Aquí podem veure un parell de fotografies amb la Carme Arnal Castellano disfressada de Sissí Emperatriz,  fetes a mitjans dels anys quaranta, abans i després de passar per l’estudi del retratista.

No serà fins la mort del dictador que les festes de carnaval seran restaurades i es recuperarà la seva arrel popular.

 

AVUI, SANT VALENTÍ, DIA DELS ENAMORATS, VOLEM COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUESTA TARGETA POSTAL DEL FONS DOCUMENTAL MARIA CARDONA, DATADA EL 1945

COM ERA GAVÀ EL 1877?

L’any 1877 es va publicar el Diccionario Geográfico-Estadístico de la província de Barcelona, a càrrec de Lorenzo Vidal Tusell. En aquesta obra, Gavà es descrivia de la manera següent:

«Gavá. Lugar distante tres horas y media de la capital y una del mar, en la carretera de las costas del Garraf: tiene 86.418 pesetas de riqueza imponible, 1.400 habitantes y 284 edificios, 254 de los cuales se hallan reunidos en el pueblo. En el término de éste hay además un ladrillar, un horno de cal, una fábrica de aguardiente, una fuente ferruginosa y las ermitas de Brugués y san Miguel, éstas a cuatro y seis kilómetros de la población respectivamente»

D’entrada, crida l’atenció que la distància entre Gavà i Barcelona es mesurava en temps i no en kilòmetres. Recordem que el 1877 el ferrocarril no havia arribat a Gavà, que l’automòbil i la bicicleta no es van inventar fins al 1886 i que les distàncies es recorrien a peu o en carro. Si tenim en compte que una persona recorre caminant uns 5 km per hora, tres hores i mitja és el temps necessari per recórrer els 17 km que ens separen de la capital. En carro, no s’anava gaire més de pressa.

Pel que fa al nombre d’habitants, el 1877 Gavà tenia 1.400 habitants, el doble que cent anys enrere. Aquest augment demogràfic s’havia produït de manera gradual amb alguns alts i baixos causats per les guerres carlines i les epidèmies de còlera. L’arribada del ferrocarril el 1881 i la instal·lació de les primeres fàbriques a inicis del segle XX, van accelerar aquest creixement. Cal destacar que al Diccionario Gerográfico Estadístico, Vidal només va comptabilitzar els edificis habitats de manera continuada. Així, dels 284 edificis, 254 es trobaven al nucli urbà i els trenta restants eren masies.

En relació amb l’activitat econòmica descrita, el «ladrillar» esmentat podria referir-se al de cal Todo, ja en funcionament a mitjans del segle XVIII. El forn de calç que esmenta l’autor devia ser algun dels que actualment s’han identificat a la zona del pla de Carat. La Fàbrica d’aiguardent era la fassina del Moliner i la font ferruginosa, la Font del Ferro

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà