EL ORÍGENS DEL CENTRE CULTURAL

 

La inauguració de la fàbrica Roca Radiadors a Gavà, l’any 1917, va suposar un gran impacte econòmic i social. Acabada la Guerra Civil, els germans Roca, representats per la senyora Angeleta, van dur a terme una extensa obra social que va incidir en la represa cultural i associativa del municipi.

A Gavà, lligat a la parròquia, existia el Patronat Catequístic, que acollia diverses activitats de caire cultural i esportiu. Amb el temps, aquest espai va esdevenir insuficient per encabir totes les activitats que s’hi duien a terme. Per tal de construir un nou centre parroquial, l’any 1951, Àngela Roca va cedir a l’arquebisbe de Barcelona el solar contigu al Patronat, al carrer Mn. Rafael Mas —avui, carrer de Sarrià—. L’obra, finançada també per Àngela Roca, va ser encarregada a l’arquitecte Ramon Bayo Samsó, que va construir un edifici d’estil noucentista amb elements racionalistes. Comptava amb aules, una sala de teatre i una pista poliesportiva.

El centre es va inaugurar el 24 de febrer de 1952 sota la direcció de la parròquia de Sant Pere de Gavà, i es va constituir una junta directiva formada per un president, un vicepresident, un secretari, diversos vocals i, com a fundadora i vicepresidenta honorària, Àngela Roca. La donació a la parròquia estava condicionada a mantenir-ne sempre un ús educatiu i cultural.

El Centre Cultural va heretar les entitats del Patronat Catequístic, com el grup de teatre o l’equip de bàsquet, que entrenava a la pista poliesportiva del pati. També en va acollir de noves, com la Sociedad Colombofílica, el grup d’escacs, l’equip de tennis taula o l’Agrupació de Cinema Amateur. Els caps de setmana s’hi projectaven pel·lícules i fins i tot s’hi van organitzar sessions de cinefòrum. L’escenari del Centre Cultural va acollir nombrosos espectacles, com actuacions teatrals, festivals escolars o representacions del grup benèfic Art i Caritat.

🖋  Assumpció Gabernet

COM DATEM UNA FOTOGRAFIA ANTIGA?

Quan una fotografia antiga arriba a l’arxiu sense data concreta, la feina del personal tècnic comença amb una mena de recerca detectivesca. A través de l'anàlisi dels elements que hi apareixen: la roba, els pentinats, els vehicles, els edificis, els carrers, els paisatges o fins i tot els gestos, podem aproximar-nos a una cronologia i situar la imatge en un context històric.

Aquest procés no nomes ens ajuda a datar les fotografies, també ens permet entendre com canviaven les maneres de viure, els costums i fins i tot els ideals estètics.

En aquest article, us mostrem un exemple pràctic: una fotografia sense data precisa, feta a la platja de Gavà. A partir del banyador de la dona retratada, el seu pentinat i el mateix entorn, podrem determinar l’any aproximat.

1. L'observació inicial: que veiem?

El primer pas per datar una imatge es aturar-se i mirar-la amb atenció. En aquest cas, tenim una dona posant davant el mar, dreta, somrient lleugerament. Està sola, en una platja verge.  Aquestes primeres impressions ja ens parlen d’una època en que anar a la platja no era una activitat massiva.

2. La roba de bany: una pista clau

El banyador de ratlles horitzontals amb cinturó i tirants amples es molt significatiu. Als anys 1920, els banyadors femenins van començar a abandonar la rigidesa de les peces anteriors. Aquest model, que arriba a mitja cuixa i marca la cintura, reflecteix la moda funcional de la segona meitat dels anys vint, quan el bany s’associa per primer cop al lleure i la llibertat personal.

3. El pentinat: un reflex dels temps

Els cabells curts i ondulats, probablement pentinats amb ondulació al dit, són molt característic de l'estètica femenina dels anys 1920. És l’estil popularitzat per les anomenades flappers, dones modernes que trencaven amb els models de feminitat tradicionals.

4. El context: la platja de Gavà abans del turisme

L’entorn natural ens confirma que la foto és anterior a l'explosió turística i urbanística del litoral. La platja de Gavà als anys 1920 era encara un espai salvatge, on nomes hi anaven famílies de la zona.

5. Conclusions: datació aproximada

Sumant totes aquestes pistes: el banyador, el pentinat i el paisatge, podem datar la imatge amb força seguretat entre 1925 i 1930. Encara que no tinguem una anotació manuscrita o una data al dors, l'anàlisi visual ens permet reconstruir el moment històric.

6. Per què és important tot això?

Aquesta mena d'anàlisi no només ens ajuda a catalogar correctament els fons fotogràfics, sinó que també ens permet interpretar el passat. Cada fotografia antiga és un document viu, i llegir-ne els detalls es una forma de preservar la memòria i d’explicar com érem.

🖋  Assumpció Gabernet

📷 Platja de Gavà entre 1925-1930. AMG / Fons Joaquim Ferrer Pons / Autoria desconeguda