La
tradició bastonera a Gavà ve de lluny. Així, durant els anys vint
del segle passat un grup format sobretot per valencians crearen la
primera colla de bastoners de Gavà. L’agrupació, dirigida per
Joaquim Farré Olivella, va néixer a redós de la Casa de València,
entitat instal·lada a l’antic Cafè de la Plaça l’any
1922, ocupant l’edifici que va quedar lliure quan s’inaugurà el
nou local del Casino a la Rambla. Joaquim Farré, de cal Cot,
compaginava el treball de pagès amb l’ofici de forner i la fleca
que regentava a la plaça Major. I, segons explicava l’Antoni
Tarrida, va aprendre el ball de bastons a Reus.
Durant
els anys trenta els bastoners van tenir un període molt actiu que els va
portat, fins i tot, a viatjar a València el març de 1933 per
participar en les festes de les Falles. L’activitat de l’entitat,
però, va quedar interrompuda sobtadament amb l’esclat de
la Guerra Civil. La dictadura franquista posterior, que clausurà el
centre i prohibí l’entitat, no va fer possible la represa de
l’activitat. No va ser fins l’any 1960 que vam podem tornar
a veure en acció un grup de bastoners gavanenc, va ser en
l’actuació conjunta dels col·legis Sagrat Cor i Immaculada Concepció en una
vetllada artística al Centre Cultural amb motiu del Primer Certamen
Literari Infantil.
Durant
els actes de celebració del Carnaval de l’any 1988, el grup de
dansaires del Ball de la Tornaboda, dirigits per Maria Spei Esteve,
van oferir diverses danses tradicionals d’arrel catalana, entre les
quals un ball de bastons. Entre els anys 2008 i 2009, a l’empara de
l’Esbart Brugués i sota la direcció de l’Azahara Abadías, es va
crear un grup de Bastons. La colla infantil va debutar per Sant Pere
i el grup dels grans el Carnaval següent. El més de novembre de
2009 els Bastoners de Gavà es van escindir legalment de l’Esbart i
començaren un camí propi i ple d’activitat que els ha portat fins
avui.
Benet
Solina
