A
més d’exercir la Medicina, es va implicar en la vida política del
municipi i va arribar a ser-ne alcalde. Ja quan estudiava a Barcelona
havia mostrat el seu interès per la política i va acabar ingressant
a les files de la Joventut Nacionalista de la Lliga Catalanista.
Després, va passar a Acció Catalana i, finalment, a Esquerra
Republicana de Catalunya, amb qui va participar en les eleccions
municipals del 1931. Amb el triomf d’Esquerra va ser elegit tinent
d’alcalde de Gavà i va assumir la responsabilitat municipal sobre
les finances, les escoles, la higiene i la beneficència.
Després
de les eleccions de 1936, quan l’alcalde de Gavà va haver de
dimitir, Bartomeu Fabrés va assumir l’alcaldia, però davant la
pressió dels anarquistes locals, que li exigeixen que se supedités
a les seves ordres, va renunciar al càrrec. L’11 de setembre, uns
milicians el van anar a buscar a casa seva amb l’excusa que havia
d’atendre uns accidentats. El mateix dia, a les set de la tarda uns
amics li havien ofert un cotxe per fugir cap a França. No va
acceptar l'oferta perquè no volia deixar soles la dona i les seves
quatre filles. El seu cos va aparèixer l’endemà a les costes de
Garraf.
Atès
el seu caràcter demòcrata, d’esquerres i catalanista, la seva
figura va ser ignorada pel bàndol vencedor. L’any 1982, es va
crear a Gavà el Centre d’Estudis Doctor Fabrés, que va publicar
la seva biografia l'any 1987. El 2003, per commemorar el centenari
del seu naixement i retre-li homenatge, es va reeditar la seva
biografia i es va donar el seu nom al Centre d’Atenció Primària
Gavà II.
Per
saber-ne més:
Cervera
i Segura, Ricard; Violan i Fors, Concepció. Vida
i Mort del Doctor Fabrés,
El Papiol: Editorial Efadós, 2002.
