divendres, 29 d’abril del 2011

FIRA D’ESPÀRRECS DE GAVÀ. COM VA SER QUE ES VAN COMENÇAR A CULTIVAR ESPÀRRECS A GAVÀ?

Explicava en Marian Colomé que el seu besavi va anar a França i que en un dels llocs que va visitar li cridaren l’atenció uns muntets de sorra on hi havia plantades esparregueres. Va pensar que també es podien plantar a les Sorres de Gavà, i va portar llavors. Al cap d’uns anys, tots els pagesos de Gavà en cultivaven.

La raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl. A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar. 
 
Amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar la qualitat de la producció, l’any 1932 es va convocar el primer concurs exposició d’espàrrecs, que tingué lloc al magatzem del Sindicat Agrícola, al carrer de Sant Pere. La Guerra Civil va suposar un parèntesi i els concursos no es va reprendre fins acabada la guerra. Després de diverses interrupcions, es va tornar a celebrar l’any 1961 i des de llavors ha arribat de forma continuada fins als nostres dies. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

dilluns, 25 d’abril del 2011

DILLUNS DE PASQUA A BRUGUERS


L’actual ermita de Bruguers, que antigament s’anomenava de Santa Maria Magdalena del Sitjar, apareix documentada des del segle X. El culte a Santa Maria Magdalena fou abandonat el 1327, quan el senyor del castell, Pere Marc, obtingué el permís del bisbat per traslladar la imatge a una capella edificada a tal efecte al lloc de la Roca, entre Gavà i Castelldefels.

Però una mica més amunt de la muntanya, ja des de finals del segle XII, els fidels de les rodalies veneraven una mare de déu trobada, segons explica la llegenda, per un pastor en una cova: la Mare de Déu de Bruguers. Els Marc promogueren aquest culte i van fer obres a l’edifici. A finals del segle XIV, Jaume Marc II encarregà la talla de la Mare de Déu. Acabada la guerra civil catalana de 1462-1476, el castell d’Eramprunyà quedà destruït i l’ermita de Bruguers enderrocada.

Va ser aleshores, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels decidiren que era millor reconstruir la vella ermita del Sitjar i trasladar-hi la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. El dia 15 de juny de l’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers fou baixada en solemne processó a l’ermita de baix. Des d’aleshores, aquest esdeveniment és recordat amb un aplec, que actualment se celebra el dilluns de Pasqua de resurrecció. 

 Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà