dimarts, 29 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Lolita Castellà 



AMG. Lolita Castellà de Cal Nicanor. Col·lecció família Puigcerver-Castellà. Autor desconegut

Lolita Castellà va néixer l’any 1932. Els seus pares regentaven una botiga al carrer de Sant Nicasi, que era coneguda com a Cal Nicanor. Era la clàssica botiga de poble en què es venia de tot: farratge per a animals, queviures, espardenyes, estris de cuina...

L’any 1935, amb l’edificació d’una casa i botiga nova, es va ampliar el negoci amb la venda de perfumeria, llenceria i objectes de regal. 

La Lolita va estar sempre al capdavant del negoci, atenent els clients i tractant amb els proveïdors. 

L’any 1956 es va casar amb Salvador Puigcerver. En Salvador va deixar la seva feina de pescador de la Barceloneta per entrar a treballar al negoci familiar. La Lolita era molt aficionada a la cuina i anotava totes les receptes en una llibreta, que va conservar sempre. L’any 1990 van començar a fer menjars cuinats amb les receptes de la seva llibreta i altres d’en Salvador. Van tenir molt d’èxit. 

L’any 1997 la botiga va tancar per jubilació.

Testimoni del seu marit, Salvador Puigcerver.

Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

dimarts, 22 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Milagros Royo 

Milagros Royo amb els seus fills. Anys cinquanta. Col·lecció Milagros Royo, AMG. Autor desconegutMilagros Royo Blasco va néixer l’any 1916 a Calanda, però va anar a viure a Sariñena. Va arribar a Gavà a finals de 1927, quan encara no havien inaugurat l’Exposició Universal de Barcelona. Tenia 11 anys. 

" A Sariñena, jo anava al col·legi. Recordo que trigava un quart d’hora a anar-hi i tornar-ne. Hi vivia poca gent. No tenien ball ni cine. Era una vida diferent. Vivíem bé. El papa tenia una fàbrica de farina a Sariñera que funcionava amb aigua. Jo, amb 92 anys, mai  no he conegut casa meva sense llum, perquè amb la dinamo de fer anar les màquines teníem llum. 

A Gavà, l’any 1927 hi havia quatre gats i quatre cases. Érem com una família, deixàvem les portes obertes. No es tancaven ni de dia ni de nit. Recordo l’organillo pel carrer. La Rambla era tota de terra. L’entrada de l’American Lake valia 50 cèntims i pujar al carrilet, 1 pesseta. Sempre anàvem a peu a El Prat, a Viladecans i a la festa major de Castelldefels. També anàvem a les funcions de teatre i al ball."


De petita, va treballar a la fàbrica de les Cintes durant dos anys: “Quan venia l’inspector, com que no tenia l’edat, ens enviaven al camp del costat, que era el del pare, i després tornàvem a la feina. Fins als dotze anys vaig anar a l’escola; hi anava a la tarda. Crec que vaig anar a la plaça. També tenia una dona que m’ensenyava: vaig aprendre ràpidament el català."


Es va casar dues vegades. El primer marit, l’Agustí, va morir a la Guerra. Ella estava embarassada de cinc mesos. Va tenir la seva nena i després de set anys de vídua es va tornar a casar amb el Magí. Per temes de salut, es van traslladar a viure uns anys a Sant Cugat, on van muntar un restaurant. Després d’un temps, van tornar a Gavà i van obrir un bar-restaurant a la carretera, a Cal Pla. 


Del llibre Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979, publicat l’any 2008

dimarts, 15 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Teresa Estapé Biscarri 

AMG. Teresa Estapé Biscarri. Autor desconegut
La Tesesa va néixer a Gavà l’any 1915, a cal Tatana. Era coneguda com la “Tereseta de cal Tatana”. Es va casar l’any 1935 amb Joan Puges Bofill, de can Piu, amb qui va tenir tenir cinc fills: tres noies i dos nois.

Va estudiar cuina a L’Escola de la Dona, amb el mestre Rondissoni. Amb els coneixements adquirits i amb la seva bona disposició i imaginació per a la cuina, es va posar a treballar anant a cuinar per les millors cases de Gavà i les rodalies per festes assenyalades i enterraments. Era una persona avançada, i va comprar una vaixella que portava on anava a cuinar, perquè el menjar no quedés deslluït. També va encomanar safates i espàtules d’acer inoxidable quan encara no eren en els comerços. Durant deu anys va ser cuinera de la companyia Roca, feina en que la van acompanyar les seves filles, Coloma., Montserrat, i Carme.

Les seves filles han heretat la mateixa afecció a la cuina de la seva mare i el seu saber fer. Són elles les que han seguit fen les seves receptes, seguint-les fil per randa, i han procurat que no es perdin.


Del llibre "Cuina tradicional de Gavà", editat per efadós i Ajuntament de Gavà l'any 2008

dilluns, 7 de març del 2022

HISTÒRIES VIOLETA. Dones emprenedores: Conxa Navarro López  


AMG. Conxita Navarro. Autor Joan Mitjans. Any 1975
Conxa Navarro López va néixer a València l’any 1912. Va arribar a Gavà amb 12 anys i de seguida s’hi va adaptar. Ella tirava per a modista i brodadora fins que una pel·lícula li va canviar la vida: 

“Un dia vaig veure Los milagros de Lourdes, una pel·lícula que feien al Casino. Llavors vaig dir: “Jo vull ser infermera”. 

Així que vaig estudiar infermeria per capritx. “De nit, treballava d’infermera a la fàbrica Dubler, situada entre Sant Boi i Viladecans. Hi anava amb cotxe de línia. De dia, treballava a casa. Al principi donava una injecció a la setmana, després va començar a venir més i més gent. Va arribar un moment en què jo era l’única infermera a Gavà i ja no donava l’abast. Treballava nit i dia.” 

Hi havia nits que em llevava cada hora o hora i mitja perquè venien clients de metges o practicants de Barcelona i com que aquests anaven a dormir a Barcelona, pues si els seus clients els necessitaven em venien a buscar a mi. Jo els deia als serenos: “Per favor, pregunti si són clients meus, perquè si no són clients meus, jo no puc treballar tant”. Vestir-me, despullar-me, vestir-me... sense dormir. De vegades els serenos em venien a buscar amb la família. Havia arribat a anar fins a les masies, a Bruguers... A tot arreu anava. Al principi hi anava amb bicicleta. Vaig caure setze vegades. Quan venia un carro deia: “Pari el carro! Pari el carro!”. Sempre anava amb els genolls malament i les mitges totes recosides per la meva mare, que per dintre hi posava uns pedacets. I no era com ara, que tothom té pessetes, llavors no en teníem gaires. Després, sort que vaig tenir un cotxet”.


Del llibre "Trajectes. La veu de les dones immigrants, Gavà 1939-1979" publicat per l'Ajuntament de Gavà l’any 2008

ART URBÀ: MONUMENT A ANSELM CLAVÉ 

 

HOMENATGE A ANSELM CLAVÉ


NOM ESCULTURA:  Monument a Anselm Clavé.
AUTOR:  Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Gavà.
EMPLAÇAMENT:  a la Rambla, a la plaça d’Anselm Clavé.
DATA:  1986
DESCRIPCIÓ: 
MATERIAL: pedra sorrenca i bronze
INSCRIPCIÓ:  ANSELM CLAVÉ. 1824-1874.
MIDES:  220x135x75
SIGNIFICAT:
OBSERVACIONS: La iniciativa va partir de la Coral La Igualtat que, des de la seva fundació l’any 1895, forma part de la Federació de Cors Clavé. El monument es va naugurar el 20 d’abril de 1986 amb l’assistència de trenta entitats claverianes de Catalunya. 
BIBLIOGRAFIA
-  Programa d’actes de la Inauguració del monument a Josep Anselm Clavé. Patronat Municipal de Cultura. Gavà, 1986.