QUAN VA COMENÇAR LA FIRA D’ESPÀRRECS?

   L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any 1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.

      A partir de 1963 el concurs va prendre un nou caire. Va passar a ser més ambiciós amb l'objectiu de transcendir fora de l’àmbit local. S’hi van incorporar nous sectors: maquinària agrícola, productes industrials, comerç local... Els visitants es van començar a comptar per milers. A partir de 1980, amb l’arribada de la democràcia la Fira obre les portes a les entitats i associacions de la ciutat. Es va arribar als 150.000 visitants.

    A mesura que passaven els anys, va augmentar la demanda d’espai per als expositors i els visitants i la Fira va anar canviant d’emplaçament: Torre Lluc, Rambla, pavelló Jacme March, plaça de Francesc Macià... Actualment, per adaptar-se als nous temps, hi ha un replantejament de la Fira que implica canvis d’oferta i d’ubicació.

      Assumpció Gabernet

      Arxiu Municipal de Gavà  

HISTÒRIA DEL CULTIU DE L’ESPÀRREC A GAVÀ

Foto:Jordi Vaghi. AMG

El delta de Ponent, que abasta des de l’estany del Remolar fins a les costes del Garraf, era una zona pantanosa i insalubre gens apta per al cultiu. Amb tot, ja des de les acaballes de l’edat mitjana, va haver diverses iniciatives per transformar-lo. Aquest procés va ser summament lent i fins al segle XIX no es van introduir els canvis que van culminar amb la plena colonització de la zona. Entre aquests canvis cal destacar la gradual dissolució del règim senyorial, el progrés de la tècnica, la crisi vitícola, que va reduir les rendes de secà, i la creixent demanda del mercat de Barcelona que absorbia bona part de la producció agrícola del delta, entre la qual hi havia els espàrrecs de Gavà.

L’espàrrec va ser durant molts anys, i fins a la dècada dels anys setanta, una font important de riquesa per als pagesos i la base de l’economia del camp gavanenc. L’esparreguera és una planta que creix en condicions molt adverses. Davant un mal any per a l’agricultura, l’espàrrec es presentava com un ingrés segur i, com que Gavà n’era l’únic productor de Catalunya, podia mantenir un bon preu al mercat.

L’any 1973 el periòdic local Brugués ja es feia ressò del perill que la proximitat a Barcelona suposava per al camp gavanenc. I és que, efectivament, l’avidesa de sòl industrial i residencial, de l’aigua del subsòl i la creació d’una infraestructura de comunicacions adequada a les noves necessitats van començar a minvar les Sorres. Barcelona, que va ser l’estímul per sanejar les maresmes i augmentar la producció agrícola, va ser la causa d’aquesta situació. L’evolució i la rapidesa del transport li permetien buscar productes frescos a molts quilòmetres de distància. De forma progressiva, l’espàrrec va deixar de tenir pes en l’economia, però actualment encara continua sent el producte més representatiu. 

Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà

FIRA D’ESPÀRRECS DE GAVÀ. COM VA SER QUE ES VAN COMENÇAR A CULTIVAR ESPÀRRECS A GAVÀ?

Explicava en Marian Colomé que el seu besavi va anar a França i que en un dels llocs que va visitar li cridaren l’atenció uns muntets de sorra on hi havia plantades esparregueres. Va pensar que també es podien plantar a les Sorres de Gavà, i va portar llavors. Al cap d’uns anys, tots els pagesos de Gavà en cultivaven.

La raó per la qual es van desenvolupar amb tant d’èxit a les Sorres de Gavà i no a la resta del delta és fàcil d’explicar. Es tracta d’una planta que necessita terres sorrenques i humitat en el subsòl. A Gavà, l’extensió de sorres és força gran, mentre que a Viladecans la terra d’al·luvió ocupa més superfície, i a Castelldefels queda reduïda a res entre la Pineda i la terra de cultiu no sorrenca. Les condicions del terreny eren, doncs, les ideals i els pagesos les van saber aprofitar. 

 

Amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar la qualitat de la producció, l’any 1932 es va convocar el primer concurs exposició d’espàrrecs, que tingué lloc al magatzem del Sindicat Agrícola, al carrer de Sant Pere. La Guerra Civil va suposar un parèntesi i els concursos no es va reprendre fins acabada la guerra. Després de diverses interrupcions, es va tornar a celebrar l’any 1961 i des de llavors ha arribat de forma continuada fins als nostres dies. 

Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà