El
dia de Sant Pere de 1936 es va inaugurar la Pastisseria Torradeflot.
A causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol
del mateix any, la pastisseria ubicada al carrer de Sant Pere va
haver de tancar, ja que com molts altres gavanencs, el seu fundador,
en Josep
Torradeflot,
va haver d’anar a lluitar al front.
Acabada
la guerra, la pastisseria va reobrir i en Josep va reprendre la seva
feina. El 1942 va néixer el seu fill Josep, que seguiria l’ofici
del pare i que actualment dóna continuïtat al negoci familiar.
En
aquesta fotografia, corresponent a un dilluns de Pasqua Florida dels
anys 60, s’hi van reunir la Carmen
León,
la Teresa
Figuerola —esposa
d’en Josep Torradeflot i mare de l’Angelina—,
la Teresa,
la Juanita
i la Mari
Carmen Torradeflot,
la tieta Angeleta
—germana d’en Josep, el fundador—, i l’Ana
Maria Olivella,
actualment, esposa d’en Josep Torradeflot, fill, i cara visible de
la pastisseria. Totes elles preparades per a una intensa jornada de
venda de mones de Pasqua.
Els
possibles orígens grecs, llatins i àrabs de la mona de Pasqua
denoten l’antiguitat d’aquesta tradició. Documentada
des del segle XV, la mona és una ofrena que els padrins entreguen
als seus fillols i/o filloles cada diumenge de Pasqua Florida. Segons
la tradició, el tortell ha de tenir tants ous durs com anys té
l’infant a qui li és lliurada, fins que aquest rep la primera
comunió.
La
mona de Pasqua representa el final de la Quaresma i de les
abstinències de Setmana Santa. Així mateix, està lligada a un
costum social en què és habitual anar a passar el dia al camp i
menjar-se-la després de dinar en companyia dels familiars i amics.
La
tradició de la mona ha experimentat transformacions importants.
Originàriament eren tortells de pasta de pa guarnits amb ous durs
incrustats a la superfície i que s’elaboraven a casa. En algunes
poblacions la mona podria tenir forma d’objecte, d’animal o de
ninot amb un ou a la boca o la panxa.
Amb
el temps, però, les mones han perdut la seva senzillesa per
evolucionar cap a pastissos de dimensions més grans, fetes de pa de
pessic, mantega i xocolata, embellides amb plomalls, fruita
confitada, ous i figuretes de xocolata de temàtiques diverses,
especialment, personatges de les sèries infantils i de dibuixos
animats.
Bibliografia:
