dissabte, 2 de març del 2024

ELS BASTONERS DE GAVÀ



La tradició bastonera a Gavà ve de lluny. Així, durant els anys vint del segle passat un grup format sobretot per valencians crearen la primera colla de bastoners de Gavà. L’agrupació, dirigida per Joaquim Farré Olivella, va néixer a redós de la Casa de València, entitat instal·lada a l’antic Cafè de la Plaça l’any 1922, ocupant l’edifici que va quedar lliure quan s’inaugurà el nou local del Casino a la Rambla. Joaquim Farré, de cal Cot, compaginava el treball de pagès amb l’ofici de forner i la fleca que regentava a la plaça Major. I, segons explicava l’Antoni Tarrida, va aprendre el ball de bastons a Reus.

Durant els anys trenta els bastoners van tenir un període molt actiu que els va portat, fins i tot, a viatjar a València el març de 1933 per participar en les festes de les Falles. L’activitat de l’entitat, però, va quedar interrompuda sobtadament amb l’esclat de la Guerra Civil. La dictadura franquista posterior, que clausurà el centre i prohibí l’entitat, no va fer possible la represa de l’activitat. No va ser fins l’any 1960 que vam podem tornar a veure en acció un grup de bastoners gavanenc, va ser en l’actuació conjunta dels col·legis Sagrat Cor i Immaculada Concepció en una vetllada artística al Centre Cultural amb motiu del Primer Certamen Literari Infantil.

Durant els actes de celebració del Carnaval de l’any 1988, el grup de dansaires del Ball de la Tornaboda, dirigits per Maria Spei Esteve, van oferir diverses danses tradicionals d’arrel catalana, entre les quals un ball de bastons. Entre els anys 2008 i 2009, a l’empara de l’Esbart Brugués i sota la direcció de l’Azahara Abadías, es va crear un grup de Bastons. La colla infantil va debutar per Sant Pere i el grup dels grans el Carnaval següent. El més de novembre de 2009 els Bastoners de Gavà es van escindir legalment de l’Esbart i començaren un camí propi i ple d’activitat que els ha portat fins avui.

Benet Solina 

Arxiu Municipal de Gavà 


divendres, 26 de gener del 2024

ÀLBUM DE FOTOS: a punt per marxar d'acampada

 


📷 La benzinera Cañas, propietat de Joan Cañas, estava situada al carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A la imatge, un grup d'amics omplint els dipòsits dels seus cotxes tot just abans d'anar d'acampada, als anys setanta. Fons Vicenç Agustí Morgades. Autoria desconeguda. AMG. 


divendres, 12 de gener del 2024

TEMPS DE NEU

El dia 22 de desembre de 1962 els pronòstics del temps marcaven l’entrada d’una gran massa d’aire d’origen siberià, extremadament freda, però seca. En tan sols 24 hores la situació va canviar radicalment. A la massa d’aire fred s’hi va afegir una depressió procedent de la Mediterrània carregada d’humitat. En poques hores les temperatures van caure entre 8 i 10 graus a gran part d’Europa.

 A la major part de capitals europees el termòmetre marcava temperatures sota zero, inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de les 12 de la nit del dia 24, coincidint amb la Missa del Gall, es va iniciar la precipitació en forma de petits flocs de neu. Com que el terra estava fred i sec i no hi havia trànsit perquè era festa i de nit, la neu va anar agafant i a les 8 del matí ja n’hi havia una capa de 10 cm. L’aire procedent del nord-est cada cop era més fred i la nevada es va anar generalitzant.

A la imatge, l'estació de Gavà després de la nevada del 22 de desembre del 1962 vista des de les oficines de la fàbrica Roca Radiadors.

📷 Fons i autor: Joan Mitjans Pons 

📑 Assumpció Gabernet 




dijous, 4 de gener del 2024

ARRIBEN ELS REIS D'ORIENT


Antigament, a Gavà, els nens anaven a rebre els Reis d’Orient als Rierals, en el límit amb Viladecans, per on ses majestats entraven a la vila. Com que aquella zona no tenia cap tipus d’il·luminació, la canalla construïa fanalets per anar a rebre’ls i mostrar-los el camí que havien de seguir.

Després de la cavalcada, tornaven a casa i posaven la sabata al balcó, així els Reis sabien quants nens vivien en aquella casa i, per la mida de la sabata, en deduïen l’edat. També hi deixaven un gibrell amb aigua i una mica de palla i garrofes per als cavalls.

A la imatge, el matrimoni Teresa Casado i Jordi Larruy amb els seus fills -d'esquerra a dreta: Jordi, Albert i Joan- el matí del 6 de gener de 1973. 

📷 Col·lecció Larruy Casado. Autoria desconeguda. AMG. 

dijous, 7 de desembre del 2023

ÀLBUM DE FOTOS: Les Colomeres

 


L’inici de la urbanització del barri de Les Colomeres es pot datar l’any 1924, quan els germans Modolell van presentar els plànols de parcel·lació de les seves finques.

A partir de la segona dècada dels anys cinquanta, es va produir l’expansió del barri, amb les característiques cases unifamiliars, sovint edificades pels mateixos propietaris. Les Colomeres es convertirà en una de les zones més poblades de Gavà i moltes cases unifamiliars, s'aniran substituint per construccions més elevades i amb més habitatges.

A inicis de la dècada dels setanta ja hi vivien més de 10.000 persones, però el barri tenia moltes mancances. Els carrers, amb forts desnivells, especialment a la part alta, estaven sense pavimentar, ni il·luminar i es converteixen en intransitables els dies de pluja. L'any 1973 es va iniciar la pavimentació els carrers i, poc a poc, Les Colomeres van anar canviant de fisonomia.


📷 A dalt, el carrer de sant Joan als anys trenta. Fons i autor: Ramon Vinyes. AMG. A baix, el carrer sant Joan actualment. 

📃 Assumpció Gabernet -Arxiu Municipal de Gavà- 

dijous, 23 de novembre del 2023

LA CREU ROJA DE GAVÀ

El 24 de juny de 1859 l’empresari suís Henry Dunant era a la ciutat de Solferino en viatge de negocis, quan va ser testimoni de la batalla de Solferino. Dunant va quedar commocionat per la inexistència d’uns serveis mèdics i d’infermeria organitzats que poguessin atendre els ferits i oferir cures bàsiques. Deixant de banda el motiu del seu viatge, va organitzar l’assistència sanitària i va motivar la població local a ajudar sense fer discriminació de bàndols. Arran d’aquesta experiència, i amb l’ajut del govern suís, es va crear el Comitè Internacional de la Creu Roja.

La Creu Roja de Gavà es va fundar l’any 1919. Atès el caràcter humanitari i benèfic de la institució, va jugar un paper destacat durant la Guerra Civil, moment en què va comptar amb la col·laboració de nombrosos voluntaris i professionals sanitaris. Acabada la guerra, va seguir amb les seves activitats i va establir la seu al carrer de Sarrià, primer, i a la torre de l’American Lake, després.

Per finançar-se, la institució disposava de les quotes dels socis i, en dates assenyalades, diversos voluntaris sol·licitaven als ciutadans que fessin aportacions econòmiques, era el popular Dia de la Bandereta. A partir dels anys setanta, la Creu Roja es va militaritzar amb la incorporació de joves que feien el servei militar obligatori a la Creu Roja com a voluntaris per assegurar-se la permanència a la seva població d’origen.


📷 Membres de la Creu Roja de de Gavà davant la torre de l’American Lake a mitjans de la dècada dels setanta. Fons i autor: Jordi Vaghi Castillo. AMG.

📃 Assumpció Gabernet -Arxiu Municipal de Gavà- 

divendres, 17 de novembre del 2023

ÀLBUM DE FOTOS: els pisos Vimo

 

L'any 1969 s’inicia la construcció del conjunt d’edificis que formen el polígon d’habitatges -350 habitatges i 30 locals comercials- coneguts popularment com a pisos Vimo, pel nom de la immobiliària que els venia. 

A finals del 1972, pràcticament tots els habitatges i locals estan habitats, i els residents són majoritàriament matrimonis joves d’origen andalús, extremeny, murcià, castellano-manxec, etc.




📷 Grup de nens al barri d’Ausiàs March a mitjans dels anys setanta. Fons i autor: Francesc Català Agustí. Arxiu Municipal de Gavà.

📃Damià Muñoz Moreno

dissabte, 11 de novembre del 2023

TAL DIA COM AVUI, UN 11 DE NOVEMBRE, PERÒ DE 1918, ES VA ACABAR LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL


La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte global, que va tenir lloc entre 1914 i 1918, i que va involucrar les principals potències mundials de l’època: els aliats —Gran Bretanya, França, Rússia i, més tard, els Estats Units— enfrontant-se contra les potències centrals —Alemanya, Àustria-Hongria i l’imperi otomà. La guerra va estar marcada per l’ús de noves tecnologies militars i va causar un gran nombre de morts i ferits, i una destrucció massiva. La guerra va acabar amb la signatura de l’armistici de Compiègne, l’11 de novembre de 1918, que va posar fi als combats actius. Aquest conflicte va tenir un impacte profund en la política, l’economia i la societat global, i va preparar el terreny per a futurs conflictes internacionals.

El camp de batalla de La Pompelle, situat a prop de Berry-au-Bac, a França, va ser un punt estratègic disputat entre les forces alemanyes i franceses. Les batalles a la regió van ser intenses i van provocar moltes víctimes. Una forma de propaganda i comunicació massiva van ser els llibrets de postals del conflicte. Les autoritats van utilitzar aquesta tècnica per difondre missatges patriòtics, motivar el suport públic a la guerra, i mantenir l’esperit moral de les tropes i ciutadans. Aquestes postals sovint mostraven imatges que ressaltaven la valentia dels soldats, l’heroisme i el sacrifici, així com imatges que retrataven l’enemic com a cruel o inhumà. A més a més, es venien per recaptar fons per a la guerra.

El llibret que us mostrem va ser editat a Reims l’any 1918 i es troba entre la documentació d’un dels fons familiars que custodia l’arxiu, el de la família Purcet-Ferrer.


Assumpció Gabernet

Arxiu Municipal de Gavà 

dilluns, 2 d’octubre del 2023

⚜ UNA HISTÒRIA DE MOSQUETERS 

 🎬   Avui, volem celebrar el Dia Internacional dels Mosqueters compartint amb vosaltres aquests programes de cinema, que es van projectar a Gavà els anys cinquanta


Programa cinema any 1952. Fons Jaume Mitjans. AMG


Els mosqueters eren soldats dels exèrcits europeus que van aparèixer en el segle XVI. El nom d'aquests soldats provenia de l'arma de foc que utilitzaven: el mosquet.

El Cos de Mosqueters de França va ser fundat per Lluís XIII l'any 1622, i va passar a formar part de la guàrdia del rei. Malgrat que aquest cos es va dissoldre el 1816, la seva popularitat va augmentar amb la publicació del llibre "Les trois mousquetaires", del novel·lista i dramaturg francès, Alexandre Dumas, l’any 1844.

Programa cinema any 1950. Fons Casa Safont. AMG


Així que, avui intentarem traslladar-nos a la França més aventurera amb Athos, Portos, Aramis i un jove d'Artagnan, amb el seu lema d'honor i amistat de sempre: 
 "Uno para todos y todos para uno!"  

 

M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà


Font de la informació: https://www.diainternacionalde.com

dilluns, 18 de setembre del 2023

LES ESCOLES DE LA PLAÇA -L'EDUCACIÓ DE LES NENES-

 

L'any 1881 el govern estatal va subvencionar amb 11.563 pessetes -la meitat del cost de l'obra- la construcció d'unes noves escoles. La intervenció del diputat liberal, Víctor Balaguer, fou decisiva en aquest afer i per això hom li dedicà un carrer al poble. El nou edifici es va alçar a la plaça Major, en els solars propietat del comú que van quedar lliures un cop enderrocats l’hostal, la carnisseria i l’escola, que els ocupaven. Les escoles unitàries de la plaça, inaugurades l’any 1883, tenien dues aules –una per a nois i una per a noies- i dos apartaments —un per al mestre, Llorenç Vidal, i l’altre per a la mestra, Maria Janer


Pel que fa a la instrucció de les nenes, al llarg del segle XIX, alhora que es consolidaven les bases del sistema nacional d'educació, es definia un ordre social d'esferes separades entre homes i dones. L'escola de nenes va ser l'encarregada de promoure i legitimar el model de dona útil al nou Estat i al desenvolupament econòmic des del govern de la llar.


L'assignatura de «Ligeras nociones de higiene doméstica» que va establir la Llei Moyano el 1857, juntament amb la reorientació que es va donar als «labors pròpies del sexe» cap a la utilitat familiar, van constituir els instruments clau per allunyar les dones del mercat laboral i devaluar els treballs que exercien.








Per saber-ne més: «La escuela de niñas en el siglo XIX» de Pilar Ballarín Domingo. Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 2386-3846, ISSN-e 0212-0267, Nº 26, 2007, pàgs. 143-168

divendres, 21 de juliol del 2023

EL CLUB NÀUTIC GAVÀ

El 16 de juliol de 1973 s’inauguraven les instal·lacions d’una nova entitat esportiva i de lleure que, conegut el poc arrelament mariner de Gavà, feia poc presumible la seva creació: el Club Nàutic Gavà.  La festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, va ser la data triada per posar en marxa el club i, amb els anys, es va consolidar com una celebració habitual en que es beneïa i passejava la imatge fins als mateix poble.



L’edifici del club estava situat a tocar del recinte del que havia estat el càmping Albatros (al final de l’actual carrer Roses). La construcció, de caràcter funcional, que albergava les dependències i el bar estava a tocar la sorra on hi havien les barques dels de socis varades. De fet, era una base nàutica completament legalitzada amb canal d’entrada i sortida d’embarcacions.  


A més de les activitats socials, la finalitat de l’entitat era la promoció i activació dels esports nàutics a Gavà, i principalment de la vela. S’organitzaven casals d’iniciació per al més joves, cursos d’Optimist i de patí català de vela i, també, regates de vela lleugera. El club era membre de la Federació Catalana de Vela.

El primer president fou Josep Font que, en aquell moment, també era regidor del consistori gavanenc presidit per Jesús Muñoz. Als dirigents del club que, entre d’altres, hi havia Melcior Olivella, Antonio Peñarrocha i Antoni Camps –tots ells vinculats d’una manera o altre amb l’Ajuntament- els motivava tan el desig de donar prestigi a la població com el disposar d’un espai de relació més selecte.

L’entitat es va mantenir en actiu fins a la construcció, a finals dels anys 90, del sector de Central Mar en els terrenys que ocupaven els càmpings Albatros i La Tortuga Ligera. El Club nàutic, aleshores, va haver de desplaçar les instal·lacions més a prop de Castelldefels, al carrer Calafell, on va aguantar poc temps.


Benet Solina
Arxiu Municipal de Gavà 

dimecres, 21 de juny del 2023

FESTA DE LA MÚSICA. LES PRIMERES ORQUESTRES GAVANENQUES.

 Amb motiu de la Festa de la Música d’aquest any, us presentem les orquestres de ball a Gavà, i en concret una de molt exitosa, la Bruach. 

L’origen d’aquesta remunta cap a final dels anys 20 i començament dels 30, moment en què es produí una proliferació de les orquestres de jazz, un gènere que, sorgit als Estats Units, arribà a Europa i agradà molt a les classes populars. Al llarg d’aquestes dues dècades es crearen a Catalunya moltes orquestres d’aquest tipus i a Gavà, Antoni Arnal fundà la Jazz-Mickey al novembre de 1931, que ajuntava un pianista, dos violinistes, un saxofonista i un que tocava el “Jazz-Band”. Amb el pas dels anys, s’hi van afegir al conjunt altres components, entre els quals hi figura Pere Bruach, com a pianista, que esdevingué el director cap a l’any 1935. Els principals escenaris de l’orquestra eren les festes majors que s’organitzaven des del Cafè del Centre (local de la família Bruach) per a les que el conjunt oferia sessions de “grans balls continus a l’envelat monumental”, juntament amb altres orquestres convidades provinents de localitats de la zona.

Després de la guerra, al 1940, una nova legislació dictada pel regim franquista prohibí la utilització de noms americans i l’orquestra es va veure obligada a canviar el seu. Prengué el cognom del seu director i passà a anomenar-se Orquestra Bruach. 

El tipus de repertori musical també canvià, i el jazz se substituí per ritmes típicament espanyols i llatino-americans, que igualment havien de musicar els grans balls a l’envelat de les festes majors i aquells de les sessions de diumenge per la tarda al Casino de la Rambla, on hi acudia la població gavanenca per a concloure el seu dia festiu setmanal.



Les bulerias, els tangos, les sambes, les cançons mexicanes, les batucades, els vals, però sobretot, els boleros i els pasodobles, eren els gèneres que més abundaven en aquest tipus d’esdeveniments.

L’orquestra Bruach aleshores estava formada per nous membres que s’havien incorporat després del conflicte bèl·lic i d’altres que encara continuaven des de la fundació de la Mickey:


-         el mestre, Pere Bruach (piano i violí)

-         Antoni Arnal (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Pere Jurado (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Emilià Roselló (saxo-alt, clarinet i acordió)

-         Baltasar Pascual (saxo-tenor, clarinet, violí i piano)

-         Vicente Zuriaga (trompeta i contrabaix)

-         Lluís Roselló (trombó i acordió)

-         Josep Gavaldà (contrabaix i violí)

-         Vicenç Villanueva (bateria)

-         Robert Agustí (bateria)

-         Francesc Balagué (vocalista i guitarrista)

 A més d’altres que s’incorporaren més tard, cap a finals dels 50, com Jeroni Medina, Josep Colomé, Pere Gavaldà o Amadeu Estrada (aquest últim ho va fer en substitució, al piano, de Pere Bruach, mort l’any 1959).

L’orquestra Bruach va tenir un llarg però també ampli recorregut, doncs va ser convidada en diverses ocasions a tocar a les festes majors d’altres localitats de la comarca, com són Viladecans i Sant Boi.

El seu cas no és l’únic a Gavà. Trobem altres conjunts com l’Orquestra Blay o l’Orquestra dels Bohemios (que passarà a anomenar-se Dickson posteriorment) que també tingueren molta importància en el panorama musical de la ciutat d’aquestes dècades de postguerra.

Maria Nadal Estrada

 

dilluns, 19 de juny del 2023

QUÈ SIMBOLITZA LA VARA DE COMANDAMENT DELS ALCALDES?

Presa de possessió de Josep Lluch Clúa el 13 de setembre de 1962. Fons i autor:Jordi Vaghi. AMG

La vara de comandament té una llarga història. Els romans ja la utilitzaven com a símbol d’autoritat de sacerdots, cònsols i emperadors. A finals de l’imperi, l'església cristiana la va incorporar en forma de bàcul i com a símbol del poder de bisbes i cardenals. A l’edat mitjana, els representants dels estaments civil, militar i judicial van adoptar la vara com a atribut de la seva autoritat.

És, precisament, a través del poder judicial que els alcaldes incorporaran la varaen l’exercici de les seves funcions. Hem de tenir en compte que les funcions dels alcaldes en aquell moment no eren les mateixes d’ara i que la funció principal era impartir justícia en nom del comte o del rei.

Per a l’alcalde, la vara representava l’autoritat, però també era una eina pràctica: una eina de mesura. Pensem que, en una societat bàsicament agrícola, molts conflictes derivaven de disputes sobre els límits de les terres de cultiu. Com que no s’havia inventat el sistema mètric decimal, l’alcalde utilitzava la vara com a referència de mesura i les mesures que es feien amb la vara eren les que tenien caràcter oficial.

A partir de la Constitució de Cadis de 1812, les funcions dels alcaldes comencen a canviar i, des de 1834, en desapareixen totalment les atribucions judicials, que seran assumides pels jutges de pau. És d’aquesta manera que la vara d’alcalde ha arribat fins als nostres dies amb una funció merament simbòlica i es fa servir únicament en la investidura o en altres actes solemnes.

A la imatge, presa de possessió de Josep Lluch Clúa a l'alcaldia de Gavà el 13 de setembre de 1962. L'acte va ser presidit per Alberto de Grau en representació del Gobernador Civil i per Enrique Rivorola, inspector provincial del Movimiento. A la fotografia s'identifiquen, també, l'alcalde sortint Joan Escala i els tinents d'alcalde del nou consistori, Jaume Rafanell (1r) i Salvador Amat (2n).

 

Assumpció Gabernet

          Arxiu Municipal de Gavà

 


divendres, 19 de maig del 2023

SONEN CAMPANES DE BODA. EL VESTIT DE NÚVIA 

🌸Sabeu de quins colors eren els vestits nupcials d’abans i el seu origen? Quin complements portaven el dia de la seva boda?  





Al segle XIX, les dones anaven de diferents colors el dia de la seva boda. Els predominants eren el vermell, el negre o el daurat, ja que el blanc es reservava per a la cort. 


AMG. Fons Margarita Solé, anys 20
Però va ser l'any 1840, quan la reina Victòria d'Anglaterra, que es va casar amb Albert de Saxònia, va impactar amb el seu vestit nupcial de color blanc amb puntes i brodats fets a mà. Portava un vel de més de tres metres de llargada i una corona feta de flors de taronger, símbol de puresa i fertilitat. Aquest model de vestit es va estendre per l'alta societat europea. 

Es volia imitar el vestit, però aquests teixits eren massa cars i les classes més baixes van mantenir el color negre. 

El segle XX començava, però a Espanya les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. A més, aquests vestits es podien aprofitar per a altres situacions especials. Els complements per a la núvia eren senzills: un vel de color negre, una corona de flors de taronger, que també se’n col·locaven al vestit, i un ram de flors a les mans

AMG. Fons Pere Agustí i Maria Roca, 1942

A Espanya, durant els anys vint i trenta, les dones encara anaven vestides de negre al seu casament. No va ser fins als anys quaranta en què va començar un canvi en el color del vestit i el blanc va fer la seva aparició. Les mànigues són bollades i adaptades a la figura de la dona. Els casquets predominen al cap, i al vestit, complements com perles, vellut i fermalls.



AMG. Fons Montserrat Martínez, anys 50




L'explosió del glamur apareix als anys cinquanta sota la influència del dissenyador Christian Dior: cintures d'abella, guants de seda, cues més llargues... i els vestits s’escurcen. Tota una explosió d'alta costura. 




AMG. Fons Vicens Agustí, anys 70


Amb el moviment hippy dels setanta, apareix al vestit camiser, acampanat, i les pameles o flors al cap. Però tot torna a canviar en la dècada dels vuitanta, quan el vestit nupcial de Lady Di capgira la història i provoca una moda exagerada en tots els sentits: vestits i vels de grans dimensions. Aquesta tendència es modifica als noranta amb un tall més senzill i bàsic


Si voleu veure el video d'aquest articles, cliqueu aquest enllaç :👇

El vestit de núvia a través de les fotografies de l’Arxiu Municipal de Gavà



M. Carmen Carbonero 
Arxiu Municipal de Gavà

Fons de la informació: Museu virtual de la moda de Catalunya i Escuela de diseño dsigno.es/blog.

divendres, 5 de maig del 2023

SABÍEU QUE LA SEGONA I LA TERCERA EDICIONS DE LA FERIA D'ABRIL DE CATALUNYA ES VAN CELEBRAR A GAVÀ?

Aprofitant la celebració del 50 aniversari de la Feria de Abril, volem recordar que els anys 1974 i 1975 es van celebrar a Gavà la segona i la tercera edició de la Feria.
Les activitats van tenir lloc a la zona de la Pava, en els terrenys que ocupava la hípica Linde. En aquelles primeres edicions la convocatòria anava adreçada principalment al socis i simpatitzants de la Casa de Andalucía de Barcelona, que n’era l’organitzadora, juntament amb la Peña Cultural Andaluza Juan Arcos de Badalona.
La festa tenia lloc al llarg d’un diumenge en que s’organitzaven jocs infantils, concursos de carruatges, de sevillanes i de vestimenta, es proclamaven la reina i les dames d’honor i, com a fi de festa, actuava el quadre folklòric de la mateixa entitat.

dimarts, 2 de maig del 2023

ART URBÀ: ESCULTURA HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714. 

 

HOMENATGE ALS MÀRTIRS DE 1714

NOM:  Parella.
AUTOR:  Xavier Cuenca.
EMPLAÇAMENT:  a la Plaça de Josep Tarradellas, entre la Rambla i el carrer Màrtirs del Setge de 1714.
DATA:  1993
MATERIAL:  bronze
INSCRIPCIÓ: A LA MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DEL SETGE DE BARCELONA DE 1714.   EN RECORD DE TOTES LES PERSONES QUE VAN PERDRE LA VIDA PER FER FRONT A L’OPRESSIÓ I PER DEFENSAR LES LLIBERTATS DE CATALUNYA.
MIDES:  450X300X150
SIGNIFICATl’obra és un homenatge a les víctimes del setge de 1714.
RESUM: El 1714 les tropes borbòniques van assolar la riba dreta del Llobregat i van protagonitzar diverses trobades violentes amb els sometents i les unitats de l’exèrcit català acantonades a la zona. En el transcurs d’una d’aquestes accions armades, les tropes enemigues van envoltar, assetjar i cremar una masia de Gavà. Uns mesos després, en un altre atac, van perseguir pagesos desarmats fins l’ermita de Bruguers. Allà, l’exèrcit va capturar i executar els que s’hi havien refugiat a  l’interior. D’aquí que, per recordar els fets ocorreguts a Gavà, l’any 1922 es va decidir donar el nom de Màrtirs del setge de 1714 a un carrer de Gavà (a la vora del qual hi ha ubicat el monument). 

BIBLIOGRAFIA      
 - “Inaugurada la isla peatonal que comprende más de 60 comercios”. Brugués, núm.72.   Gavà, 1993 ;  pàg.12.   
-“ERC Gavà proposa ampliar el text del monument en homenatge als Màrtirs del 1714”. Baix Llobregat. s.d.; pàg. 23.  

       

      divendres, 28 d’abril del 2023

      CONCURS-EXPOSICIÓ D'ESPÀRRECS DE 1961

       


      L'any 1932, amb la finalitat de donar a conèixer el producte i de fomentar-ne la qualitat, per iniciativa del Sindicat Agrícola es va convocar el primer Concurs-Exposició d’Espàrrecs. L’any 1936 se’n va celebrar la cinquena edició. L'esclat de la Guerra Civil va iniciar un parèntesi i el concurs no es va reprendre fins a l’any1943. Cinc anys després, el 1948, se’n va convocar una altra edició, però, malgrat que la producció era excel·lent, el concurs no es va tornar a organitzar fins a l’any 1961.