dijous, 30 de maig del 2024

RECORDANT A FERMÍN NAVARRO LÓPEZ

 

Fermín Navarro López va néixer a Puerto Lumbreras (Múrcia) l’any 1933 i, amb només 6 anys, va arribar amb la seva família a Gavà. La seva afició per la cinematografia el va portar des de molt jove a col·laborar amb el cinema del Casino, activitat que va mantenir durant molt de temps.

Va formar-se com a barber amb el seu oncle, a la barberia López, ubicada al carrer de Salvador Lluch, on vivia la família i, l’any 1962, va obrir la seva pròpia barberia al carrer de Sant Lluís.

El Fermín era col·laborador habitual de l’Arxiu Municipal i sempre va mostrar la seva bona disposició a compartir els seus coneixements i la seva col·lecció de fotografies. Era una gran persona, generosa i afable. El trobarem a faltar.


Podeu veure el video amb un recull de  fotografies de la seva col·lecció, clicant aquest enllaç 👉  1933-2024

divendres, 24 de maig del 2024

L’ESCULTURA EN GRES A GAVÀ (I)

 Un petit tresor en pedra vermella

Les roques vermelles del període triàsic que trobem als turons del Calamot i Caçagats, propers al nucli urbà de Gavà, així com a Bruguers i a part del terme de Begues, eren sorres al·luvials que van ser trepitjades pels primers dinosaures fa uns 250 milions d'anys —al Museu de Gavà es pot veure una rèplica d'una d’aquestes roques amb reproduccions d'empremtes dels peus d'un d'aquests saures. Aquest període de clima sec i calorós el coneixem per Buntsandstein. El color vermell d’aquesta roca es deu a la presència d'òxid fèrric, i al llarg de la història ha estat molt apreciada en la construcció. Als afloraments rocosos de Gavà hi podem localitzar pedreres iberes i romanes, i ens consta que s’han treballat fins no fa gaires anys. El picapedrer, o un escultor si la feina era molt delicada, feia els bustos, les creus, les dates o els símbols màgics que des de fa segles ens acompanyen.

Al terme de Gavà podem trobar pedres de gres vermell gravades a:

LES MASIES

Can Rosés

El caminant que passa per davant de can Rosés es veu sorprès per la imponent estructura d’una masia amb torre de defensa. Al segle XVI era coneguda com a can Riera del Serguerar i fou centre d’una important explotació agrícola. Al davant encara hi podem trobar l'era.

En aquesta època, les localitats costaneres patien constants atacs de pirates turcs i francesos, que havien signat una aliança l’any 1536. Per aquest motiu, Felip II ordenà fortificar el litoral amb torres de defensa; la de can Rosés n’és un exemple.

Tant la torre com la masia guarden una petita meravella: escultures en relleu que, per la seva similitud amb les de Castelldefels, que tenen làpides amb la data de construcció, es poden datar al voltant de 1560.

A la dreta del rellotge solar de la façana hi ha una finestra petita on podem trobar dos bustos i una creu de calvari sota un arc conopial (en forma de cortina recollida). A la finestra més gran del costat hi ha esculpides cinc carasses.

A la torre de defensa hi trobem una petita finestra amb una flor de lis, dues rosetes i dos cercles. A la torre també hi ha una finestreta amb una petxina que marca el camí de Sant Jaume. A la mateixa torre encara cal esmentar un angelot, que sembla de diferent material i època, prop del cim de la teulada 

Can Llong

Aquesta masia, on s’han trobat restes de ceràmiques d’època iberoromana i que és de probable origen medieval, conserva tres pedres amb la indicació dels anys en què es varen fer reformes. A l’esquerra del rellotge de sol, una pedra mostra “n.o. 28 any 1833” (número de casa 28) (fig. 6); sobre el límit, a la finestra de la dreta del rellotge, hi ha gravat "1773", i, a la part posterior, una pedra assenyala "1823". 

Can Ribes

És una masia del segle XVIII, actualment incorporada al nucli urbà de Gavà, que està situada al carrer de Manuel Carrasco Formiguera, cantonada amb l’avinguda de Joan Carles I. A sobre del portal d'entrada hi trobem una placa quadrada amb nom i la data “RI 1779 BAS”.

Can Tintorer

Les primeres referències a aquesta masia, que ha donat nom a un barri, daten del segle XV. Cal indicar que des del seu interior s'accedeix a les mines neolítiques de Gavà.

A la façana hi trobem un rellotge de sol, una mica desgastat, gravat al brancal dret de la porta.

Ca n’Amat

Situada a prop de la Font del Ferro i envoltada per la colònia d’estiueig a la qual dona nom, aquesta masia senyorívola té inscrit el nom del propietari i la data de construcció, “Joan Amat Ros, 1741”, a sobre de la porta.


🖋  Enric Ferrer Batet


divendres, 10 de maig del 2024

🎀 TEMPS DE COMUNIONS. LA ROBA I LA TRADICIÓ A PRINCIPIS DEL SEGLE XX 

Fotografia de la Col·lecció d'imatges de Joaquim Albert. Anys 20. AMG

Comencem el mes de maig i l'Arxiu Municipal vol recordar aquests vestits de la Primera Comunió de principis del segle XX. 

Al llarg del temps, aquestes cerimònies han anat adaptant-se a la situació social de cada moment i no només per la forma de celebració sinó també per la roba que les nenes i els nens portaven aquest dia tan solemne. 

El 1900, la comunió es feia a partir dels 7 anys. Els vestits de les nenes eren blancs, símbol de puresa. Podien ser de tall curt, amb un tocat de flors i un gran vel, simbolitzant les núvies de Crist. Els nens portaven vestits foscos, alguns de pantaló curt i amb un braçalet o banda que identificava el nen que rebia el sagrament. La festa, després de la cerimònia, era privada i molt familiar.

En alguns casos, els nens es vestien amb hàbits i les nenes de monja.

Fotografia de la Col·lecció de Rosa M. Casado. AMG

Entre els anys 40 i 50 (postguerra) i segons el nivell econòmic del moment, la mateixa roba dels dies festius era molt utilitzada per a la cerimònia de la comunió. Les celebracions es feien en col·legis i institucions amb un esmorzar homenatge a les nenes i nens que combregaven. 

Era normal veure una classe sencera del col·legi anant pel carrer cap a l'església a fer la Primera Comunió, conjuntament.

Actualment, podem trobar molta diversitat de models tant en nenes com en nens, però encara seguim veient, en aquestes
dates tan cerimonials, els clàssics guants blancs, missals, rosaris, almoineres i recordatoris per a un dia tan idíl·lic en què les nenes i els nens són els protagonistes principals. 



Podeu veure el vídeo i fer un passeig virtual a través de les fotografies de les nenes i nens de Primera Comunió dels anys 1900 al 1936 de Gavà. 👉 Temps de comunions. Anys 1900-1936



🖋  M. Carmen Carbonero

diumenge, 5 de maig del 2024

PRIMER DIUMENGE DE MAIG, DIA DE LA MARE

La celebració del Dia de la Mare té les seves arrels en l'antiguitat, però la forma moderna d'aquesta festivitat  es va originar als Estats Units a principis del segle XX. La idea va ser promoguda per Anna Jarvis, qui volia honorar a la seva pròpia mare i a totes les mares per la seva dedicació.

El 1914, el president Wooddrow Wilson va proclamar el segon diumenge de maig com el Dia de la Mare als Estats Units. Des d'aleshores, la celebració s’ha estès a molts països en diferents dates i amb diverses celebracions.

A casa nostra es celebra el primer diumenge de maig. És un dia dedicat a honorar i agrair a les mares per tot el que fan. És habitual regalar flors, targetes i passar temps junts en família.

 


📷   Palmira Coromines amb la seva filla Montserrat Vendrell en una foto d'estudi l'any 1936. 
        Autor: Ángel López (Foto-Estudio Lumière). Col·lecció Camprubí-Vendrell. AMG. 
 
🖋    Assumpció Gabernet