Un petit tresor en pedra vermella
Les
roques vermelles del període triàsic que trobem als turons del Calamot i
Caçagats, propers al nucli urbà de Gavà, així com a Bruguers i a part del terme
de Begues, eren sorres al·luvials que van ser trepitjades pels primers
dinosaures fa uns 250 milions d'anys —al Museu de Gavà es pot veure una rèplica d'una d’aquestes roques amb reproduccions d'empremtes dels peus
d'un d'aquests saures. Aquest període de clima sec i calorós el coneixem per
Buntsandstein. El color vermell d’aquesta roca es deu a la presència d'òxid fèrric,
i al llarg de la història ha estat molt apreciada en la construcció. Als
afloraments rocosos de Gavà hi podem localitzar pedreres iberes i romanes, i
ens consta que s’han treballat fins no fa gaires anys. El picapedrer, o un escultor
si la feina era molt delicada, feia els bustos, les creus, les dates o els símbols
màgics que des de fa segles ens acompanyen.
Al
terme de Gavà podem trobar pedres de gres vermell gravades a:
LES MASIES
Can Rosés
El
caminant que passa per davant de can Rosés es veu sorprès per la imponent estructura
d’una masia amb torre de defensa. Al segle XVI era coneguda com a can Riera del
Serguerar i fou centre d’una important explotació agrícola. Al davant encara hi
podem trobar l'era.
En
aquesta època, les localitats costaneres patien constants atacs de pirates
turcs i francesos, que havien signat una aliança l’any 1536. Per aquest motiu,
Felip II ordenà fortificar el litoral amb torres de defensa; la de can Rosés
n’és un exemple.
Tant la
torre com la masia guarden una petita meravella: escultures en relleu que, per
la seva similitud amb les de Castelldefels, que tenen làpides amb la data de
construcció, es poden datar al voltant de 1560.
A la
dreta del rellotge solar de la façana hi ha una finestra petita on podem trobar
dos bustos i una creu de calvari sota un arc conopial (en forma de cortina
recollida). A la finestra més gran del costat hi ha esculpides cinc carasses.
A la
torre de defensa hi trobem una petita finestra amb una flor de lis, dues
rosetes i dos cercles. A la torre també hi ha una finestreta amb una petxina que
marca el camí de Sant Jaume. A la mateixa torre encara cal esmentar un angelot,
que sembla de diferent material i època, prop del cim de la teulada
Can Llong
Aquesta
masia, on s’han trobat restes de ceràmiques d’època iberoromana i que és de
probable origen medieval, conserva tres pedres amb la indicació dels anys en
què es varen fer reformes. A l’esquerra del rellotge de sol, una pedra mostra “n.o.
28 any 1833” (número de casa 28) (fig. 6); sobre el límit, a la finestra de la
dreta del rellotge, hi ha gravat "1773", i, a la part posterior, una
pedra assenyala "1823".
Can Ribes
És una masia
del segle XVIII, actualment incorporada al nucli urbà de Gavà, que està situada
al carrer de Manuel Carrasco Formiguera, cantonada amb l’avinguda de Joan
Carles I. A sobre del portal d'entrada hi trobem una placa quadrada amb nom i
la data “RI 1779 BAS”.
Can Tintorer
Les
primeres referències a aquesta masia, que ha donat nom a un barri, daten del
segle XV. Cal indicar que des del seu interior s'accedeix a les mines
neolítiques de Gavà.
A la façana hi trobem un rellotge de sol,
una mica desgastat, gravat al brancal dret de la porta.
Ca n’Amat
Situada
a prop de la Font del Ferro i envoltada per la colònia d’estiueig a la qual
dona nom, aquesta masia senyorívola té inscrit el nom del propietari i la data
de construcció, “Joan Amat Ros, 1741”, a sobre de la porta.
🖋 Enric Ferrer Batet