MAÓ A MAÓ. LES BÒBILES DE GAVÀ

 

La xemeneia quadrada de la bòbila vella dels Querol, avui integrada dins l’estadi municipal de la Bòbila, és un dels darrers testimonis visibles d’una activitat que va marcar profundament el Gavà de mitjan segle XX. En aquell context, el municipi vivia una transformació accelerada: el fort creixement demogràfic, l’arribada de nova població i l’expansió urbana feien imprescindible una producció constant de materials de construcció. Les bòbiles, hereves de la llarga tradició artesanal dels forns de calç i d’obra cuita, es consolidaven aleshores com a veritables indústries al servei d’un territori en plena expansió.

Durant els anys seixanta, a Gavà hi van arribar a funcionar a ple rendiment quatre bòbiles, totes elles situades al sector oest del municipi, una zona especialment rica en argiles. Popularment eren conegudes com la bòbila del Gras, la bòbila Pagès i les bòbiles vella i nova dels germans Querol. Aquest conjunt industrial va convertir aquest sector del terme en un dels principals pols productius de la ciutat en aquells anys.

Les altes xemeneies, elements característics d’aquestes instal·lacions, simbolitzaven una etapa de maduresa industrial: una producció ja parcialment mecanitzada, però encara fortament vinculada al coneixement tècnic i a l’experiència acumulada al llarg de generacions en els forns artesanals. El ritme de treball venia marcat pel foc dels forns continus i pel fum que s’enlairava de manera gairebé permanent, convertint-se en una imatge habitual del paisatge gavanenc.

Aquestes indústries no només van modelar el territori, sinó també la vida quotidiana de moltes famílies. Les bòbiles eren espais de treball dur, amb jornades llargues i feines físicament exigents, però també representaven una oportunitat laboral estable en un moment de profunds canvis socials. A la Gavà dels seixanta, la bòbila esdevenia un punt de trobada entre un món rural que s’anava extingint i una nova realitat urbana i industrial que s’obria pas amb força.

Amb el pas del temps, però, les noves tècniques constructives i els canvis en el sector van anar deixant obsoletes aquestes instal·lacions. La xemeneia quadrada de la bòbila vella dels Querol resta avui com un element patrimonial carregat de memòria. La seva presència ens recorda una dècada clau, quan les bòbiles van ser protagonistes silencioses del creixement de Gavà i van contribuir, maó a maó, a construir la ciutat —i el barri al qual donen nom— que coneixem avui.

🖋 Vanessa Rodríguez

📸 1- Xemeneia de la bòbila vella dels germans Querol. Octubre de 1982. AMG / Fons Ajuntament de Gavà / Autoria desconeguda

📸 2- Detall de l'antiga bòbila dels germans Querol. Al marge inferior dret s'intueix una de les boques del forn continu. Octubre de 1982. AMG / Fons Ajuntament de Gavà / Autoria desconeguda

ÀLBUM DE FOTOS: l’endemà dels aiguats

Imatge de la riera de Sant Llorenç, coneguda antigament com la dels Rierals, l’endemà de les pluges torrencials del setembre de 1962. Les freqüents rierades inundaven el barri dels Rierals i la carretera a l’alçada de la fàbrica Roca. La posterior canalització de la riera va posar fi a aquests episodis. 

AMG. Fons i autor: Jordi Vaghi Castillo

FONTS PER A LA HISTORIA: la cistella de la compra de fa cent anys

Entre les pàgines d’una llibreta d’economia domèstica del fons de la família Lluch conservada a l’Arxiu Municipal hem trobat una anotació aparentment senzilla: una llista de la compra de 1925.

L’anotació recull productes molt diversos: espelmes, canyella sencera, pebre vermell, pebre negre, safrà, sabó, paquets de blau, sucre, paperines, lleixiu, un llum, una llibreta i unes estisores. La llista inclou aliments, productes d’higiene, neteja, il·luminació i estris domèstics, fet que ens recorda que la «cistella de la compra» d’inicis del segle XX englobava moltes necessitats bàsiques de la llar.

En alguns casos, fins i tot s’hi anoten els preus: espelmes: 8,40 pessetes, estisores: 12 pessetes, xocolata: 6,10 pessetes, blau: 3,50 pessetes, llums: 5,60 pessetes. Per entendre què representaven aquestes xifres, cal tenir en compte que la pesseta era la moneda oficial des de 1868 i que, cap al 1925, un jornal diari d’un obrer podia situar-se aproximadament entre 4 i 7 pessetes. Aquests imports ens permeten intuir el pes que determinats productes tenien en l’economia domèstica. Per exemple, unes estisores podien representar una despesa considerable, comparable o superior a la d’alguns aliments. També destaca la presència del «blau», utilitzat habitualment per emblanquinar la roba, un producte avui gairebé desaparegut de les nostres llars.

Aquest mes de gener, quan parlem de «la cuesta de enero» i de l’augment del preu de la cistella de la compra, aquest petit document ens recorda que la preocupació per les despeses quotidianes no és nova. Fa cent anys, les famílies també anotaven, calculaven i prioritzaven, amb una llista a la mà, allò que calia comprar. Petits documents com aquest ens permeten apropar-nos a la vida quotidiana del passat i entendre millor com vivien, compraven i s’organitzaven les famílies de Gavà fa un segle.

🖋  Assumpció Gabernet

🖺  Llista de la compra de 1925. AMG. Fons Lluch