 |
| Acta del Ple de 16 d'abril de 1931. AMG |
El
28 de gener de 1930 va caure la dictadura de Primo de Rivera, que va
durar set anys. Set anys de política repressiva contra la llengua i
la cultura catalanes van afavorir l’aparició d’un clima contrari
al règim i a la monarquia i la proliferació d'un bon nombre de
partits catalanistes i d'esquerra. Després de la caiguda de la
dictadura, el govern, en l’intent de retornar a la normalitat i a
la monarquia constitucional i parlamentària, va convocar eleccions
municipals. Les eleccions es van plantejar com un referèndum entre
passat i futur, entre monarquia i república.
A
Catalunya, aquesta dicotomia va estar representada pel centre-dreta
de la Lliga Regionalista i pels partits d’esquerra, especialment el
Partit Catalanista Republicà i Esquerra Republicana. Les eleccions
van tenir lloc el 12 d’abril. A tot Espanya van triomfar les
esquerres, i a Catalunya el partit guanyador va ser Esquerra
Republicana, especialment a les ciutats. El vot obrer i menestral va
portar la victòria als republicans i el rei va fer les maletes i
se’n va anar a l’exili. La monarquia es va ensorrar.
Dos
dies després, el 14 d’abril, Francesc Macià des del balcó de
l’Ajuntament de Barcelona va proclamar la República Catalana.
Hores més tard, a Madrid es va instaurar el govern de la República,
que va enviar ràpidament uns representants a parlamentar amb el
govern català. Després d’un estira i arronsa, el 17 d’abril es
va acordar renunciar a la República Catalana a canvi d’un govern
autònom —la Generalitat— i de l’aprovació d’un estatut
d’autonomia.
A
Gavà, la Rambla es va omplir de gent per celebrar la proclamació de
la República. Aquí va guanyar la Lliga: 9 regidors de la Lliga
Regionalista i 2 regidors de Foment Català Republicà. Personats els
representats de les dues candidatures davant la presidència de la
República Catalana el 15 d’abril de 1931 per fer efectiu el
nomenament consistorial, Francesc Macià va decidir nomenar per
decret un consistori format únicament per la candidatura de Foment
Català Republicà, que es va constituir el 16 d’abril amb Miquel
Tintoré com a alcalde i Cristòfol Solé com a primer tinent
d’alcalde. Macià va invalidar els resultats de les eleccions
municipals —hi va haver rumors que en alguns municipis havien estat
manipulades pels cacics— i es van tornar a celebrar el 31 de maig.
Aquest cop, a Gavà va guanyar la candidatura de Foment Català
Republicà, que va aconseguir 6 de les 11 regidories. Les altres 5
van quedar en mans de la Lliga. Cristòfol Solé va ser l‘alcalde,
Bartomeu Fabrés, el primer tinent d’alcalde, i Miquel Tintoré, el
segon tinent d’alcalde.
Assumpció Gabernet
Arxiu Municipal de Gavà
