Els
ibers van viure a la Mediterrània occidental, des del golf de Lleó
fins al sud-est de la península Ibèrica, entre els segles VI i II
aC. No formaven un grup unificat, estaven dividits en diferents
tribus i els de Gavà pertanyien a la dels laietans. Ara bé, tot i
que existien diferències entre elles, compartien una llengua i una
cultura. No disposem de textos escrits que ens informin sobre
l’alimentació dels ibers, així que per acostar-nos a ella només
ho podem fer a partir de l’arqueologia. L’alimentació dels ibers
es va basar, principalment, en el conreu de cereals i en la
ramaderia. Amb els cereals (blat i ordi) estaven relacionades les
sitges, unes foses excavades destinades a conservar-los, documentades
en assentaments ibèrics de Gavà. Abans de consumir-lo, el gra del
cereal es transformava en farina utilitzant molins de vaivé i
giratoris. Amb la farina es feia pa, tal com indiquen els forns
conservats, i també menjars bullits, com sopes i farinetes.
Completaven els aliments vegetals llegums de diferents tipus i fruits
d’arbres i arbusts, tant silvestres com cultivats. Entre aquests hi
havia raïm i olives, però els ibers no van produir ni oli ni vi, i
el seu consum era ocasional i limitat a les elits, que els obtenien
dels comerciants fenicis i grecs. Una beguda que sí que estava
estesa entre els ibers era la cervesa. Per cuinar, en lloc d’oli,
devien fer servir greix de porc.
Pel
que fa als aliments animals, els obtenien de les ovelles, les cabres,
els porcs i els bous dels seus ramats, que els proporcionaven carn i
llet. També comptaven amb ocells de corral, com gallines i coloms. I
si bé la cacera no va tenir un pes significatiu, sí que el van
tenir els productes del mar (peix i mol·luscs) per a les comunitats
que vivien prop de la costa. Aquest va ser el cas dels ibers de Gavà.
D’ells ens han arribat pesos de terrissa i de plom fets servir per
pescar. També va ser una font d’alimentació la recol·lecció,
que, entre altres productes, proporcionava mel. Fins a tal punt la
mel va ser important que es disposava d’un envàs especialitzat de
ceràmica i amb forma de barret de copa, anomenat kalathos,
per conservar-la i comercialitzar-la. Envasos d’aquest tipus,
pintats de color vermell amb temes geomètrics, han estat trobats a
Gavà.
Ens
referim, per últim, on i com preparaven i menjaven els ibers els
aliments. Les seves cases no tenien una cuina diferenciada. Cuinaven
en una llar de foc centrada, al costat de la qual també menjaven.
Per preparar els aliments, a més dels forns i dels molins referits,
disposaven de graelles de fang, morters-ratlladors de ceràmica,
olles, ganivets de metall i altres objectes. Per menjar tenien una
vaixella de ceràmica, amb plats, bols, copes, gerres i craters de
producció local i, en algun cas, importats. En canvi, no tenien
coberts i els aliments els havien de prendre beguts, si eren líquids,
o amb els dits, si eren sòlids. Tot apunta que l’alimentació va
ser un element característic de la cultura ibèrica, com la llengua,
la ceràmica o els rituals funeraris, amb unes aromes i uns sabors
que, com tantes altres coses, l’ocupació romana de la península
Ibèrica va fer desaparèixer.
Josep Bosch, Museu de Gavà
Per
saber més: La
cuina dels ibers. De la llar de foc als fogons.
De Joan Santacana i Joan Duran. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona
2011.
