L'ANY 1987 LA FIRA D'ESPÀRRECS TORNA AL SECTOR OEST DE LA POBLACIÓ

 

L’any 1987, el Parc Municipal es trobava en obres i es va canviar la ubicació de la Fira. L’exposició de productes agrícoles es va instal·lar al Pavelló Jacme March, mentre que la resta d’activitats es van traslladar a la plaça Balmes i a l’avinguda Diagonal, espais que es van inaugurar coincidint amb l’inici de la Fira.

En aquell moment, l’espàrrec es cultivava en el 40 % de les explotacions agrícoles, ocupava el 4,1 % de les terres conreades i representava un 4,5 % del valor total rendible de la producció agrícola gavanenca. Tot i això, es va observar una davallada evident del cultiu. Entre d’altres causes, es va denunciar la manca d’incorporació de noves varietats de llavors i de tècniques més modernes.

A partir de 1988, l’organització de la Fira va recaure en l’Institut Municipal per a l’Activació i Promoció de la Ciutat (IMPAC), que es va fer càrrec de la mostra comercial i industrial, i en la Cooperativa Agropecuària de Gavà, responsable de la mostra agrícola. La Cooperativa, creada l’any 1986, i l’IMPAC, fundat el 1988, van donar un nou impuls al certamen.

Des d’aleshores, es va abandonar definitivament la denominació de “Concurs-Exposició” i la Fira es va començar a promocionar com a “Fira d’Espàrrecs”.

Amb el pas dels anys, no només va augmentar el nombre de visitants, sinó també la demanda d’estands per part dels expositors. L’ampliació de l’espai va esdevenir, per tant, una constant.

🖋   Assumpció Gabernet

 📷 Inauguració de la Fira d’Espàrrecs de 1988 a càrrec de l’alcalde Dídac Pestaña i del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat José Montilla. AMG/ Fons i autor: Jordi Vaghi

LA MONA DE PASQUA: TRADICIÓ I MEMÒRIA COMPARTIDA

La tradició de la mona el Dilluns de Pasqua està profundament arrelada a la cultura catalana. És habitual que els padrins obsequiïn els seus fillols amb una mona, que es comparteix en un ambient familiar i festiu.

A mitjans del segle XX, especialment entre les famílies de classe benestant, era freqüent immortalitzar el moment amb una fotografia. Més enllà del valor simbòlic de la mona —una mostra d’afecte i celebració—, aquestes imatges reflecteixen també una manera concreta de viure la infància, les tradicions i els lligams familiars en un context social i històric determinat.

La imatge que acompanya aquest text mostra tres infants davant d’una gran mona amb un ou de xocolata, probablement a finals dels anys cinquanta. L’escena, aparentment quotidiana, evoca una època en què la Pasqua combinava religió, costum i representació social. Avui dia, aquests gestos senzills ens connecten amb una memòria compartida i amb la manera com, generació rere generació, algunes tradicions han sabut conservar la seva essència.

 

🖋   Assumpció Gabernet

📷  AMG / Fons i autor Ramon Vinyes

SETMANA SANTA A GAVÀ, 1960

 

Durant el franquisme, les processons de Setmana Santa tenien una presència molt destacada a tot el territori, i Gavà no en va ser una excepció. Aquells dies, els carrers es transformaven en escenaris de devoció i recolliment. Infants, joves i adults hi participaven amb un sentiment compartit de pertinença i comunitat.

La solemnitat del pas, el so dels tambors i el silenci respectuós del públic marcaven una atmosfera única. Per a moltes famílies, la processó era també un moment especial per capturar en fotografies, convertint aquells instants en records familiars que han perdurat al llarg dels anys.

Les imatges d’arxiu ens permeten avui mirar enrere i entendre millor com aquestes manifestacions religioses formaven part del paisatge social i cultural de l’època. També ens conviden a reflexionar sobre com el valor de la memòria i la força dels rituals compartits segueixen sent elements essencials per entendre la nostra història col·lectiva.

🖋   Assumpció Gabernet

📷 Processó de Setmana Santa a Gavà, 1960. AMG/ Fons Pepita Coll/Autor: Jordi Vaghi

✨ Celebrem 50 anys de l'Escola Joan Salamero! ✨

📚 El 14 d’abril de 1975, es va inaugurar l’Escola Joan Salamero al barri de Les Ferreres, com a resposta al creixement demogràfic i a les necessitats educatives de Gavà.

Ben aviat, el centre es va quedar petit i es van haver de suprimir espais comuns per habilitar-hi més aules. Les classes de parvulari es van instal·lar provisionalment a l’edifici Àngela Roca, fins que l’any 1979 es va construir un annex propi.

Durant els anys vuitanta, es van incorporar la biblioteca, el gimnàs i les aules audiovisuals, que es van obrir a tota la comunitat.

📷 Pati de l’escola l’any 1982. AMG. Fons Escola Joan Salamero. Autoria desconeguda.

DIUMENGE DE RAMS DE 1960

El Diumenge de Rams marca l’inici de la Setmana Santa i, temps enrere, era una jornada molt esperada, especialment pels més petits. Era costum estrenar roba, símbol de renovació, i portar el palmó o el ram de llorer a beneir davant de l’església parroquial. El matí començava amb l’olor de colònia, sabates lluents i nervis continguts. Els carrers s’omplien de famílies, padrins i padrines orgullosos, i infants que mostraven els seus rams adornats amb caramels i llaços.

A Gavà, al voltant de l’església es respirava un ambient de festa i de trobada. Després de la benedicció, sovint es feien fotos per immortalitzar aquell dia especial. Aquell diumenge era també una manera de transmetre valors i tradicions, i de reforçar els vincles familiars i comunitaris.

Amb els anys, la celebració del Diumenge de Rams s’ha mantingut viva, però ha perdut part del protagonisme que tenia a la vida quotidiana del poble. Encara avui, algunes famílies porten els rams a beneir i s’acosten a l’església, però la participació ja no és tan multitudinària ni tan marcada pel ritme col·lectiu com ho era aleshores. Les presses, els canvis socials i la pèrdua de certes tradicions han fet que aquella il·lusió viscuda pels infants dels anys seixanta avui es recordi amb una barreja de tendresa i enyorança. Tot i això, cada ram beneït, cada fotografia antiga, cada gest que es repeteix any rere any, ens connecta amb aquella Gavà d’abans, i ens convida a recordar d’on venim.

🖋   Assumpció Gabernet

📷 Diumenge de Rams davant de l’església parroquial de Sant Pere l’any 1960. AMG / Fons Rosa Miret/ Autoria desconeguda

ÀLBUM DE FOTOS: LA FALLA DE 1990

 

El 21 de juliol de 1930 una comissió formada per sis persones va presentar al Govern Civil de Barcelona una instància sol·licitant la legalització de la Casa de València de Gavà. A partir d’aquell moment la Casa de València va començar a organitzar un bon nombre d'activitats fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Després de la guerra, la Casa de València va desaparèixer com moltes altres entitats, fins que l’any 1981 el retorn de la democràcia va permetre constituir de nou la Casa de València de Gavà, que el 1987 va plantar la primera falla al parc de la Torre Lluc.

A la imatge, la falla de l'any 1990 que representa un llaurador valencià. La plantà es va fer a la plaça de Batista i Roca amb l'assessorament del mestre faller Josep Martínez Moreno, de Llíria. El recinte de la plaça Batista i Roca va acollir també  l'actuació de la Societat Musical d'Alboraia i el castell de focs que van precedir a la cremà.

🖋  Assumpció Gabernet

📷 AMG / Fons Ajuntament / Autor: Pep Ubrí