La festa de la Tornaboda s’ha convertit, a partir de la
seva recuperació definitiva per part de Gavà, l’any 1980, en el motiu central
de les festes carnavalesques.
Un fet destacable en tot aquest procés es va produir
l’any 1987, quan Viladecans s’hi va incorporar i així es va poder recuperar el
veritable sentit de la festa, amb la ballada conjunta de les colles d’ambdues
poblacions al pont de can Sellarès, el diumenge de carnaval.
Aquell mateix any, per tal de potenciar encara més la
presencia del carnaval, les entitats l’Esparriot, la coordinadora d’entitats
d’esplai i els agrupaments l’Eramprunyà de Gavà i Sant Joan i Garbí de
Viladecans, juntament amb la colla de Diables de Viladecans, organitzen una
nova activitat: la batalla de verdures. La batussa que rememora antigues
rivalitats entre ambdues poblacions, tindrà lloc al pont de can Sellarès i en
certa manera es contraposarà al sentit de reconciliació de la tornaboda.
La riera de sant Llorenç és el límit natural entre els
termes de Gavà i Viladecans i el pont de can Sellarès era encara, l’any 1987,
un dels pocs punts de connexió entre ells. El lloc triat per la batalla era un
entorn sense urbanitzar i travessat per una riera descoberta que feia evident
una separació que sempre havia anat més enllà de la geografia, amb retrets
generalitzats i desconfiança mútua entre els dos pobles veïns. Aquesta
rivalitat venia de lluny, només cal recordar el que ens explica Josep Soler
Vidal al llibre Plet de Termes i pastures
entre Gavà i Viladecans i més proper en el temps les freqüents picabaralles
que tenien lloc a banda i banda de la riera.
La batalla de verdures es realitzarà conjuntament fins
l’any 1997, darrer any de la seva celebració. Per justificar la retirada d’aquesta
activitat es van aprofitar els conflictes bèl·lics que es van succeir als
Balcans, en aquestes dates i que amb les seves violències i massacres no
convidaven a promocionar qualsevol tipus d’acte que tingués un caràcter
bèl·lic, i més tenint en compte que ens les darreres edicions de la batalla,
les verdures van deixar pas a la contundència de les fruites i, ocasionalment,
es va veure volar també alguna pedra.
Benet Solina
Arxiu Municipal
