En
època de Felip III (S. XVII) els agutzils exercien funcions que avui
dia entendríem de seguretat ciutadana, com ara vigilar el compliment
dels bàndols i les ordenances municipals i mantenir l'ordre. També
tenien assignades funcions executives, tant de les sentències dels
alcaldes com de les disposicions administratives emanades dels acords
dels consells municipals, i feien rondes de vigilància fins que amb
el temps els van anar substituint els serenos i els guàrdies
municipals.
En
la documentació existent a l'Arxiu Municipal de Gavà, la primera
anotació que trobem que fa referència a un agutzil té data d'1
d'octubre de 1854, quan s'acorda que segueixi d'agutzil Climent
Masferré,
amb un sou de quatre reals diaris. El 1897, l'Ajuntament deixa sense
efecte el nomenament de l'agutzil Antonio
Tutusaus
Castellví
i nomena per substituir-lo Josep
Xartó Company.
A més de les funcions comentades anteriorment, durant els pròxims
deu anys l'agutzil Xartó s'encarregarà també de l'escorxador
municipal: pesar els caps de bestiar, netejar el local i recaptar els
impostos sobre els caps de bestiar. L'any 1911 descobrim que hi havia
un altre agutzil quan Francisco
Hortes
sol·licita uns dies de permís per traslladar-se a Granada per
motius familiars i l'Ajuntament nomena Nicasi Basolas com a suplent.
El
1910 Josep Xartó es jubila als 70 anys i es nomena agutzil interí
Nicasi
Basolas
Papiol.
Entre altres coses, a més de pregoner, també s'encarregarà del
control d'entrades de vins i licors a la població i, des del 1917
fins al 1927, serà l'encarregat de la centraleta de telèfons
instal·lada a l'Ajuntament. L'any 1927 s'inaugura el nou edifici
consistorial al carrer de Salvador Lluch. Nicasi Basolas disposa d’un
habitatge dins del mateix edifici i és el responsable de la neteja
de totes les dependències. Es jubila a l'edat de 70 anys, després
de 43 anys de servei actiu.
L’any
1935 José
Gil López
és nomenat cobrador d'arbitris de l'aigua i llocs públics no fixos
a la plaça. Després de la Guerra Civil, el seu lloc de treball era
una taula que estava situada en la bifurcació de les escales de
l'antic Ajuntament, on rebia la gent i indicava on havien de
dirigir-se. Sabem que al gener de 1948 cobrava 3.000 pessetes anuals.
La
primera referència de Josep
Zuriaga
data de 1949, quan era l'encarregat de proveïments. Un temps després
passaria a ocupar un lloc a les oficines, i en 1952 era l'encarregat
dels mossos de lleva i vigilava el calabós municipal, que estava
situat en els baixos de l'Ajuntament. En jubilar-se l'anterior
agutzil, el Sr. Zuriaga va passar a viure a l'Ajuntament fins que el
1963 el consistori va voler disposar de la casa que ocupava per
ampliar oficines i despatxos. Amb l'esdevenir dels anys, l'agutzil
Zuriaga es va dedicar al lliurament de documentació i correu entre
les diferents oficines municipals. A primera hora del matí, dos dies
a la setmana, agafava un maletí de cuir de color marró i es dirigia
a l'oficina de Correus a recollir el correu oficial dirigit a
l'Ajuntament i el repartia per les diferents oficines. Es va jubilar
el juny del 1985, després de 36 anys de servei actiu. Amb la seva
jubilació, la figura de l'agutzil va desaparèixer per sempre més
de l'administració local.
Pedro
Campos
